Galeria de metges

Biografia

Filla del comerciant barceloní Joan Quadras Vidal i d'Agnès Bordes Casal, Maria Lluïsa Quadras-Bordes estudia medicina seguint la seva manifesta vocació contra família i mestres que li volen treure del cap. Acabat el batxiller el 1915, comença la carrera a Barcelona. El cinquè curs, però, el fa a la Facultat de Medicina de Saragossa i el darrer, a València on es llicencia el 1920. Inicialment atreta per l’Oftalmologia, mentre encara és estudiant, presenta un treball sobre els ulls que guanya el primer premi d’un concurs que té lloc a L’Havana. Finalment, per establir-se, es decanta per la Ginecologia.

L’octubre de 1921, obre la seva pròpia consulta especialitzada en malalties de la dona 'sense operar' al carrer de Santa Anna. Mesos després i amb un gran ressò a la premsa barcelonina que la qualifica com 'la primera dona radiòloga', inaugura l’Institut d’Electrologia, Radiologia i Ginecologia. El centre és, a més, dispensari gratuït per a dones pobres. Quan encara no ha acabat l’any, la doctora Quadras-Bordes dóna a conèixer una nova clínica que disposa al 127 del carrer Mallorca. De bon començament, l’estiu del 1922, la jove metgessa emprèn el primer dels seus viatges de formació a l'estranger. Visita els millors centres mèdics d’Europa: l’Hotel-Dieu de París, el Sant Andreu de Bordeus i el Sant Joan de Brussel·les entre molts altres. Aquests viatges -especialment a França- són l'inici del que serà una constant de la seva carrera i, any rere any, tindrà una àmplia cobertura mediàtica.

De ben jove, Maria Lluïsa Quadras es caracteritza per la seva dedicació als més desvalguts i l’organització d’obres benèfiques. Destaca l’exposició que organitza l’hivern del 1918, després d’una greu epidèmia de grip que afecta la ciutat. Amb només 20 anys, convoca el bo i millor de la societat barcelonina a fer donacions de roba i diners per abrigar els més necessitats. L'èxit de la crida, fa que la cita s'esdevingui anual i acaba fundant El abrigo de los pobres, una entitat benèfica que compta amb el suport dels més alts estaments polítics, socials, econòmics i culturals de Barcelona per repartir robes i parament de la llar als asils i hospitals de la ciutat.

Només dos anys després de llicenciar-se, Quadras-Bordes organitza un Curs de Ginecologia dedicat a les senyores d’Acció Femenina. El mateix any 1923, dóna una conferència a la Residència d’Estudiants de Madrid que tracta sobre La Beneficiosa influencia que la mujer puede ejercer en la lucha contra la tuberculosis. És sòcia de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i, ben aviat, ingressa com a membre de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya on, ràpidament, adquireix un clar protagonisme i pes dins la institució. El 1925, és la delegada per signar el Manifesto contra el càncer i, no gaire més tard, ocupa el càrrec de secretaria sense deixar d'intervenir en incomptables actes públics, cursos i conferències. Social i professionalment molt activa -sempre puntualment seguida per la premsa- Maria Lluïsa Quadras és sòcia honorífica de la Societat Francesa de Ginecologia i membre de la Catalana de Ginecologia i Obstetrícia. Pertany a la Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià alhora que té, també, una notable presència al Col·legi de Metges de Barcelona, institució que l'elegeix com a representant a la Junta de Protecció de la Infància.

Preocupada per les addicions, la doctora Quadras-Bordes és considerada persona clau en la fundació de l’Associació contra la Toxicomania (ACT), constituïda al Col·legi de Metges de Barcelona l’any 1926 sota la presidència del general Milans del Bosch, governador civil de Barcelona. A la Junta de l’ACT, hi coincideixen els metges Francesc Soler Garde, Manuel Saforcada, Antoni Salvat, Domènec Duran Arrom, Lluís Cirera, Francesc Pons Freixa i Lorenzo Garcia-Tornel, entre d’altres. Maria Lluïsa Quadras-Bordes és nomenada secretària general -més endavant perpètua- de l'Associació i és ella qui posa en marxa una intensa campanya de propaganda que s’inicia amb la conferència Morfinococainomanía, que més tard es publica a la Revista Médica de Barcelona. És partidària d’una estricta legislació que obligui a internar els toxicòmans en sanatoris especials tant per superar l’addició com per evitar el proselitisme. Convençuda que pot influir en la presa de decisions de les autoritats, és ella qui encapçala tantes reunions com calen per combatre la toxicomania a Barcelona.

A final la dècada dels anys 1920, Maria Lluïsa Quadras-Bordes continua l’exercici privat de la Ginecologia alhora que és metgessa a l’Hospital de Sant Pau. Més endavant, també, de l’Hospital Clínic. A més, manté la seva incansable presència als diferents esdeveniments socials i professionals. Ara, acompanyada de la seva germana petita Maria Victòria, també, metgessa que es llicencia el 1931 i que, ja abans, es troba ajudant-la a la consulta.

Sòcia molt activa de l’Institut Medicofarmacèutic de Catalunya, Maria Lluïsa Quadras-Bordes és membre de junta i ocupa el càrrec de bibliotecària. Dimiteix l'any 1931 quan la institució -com el país- està emprenent un nou rumb. El 1940, però, torna al capdavant de la junta gestora que es constitueix quan acaba la Guerra Civil i és ella qui assumeix la vicesecretaria de la institució que s'adhereix al nou règim.

Dona de fermes conviccions religioses i conservadores, la doctora Quadras-Bordes passa bona part dels anys de la República i de la Guerra civil sense manifestar-se públicament. Però, és en ple conflicte bèl·lic quan es casa amb un funcionari de Justícia, Joaquim Roqueta Jofre. És, també, quan té el seu únic fill Juan Antonio Roqueta Quadras (1938 – 2012), un destacat advocat penalista. És quan s'instaura la Dictadura, quan torna a aparèixer a les pàgines de La Vanguardia anunciant el restabliment de la seva consulta ginecològica al carrer de Santa Anna. També, s'informa que la doctora Quadras-Bordes és la presidenta de la junta gestora de l’Institut Medicofarmacèutic que acaba d’obtenir l’autorització per reprendre les seves activitats.

Ambdues germanes Quadras-Bordes continuen assistint a diferents congressos nacionals i estrangers ininterrompudament fins a l’any 1971. Mentre, el consultori no es tanca fins al 1984. A més, Maria Lluïsa Quadras-Bordes continua la seva activitat de conferenciant que, en els darrers anys, pràcticament es centra en l'estudi i tractament del càncer. A més, enceta una polèmica campanya contra l’avortament que titula el Avorto criminal, amb la pretensió -sense èxit- d'obtenir l’adhesió de les entitats professionals que, en altres moments, li han fet costat.

L'any 1974, el Consell General de Col·legis de Metges d’Espanya ret homenatge a les germanes Quadras-Bordes i, a proposta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, inclou els seus noms al Llibre d’Honor dels Metges Espanyols.

MVR