Gran figura de la Urologia catalana
Biografia
Després de fer el batxillerat a Lleida, estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i acaba amb premi extraordinari el 1911. Durant la carrera, primer, és alumne intern a la càtedra d'Anatomia i, després, ho és a la Clinica Urològica que dirigeix Emili Sacanella a l’Hospital Clínic. Acabats els estudis, passa una temporada a Lió per estar-se a la càtedra el professor Testut, on treballa en la dissecció de cadàvers. El 1912, es doctora a Madrid amb la tesi Prostatectomia transvesical.
Només dos anys més tard, el 1914, el jove Serés oposita i guanya la càtedra d’Anatomia i Embriologia de la Universitat de Granada. El 1918, es presenta al concurs de trasllat per anar a la Universitat de Sevilla. Supera l’examen i passa a dirigir el Servei d’Urologia de l’Hospital Clínic de la capital sevillana. Entre aquestes dues càtedres, però, fa una estada a Paris per estudiar Fisiopatologia Renal i Cirurgia Urinària de Guerra (1916).
El 1923, el professor Serés obté la càtedra d’Anatomia de la Universitat de Barcelona i el 1926 és nomenat director de la Clínica d'Urologia de l'Hospital Clínic. Un any més tard, esdevé degà de la Facultat de Medicina alhora que és elegit membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina. A més, és membre de diferents societats científiques nacionals i estrangeres, entre elles, la Societat Internacional d’Urologia.
Destaca la capacitat quirúrgica del doctor Serés com bé es fa palesa en el tractat Operatoria urológica que presenta una gran quantitat d'experiències personals i investigació pròpia. El catedràtic Serés modernitza el Servei que dirigeix alhora que, com a docent, lluita fins aconseguir que la Urologia sigui una assignatura de doctorat a la Facultat de Medicina. L’any 1915, ja ha obtingut el Premi Gari de la Reial Acadèmia pel seu treball Correlacions funcionals de l’aparell urinari.
Entre els deixebles més avantatjats del doctor Serés, es troba el jove Antoni Puigvert i Gorro que, acabada la carrera, treballa a la clínica privada del mestre. Poc després, es casa amb Agustina Serés, que mor en donar a llum el seu únic fill dos anys més tard que el germà. Puigvert esdevé l’hereu de la consulta particular de Serés i de la gran biblioteca del cunyat.
L’any 1925, Manuel Serés entra com a regidor a l’Ajuntament de Barcelona quan Darius Rumeu i Freixa, Baró de Viver, és alcalde de la ciutat. El mateix any, Manuel Serés i Ibars és condecorat pel govern amb la Gran Creu d’Isabel la Catòlica.
Manuel Serés i Ibars mor tres anys després, amb només 40 anys, a causa d’una insuficiència renal quan encara no és possible fer una diàlisi. En el 75 aniversari de la seva mort, familiars i veïns d’Alpicat l’han homenatjat donant el seu nom a una plaça i a l’escola del poble.
MBC
