Galeria de metges

Fill de l’otorrinolaringòleg Manuel Cusí Vidal i de Loreto Ramón Farrés, comença la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1934 però ha d’interrompre els estudis quan esclata la Guerra Civil i no la podrà acabar fins a l’any 1942. Abans, assisteix com a alumne intern a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau als Serveis de Cirurgia, Cancerologia i Ginecologia dels professors Corachan, Guilera i Ponjoan, respectivament. En llicenciar-se el 1942, s’incorpora com a metge assistent al Servei de Ginecologia del mateix Hospital de Sant Pau fins al 1951, que és nomenat metge auxiliar.

El 1950, llegeix la tesi doctoral que titula Mioma y hormonas. Nuevas aportaciones a la teoria hormonal del mioma de útero, dirigida pel professor Guilera a qui, des del 1943 i durant uns anys, assisteix també com a ginecòleg del Servei de Cancerologia de Sant Pau. Durant els anys d’activitat hospitalària, Manuel Cusí Ramon es distingeix per l'esperit científic i l'afany de mantenir els seus coneixements permanentment actualitzats, motiu pel qual és constant la seva participació en diversos congressos i cursos nacionals i internacionals. Alhora, fa diferents estades als centres ginecològics més avançats d’arreu del món. El 1956, guanya per concurs una plaça de Tocoginecologia del SOE ('Seguro Obligatorio de Enfermedad') al Sector de Terrassa-Sabadell.

Manuel Cusí Ramon té una intensa activitat acadèmica que es plasma en més d’una cinquantena de publicacions i en l’edició d’un número extraordinari de Le Monde Médical en castellà, que li confia l’editorial de la revista. La major part de les seves publicacions són sobre l’exploració funcional ginecològica i culminen en la monografia La exploración funcional en ginecologia, que s’edita el 1960. Igualment és destacable el tractament de processos disfuncionals que realitza l’any 1946 per primera vegada a Espanya amb la col·laboració tècnica de l’analista Hernández Riera, efectuant l’exploració funcional del cos groc mitjançant la dosificació de pregnandiol, mètode que incorpora a la pràctica diària del servei de Ginecologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Publica les experiències amb aquest mètode el 1948, essent el primer treball sobre aquest tema publicat a l’Estat.

Soci de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, vocal de l’Associació d’Obstetrícia i Ginecologia de Barcelona del 1960, Manuel Cusí Ramon és fundador de la Societat Espanyola per a l’estudi de l’Esterilitat, ingressa a l’Acadèmia de Doctors el 1955 i és elegit membre de la Societat per a l’Estudi de la Fertilitat de Cambridge el 1962.

L’any 1954, al Congrés Internacional de Ginecologia de Ginebra, Manuel Cusí Ramon aprèn la tècnica de l’anestèsia peridural lumbar contínua en el part normal i distòcic. Poc després, comença a practicar-la al seu servei. Tres anys més tard, el 1957, fa una breu estada a la Maternitat de Ginebra amb el doctor H. de Watteville per contrastar els resultats obtinguts i perfeccionar la tècnica. La preocupació per evitar -o almenys alleujar- el patiment de la dona en el part li ve de lluny, sobretot, quan s’adona que aquesta tècnica “sembla reunir les condicions que assenyala Pius XII el 1949 i que ratifica en el discurs que, el 9 de gener de 1956, fa davant ginecòlegs de tot el món: 'sans mettre en danger la mère ni l’enfant et sans nuire aux liens d’affection maternelle...' (Rev. Española Anest. 1959;6:169.). Posteriorment, estudia la relació de les disfuncions genitals amb el sistema nerviós central i l’esterilitat, així com la influència del disulfur de piridoxina a l’embaràs.

Fins al final de la seva vida, Manuel Cusí Ramon mostra una gran inquietud pels aspectes morals de la professió: l’esterilització, la contracepció i l’avortament, entre altres. Tot i que una sordesa molt agreujada a partir dels 50 anys no li permet prendre part en discussions orals, publica encara diversos articles i participa en nombrosos debats sobre aquests temes als mitjans de comunicació. Aquests darrers anys de vida professional, tot i que no obvia l’activitat investigadora, els dedica més a l’assistència extrahospitalària.

Casat amb Maria Mercè Sánchez Juanico, tenen quatre fills, dos dels quals són metges: Maria Victòria Cusí Sánchez, especialista en Anatomia Patològica, en Patologia Embrionària, Fetal i Pediàtrica, i Manuel Cusí Sánchez, especialista en Medicina de l'Esport i resident a Sydney, Austràlia.