Galeria de metges

Fill del cirurgià de segona classe -cirurgià romancista que desconeix el llatí- Pere Sereñana i López, que mor quan Prudenci és petit i l’ha de protegir el seu cosí Joan Giné i Partagàs, el catedràtic de la Facultat de Medicina de Barcelona que l’influeix en l’elecció d’aquesta carrera. Abans, per guanyar-se la vida, Prudenci Sereñana fa de caixista d’impremta a Lleida, Girona i Osca, ciutats on fa el batxillerat. Instal·lat ja a Barcelona, per poder estudiar Medicina, li donen feina com a oficial de secretaria a l’Institut Mèdic de Barcelona.

Deixeble de Letamendi, Prudenci Sereñana és llicencia el 1874 i esdevé oficial de Sanitat al Govern Civil durant la primera República. Abans de llicenciar-se, però, col·labora com a practicant ajudant el cos mèdic de l’Hospital Provincial de Barcelona que ha d’afrontar l’epidèmia de febre groga que castiga la ciutat. Per aquesta actuació, és distingit amb la Creu de Carles III. Desprès, ja titulat, marxa a Sant Llorens de Savall on s’hi està quatre anys com a metge del poble. El 1880, exerceix a l’antiga vila de Gràcia i treballa al Centre Quirúrgic Barcelonès. Dos anys després, ingressa a la Secció d’Higiene Especial com a encarregat de la vigilància sanitària de la prostitució, que ell estudia com una malaltia social. L’any següent, funda i dirigeix La Clientela, publicació que s’adreça, cada deu dies, a metges, farmacèutics, veterinaris i mestres. Un any després, és director d’El escrutador de la higiene, una revista quinzenal dedicada al control higiènic de la prostitució. Membre de la Reial Acadèmia de Medicina, Prudenci Sereñana té una intensa activitat editorial, és redactor en cap de La Independencia Médica fins al 1900 quan cau malalt d'una apoplexia i de la Revista Frenopática Barcelonesa, revistes on publica alguns articles sota el pseudònim d’S. Oicnedurp.

El 1889, és nomenat metge de la Beneficència Municipal de Barcelona. Després i fins a la seva mort, és metge tercer d’assistència mèdica al Cos Mèdic Municipal amb consulta privada al 70 de la Ronda de Sant Antoni.

La prostitució, tant des de la òptica de la Salut Pública i de la Venereologia, és un àrea que interessa especialment a Sereñana i on hi contribueix en la distinció entre xancre tou i xancre luètic així com en la difusió de la fotografia dermatològica i en divulgar la importància de la prostitució com a problema social. Les seves publicacions en aquest camp són pioneres i contenen una gran quantitat d’informació i metodologia en la prevenció i educació sexual per a la població.

La Psiquiatria és un altre dels camps en què Prudenci Sereñana Partagàs té molt d’interès. L’any 1883, és membre del Comitè Organitzador del Certamen Frenopàtic que impulsa Giné i Partagàs. Sereñana presenta la ponència Estética de los manicomios y condiciones que deben tener estos establecimiento para el mejor tratamiento de los enfermos mentales, basada en les seves experiències com a metge intern al Manicomi de Nova Betlem, propietat del seu cosí. Aquest tema, és el motiu de la seva tesi doctoral que presenta a Madrid l’any següent.

De ben jove, Prudenci Sereñana s’acosta al món polític catalanista d’esquerres. El 1869, el trobem com a redactor i impulsor de Barres catalanes, revista republicana catalanista.

Una altra de les activitats de Prudenci Sereñana que emprèn a principi dels anys 1880, és la traducció de les obres medicolegals d’Ambroise Tardieu, feina que coincideix amb la seva elecció com a soci honorífic de la Societat Francesa d’Higiene de París. El mateix any 1881, també, és admès com a soci a la l’Econòmica Barcelonesa d’Amics del País mentre que, l’any 1884, en reconeixement a la seva obra sobre la prostitució, és nomenat membre corresponsal estranger de les Societats d’Higiene Pública de L’Havre i de la d’Higiene Russa de Sant Petersburg.