Galeria de metges

Fill de Josep Solà Vilapua, metge nascut a Mataró i establert a Garriguella d'on és la seva esposa Anna Vidal Domènech, pertanyent a una família d'hisendats local propietària de la casa on, actualment, hi ha l'Ajuntament de Garriguella. Felip Solà Vidal, després d’estudiar Medicina a Barcelona i Madrid, embarca a la Fragata Concepción en la qual intervé com a metge cirurgià a la Guerra del Pacífic. Un cop acabada l'escomesa, s’instal·la a l’Argentina després de donar-se de baixa de l’Armada d’Espanya com a segon ajudant de Sanitat l’any 1868. Arriba a San Nicolás de los Arroyos coincidint amb l’epidèmia de còlera que està assotant la zona. Després, exerceix a l’Hospital Nacional de Alienadas de Buenos Aires on continua exercint la Cirurgia tot i que aviat es decanta cap a la Psiquiatria.

Director del Club Espanyol de Buenos Aires entre 1880 i 1881, Felip Solà Vidal és cofundador juntament amb els doctors Rafael Herrera Vegas i Eduardo Pérez de l'Institut Frenopàtic de Buenos Aires, primer centre d’aquest tipus a Amèrica del Sud i primera clínica psiquiàtrica privada de l’Argentina. És, també, creador del primer establiment d’Hidroteràpia de la capital argentina.

El 1885, assisteix al Congrés Internacional de Freniatria (Psiquiatría) i Neuropatologia d’Anvers on s’intenta classificar les malalties mentals. Felip Solà contribueix, juntament amb un grup de psiquiatres argentins, fent una proposta de classificació que tot i ser ben acollida, finalment, es va acceptar com a classificació general la proposta de Lefévre.

El doctor Felip Solà i Vidal és escollit portaveu per representar el grup d’espanyols emigrats a l’Argentina molestos amb algunes frases de l’himne nacional que consideren ofensives amb Espanya aconseguint que per decret presidencial s’eliminin dues estrofes del cant patriòtic argentí.

S'ha pogut saber que, a l'Argentina, el doctor Felip Solà i Vidal es casa amb Emília Marengo Vergolea, natural de San Martin de Buenos Aires on neixen les seves cinc primeres filles: Anna Maria, Maria, Emília, Eulàlia i Rita, la primera el 1873 i la darrera el 1882. La sisena neix a l'Hotel de Sant Petersburg de París el 7 de gener del 1886 i és batejada a la mateixa església que el seu pare, a Santa Eulàlia de Garriguelles, el primer d'abril del mateix any.

El 1908, mort Felip Solà, es dóna el seu nom a una localitat que es funda en un terreny que havia estat propietat seva, cedit per les seves filles per donar pas al ferrocarril. A més, malgrat només tenir descendència femenina, el seu nom té continuïtat perquè el seu germà, el també metge Josep Solà Vidal, es compromet a donar el nom de Felip al seu primogènit i la tradició es respecta fins a dia d'avui. Quatre generacions després, hi ha un Felipe Solà, polític i diputat argentí que així ho explica.