Galeria de metges

Fill del poeta i editor barceloní Josep Maria López-Picó, estudia a les Escoles Pies de Barcelona i, després, a la Facultat de Medicina de Barcelona. Llicenciat el 1950, havia estat elegit unànimement delegat del seu curs tant per tractar amb el claustre de professors com per representar els alumnes. Per sempre més, se’l va conèixer com “el delegat”. En aquells anys de plena Dictadura i prohibició de llibertats, en acabar una de les classes teòriques, Josep López i Batllori es presenta demanant la participació dels estudiants per fer algunes reivindicacions acadèmiques. Una gesta insòlita en aquell moment de censures i repressions, que el converteix en un estudiant molt conegut entre els alumnes d’altres cursos.

Acabats els estudis, es decanta per l’Endocrinologia i, especialment, s’especialitza en la diabetis. Comença a treballa a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona al Servei de Dietètica del que, amb el temps, és nomenat director. Més endavant, es fusiona amb el Servei d’Endocrinologia i Dietètica. López Batllori n’és cap formant equip amb Jaume Viguera Montesinos i Lluís Vila Ballester. Aquest Servei és pioner en el tractament del malalt diabètic i en la incorporació d’una educadora dietista, Colette Bezzio. La bona tasca del Servei és determinant alhora que el Servei Català de la Salut autoritzi el tractament de la diabetis amb les bombes d’insulina. S’organitzen cursos de formació per al personal d’infermeria de l’assistència primària. També, es fa educació terapèutica i dietètica per a metges i infermeres.

Ja a finals de la dècada dels 70 del segle XX, Josep López Batllori mostra un gran interès per la dietètica i la nutrició que es manifesta amb el projecte d’una escola de dietètica que, inicialment, no es consolida. Han de passar 15 anys perquè es creï el Centre d’Estudis Superiors de Nutrició i Dietètica (CESNID) amb Pilar Cervera al capdavant. La seva preocupació pel bon tractament de la diabetis, l’empeny a escriure el llibre Els Errors del Diabètic que pretén mostrar un seguit d’equívocs clàssics per ajudar tant a pacients com a professionals. Bon psicòleg, quan una persona mostra angoixa o està neguitosa, fa el que pot per ajudar-la. Home de veu potent, López Batllori té un caràcter fort i idees clares i a la vegada dialogant. Mai imposa el seu criteri, escolta tothom -tant a l’adjunt com a l’estudiant, a l’infermera o al col·lega- i sovint es fa allò que diu l’altre però, alhora, ferm en les seves ordres i contundent amb qui no les compleix. Capaç de captar l’interès del pacient i donar-li els consells necessaris per motivar-lo en el seguiment del tractament i les autocures.

Membre actiu de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears i de la Societat Catalana d’Endocrinologia i Nutrició, de la que n’és vicepresident (1966-1968) i president (1969-1971), i vocal de la l’Associació de Ciències de l’Alimentació, secció filial de l’Institut d’Estudis Catalans, (1980-1982). Vicepresident de la Secció de Metges Jubilats del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona durant els vuit anys anteriors a la seva mort.

Membre del jurat del Premi de Recerca de la Universitat de Vic que guardona el treball del jove Roger Vidal: La diabetis i el nen de vidre. Quan es publica el llibre, a la signatura, Josep López Batllori, hi afegeix el subtítol No s’ha de viure per a la diabetis, sinó viure amb la diabetis.

López Batllori té una especial dedicació a la relació amb organitzacions benèfiques sanitàries i crea una entitat anomenada “Pilarsolidari” que té l’objectiu de conèixer ONGs d’ajut sanitari a tot el món. No es desanima mai fins i tot quan no té gaires respostes a la seva crida a la solidaritat i aquest esperit en ajut del proïsme no abandonà fins al seu darrer dia de la seva vida, exemple d’amics i coneguts. Josep López Batllori és profundament amant de la família, enamorat de la muntanya i gaudeix anant en bicicleta. Bon comunicador, afeccionat a l’escriptura i un gran lector.