Galeria de metges

Neix a Manresa el 23 de juny de 1926. Fa els primers estudis a Manresa, als Infants i a la Salle i el batxillerat a l’Institut Lluís de Peguera, del qual segueix els canvis d’ubicació durant la Guerra Civil; l’acaba el 1944.

El mateix any inicia la carrera de medicina a la Universitat de València i des del 1946 continua els estudis a la Universitat de Barcelona, on acaba el 1950, i obté el títol de llicenciat el 20 de març de 1951. Alumne intern de la Clínica Quirúrgica del Dr. Segura a València (1944-1946), de psiquiatria a l’Institut Frenopàtic de les Corts (1946-1950) i de medicina interna amb el professor Joan Gibert Queraltó (1948-1951); també és assistent a les consultes de neurologia de la càtedra del Dr. Agustí Pedro Pons (1948-1950). Posteriorment, és metge intern de l’Institut Frenopàtic de les Corts (1950-1956), metge de consultes externes de neurologia de la càtedra del Dr. Pedro (1950-1952), i de consultes externes de psiquiatria dels professors Ramon Sarró Burbano i Joan Obiols Vié (1952-1960).

Diplomat en sanitat el 1953. Té el Diploma Extraordinario de la Escuela de Psicología y Psicotecnia de la Universitat de Madrid, el 1959. Obté el títol d’especialista en psiquiatria i en neurologia el 20 d’agost de 1964. Es forma en electroencefalografia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Navarra el 1969. Diploma de Metge de Segon Ensenyament, de la Universitat Menéndez Pelayo, el 1977. La seva formació continuada no s’atura fins a la jubilació.

Crea a Manresa la seva consulta privada en psiquiatria i neurologia el 1952 i hi exerceix fins al 2004. Metge de família de la Seguretat Social a Manresa entre els anys 1956 i 1977. Metge forense des de l’any 1959, primer de Maó, després, a partir del 1964, de Vic i des del 1967 de Manresa, fins que es jubila. Especialista en neuropsiquiatria de l’Obra Sindical 18 de Julio a Manresa, entre el 1961 i el 1978. Especialista de neuropsiquiatria del Montepio Tèxtil de Malalties, a Manresa, entre el 1962 i el 1996, i de la Seguretat Social, del 1977 al 1991. Cap del Servei de Neurofisiologia Clínica de la Clínica Sant Josep de Manresa, del 1970 al 1991 i del Centre Hospitalari de Manresa del 1972 al 1991; també de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa del 1976 al 1991. Cap del Servei de Psicologia i Psiquiatria Infantil i Juvenil de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa entre el 1972 i el 1989.

Vicepresident de la primera junta comarcal del Bages del Col·legi de Metges de Barcelona (1954-1960) i membre de l’Assemblea de Compromissaris col·legial. Membre del grup de metges del seguiment de la reordenació hospitalària de Manresa i coautor del document “Informe i notes sobre la reordenació hospitalària de Manresa” que lliuren a la Conselleria de Sanitat els doctors Simeó Selga, Ramon Llatjós, Josep Corrons, Josep Tuneu i Ricard Cots (1994). President de la Secció de Metges Jubilats del Col·legi de Metges al Bages (2002-2009).

Membre de diverses societats científiques del seu àmbit professional del país i de l’estat, es relaciona amb les autoritats acadèmiques de l’època, com ara els professors Ramon Sarró i Joan Obiols, Agustí Pedro Pons, Miquel Sales Vázquez, i altres.

Organitzador d’actes acadèmics de la seva especialitat a Manresa, n’és ponent i participa en congressos de psiquiatria, psicologia i neurologia. També assisteix als Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, i forma part del comitè organitzador de l’onzè, a Reus, el 1980. Autor de llibres sobre entitats locals manresanes i de diversos articles i recensions sobre temes diversos.

Fundador i director de la revista Bages: revista de temas culturales y ciudadanos, on va publicar escrits de divulgació mèdica i altres temes entre 1953 al 1956 com Esta ciencia llamada Higiene Mental i Problemas psicológicos de la vida actual. Membre de la junta de l’Associació d’Exalumnes de l’Institut Lluís de Peguera del 1954 al 1962. Membre de la comissió gestora de l’Escola de Formació Social Torras i Bages, és integrant de la Junta rectora del 1959 al 1975, i també n’és professor. Col·labora en la recuperació de la diada de Sant Jordi i la Fira del Llibre en Català (1963-1964), membre de la comissió gestora del Club de Tennis Manresa (1965), integrant manresà de la campanya “Volem Bisbes Catalans” (1966), cofundador de l’Associació Manresana de Pares de Nens Subdotats (AMPANS, 1966), coorganitzador de reunions amb empresaris, participa en la fundació del Banc Mercantil de Manresa (1966-1967), activista manresà de la campanya “Català a l’Escola” (1967-1968), membre d’Òmnium Cultural des del 1969, professor de psicologia de l’Escola d’Ajudants Tècnics Sanitaris Farreras Valentí de 1971 a 1979, i activista de la campanya pel patrimoni cultural “Salvem el Casino” (1973).

La seva ideologia política el du a ser membre del Gremi de Sant Lluc, de Catòlics Catalans de 1957 al 1961 i dels Grups d’Acció al Servei de Catalunya (GASC) del 1967 al 1974. Cofundador de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a Montserrat el 17 de novembre de 1974, membre de la Comissió Permanent i del Consell Nacional, elegit en diversos congressos; president de la mesa del Consell Nacional del 1979 al 1983, president de la comissió d’enllaç en el procés de federació de CDC amb Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Cofundador de CDC a Manresa i president del primer Comitè Executiu Comarcal i primer president de la Mesa Nacional (1979 – 1983). Membre de la Comissió de Política Municipal de CDC a Manresa a partir de 1977. Autor de la carta Cambiar el mapa de España publicada a Destino el 17 de desembre de 1966, que va provocar un gran enrenou i avortà una operació de disgregació territorial de Catalunya. Membre dels sèniors de CDC al Bages en la seva darrera etapa.

Rep reconeixements de l’Associació d’Exalumnes de l’Institut Lluís de Peguera i d’AMPANS, i de tots els llocs on ha treballat i participat. Creu de Sant Ramon de Penyafort el 1991. Medalla Temis de la Conselleria de Justícia de la Generalitat el 1991. Guardonat el 2006 per CDC pels mèrits de la seva trajectòria. Premi de Vivències Mèdiques Dr. Pere Tarrés i Claret del Col·legi de Metges de Barcelona, el 2006.

Dedica els darrers anys de la seva vida a la família, a escriure les seves memòries i a la lectura. Casat amb Montserrat Torra i Ferrer, tenen vuit fills i filles. Enviudat, contrau segones núpcies amb Glòria Rubiol. Amb la família i els néts gaudeix de plàcids sojorns a Comallonga, la segona residència -casa de pagès- a Sant Mateu de Bages. Fa els darrers retocs a les memòries, previs al procés d’edició, i mor a Manresa el 18 d’abril del 2022.