Galeria de metges

Fill del metge Martí Castells Melcior (1813-1887) i germà dels també metges Frederic Castells (1851-1897) i Camil Castells (1854-1896). A més, la seva germana és Martina Castells Ballespí, la primera metgessa doctorada a Espanya. El 1878, Rossend fa el batxillerat a l’Institut de Barcelona tot i que s’examina al de Lleida el 1882 per tornar a estudiar a la Universitat de Barcelona. Primer, ingressa a la Facultat de Medicina on es llicencia el 1888 després de ser alumne intern el 1887, guanyant les oposicions al costat dels companys Candi Bayés, Jaume Queraltó, M Combelles i Antoni Anet. Paral·lelament, estudia la carrera de Farmàcia i obté la llicenciatura el 1894. Un any abans, obté el doctorat a la Universitat Central de Madrid amb la tesi La leche, estudio médico de este componente orgánico. El 1906, a la mateixa Universitat obté la llicenciatura en Dret.

L’any 1894, Rossend Castells ingressa per oposició al Cos de Sanitat Militar. Després d’un temps a l’Hospital Militar de Barcelona, és destinat a Cuba on dirigeix les Infermeries de Sagua de Tánamo i de Baracoa. El 15 de desembre de 1897, durant el combat d’Asiento de Ortega, mentre presta auxilis sanitaris en primera línia de foc, resulta greument ferit de bala a les dues cames. Pel seu heroic comportament, guanya diverses condecoracions entre les quals destaca la Creu Llorejada de Sant Ferran, màxima distinció militar espanyola. Dins del Cos d’Invàlids Militars, ascendeix a general.

El 1900, Castells Ballespí guanya les oposicions de metge director de banys i aigües mineromedicinals, càrrec que exerceix en més d’una dotzena de balnearis espanyols fins a l’any 1936. A La Puda de Montserrat s’està dues temporades de banys, les de 1919 i 1920. Forma part de la junta directiva de la Societat Espanyola d’Hidrologia Mèdica i és secretari general i redactor de les Actes del IX Congrés Internacional d’Hidrología, Climatologia i Geologia, que se celebra a Madrid el mes d’octubre del 1913.

Instal·lat a Madrid i soci del Centre Català, el gener del 1908, el doctor Castells és elegit secretari general de l’entitat al costat del president Sebastià Recasens Girol. En aquesta seu, el 23 d’abril de 1908, pronuncia una conferència sobre Derechos y deberes de la mujer ante la sociedad, en què Castells advoca pels drets de la dona. I és que -a més de fer de metge a diferents mútues i associacions madrilenyes, forma part del Cos d’Inspectors Mèdics Escolars de Madrid i és metge titular de l’Associació Ferroviària Mèdica Farmacéutica- Rossend Castells exerceix l’advocacia i té un consultori jurídic propi a la capital.

Autor d’un interessant treball sobre la Riqueza hidrológica y climatológica de España, que es publica el 1915, i de dues monografies sobre els balnearis de Fuencaliente de la província Ciudad Real i del de La Hermida a Cantàbria, Rossend Castells Ballespí compta amb nombroses publicacions de caràcter polític o d’opinió. A més, cultiva l’assaig com amb Croniquillas y recuerdos del 1911 i, també, la poesia com amb el recull de 1899 titulat Impresiones o el poema Sal si puedes, escrit el 1935 però ambientat en la seva experiència de la Guerra de Cuba. A més, és director de les publicacions: Revista Médico-Hidrológica Española -fundada per ell mateix-, Revista de Higiene i Boletín de Higiene y Salubridad.

L’actuació política del doctor Castells és extraordinàriament activa i complexa. És militant del Partit Federal, de la Unió Republicana i del Partit Republicà Espanyol però, al mateix temps, forma part d’organitzacions cíviques, comitès revolucionaris, societats de lliurepensadors i grups de defensa de la laïcitat. De fet, l’any 1887, ingressa a la Lògia Colmena, englobada a la Gran Lògia Regional Catalano-Balear, de la qual Rossend Arús és gran mestre. Més endavant, s’integra a altres Lògies. Ell mateix és el fundador i venerable de la Lògia Condorcet i, a nivells superiors, forma part d’alguns consells del Gran Orient Espanyol. Finalment, l’any 1937, esdevé gran comanador interí del Suprem Consell del Grau 33 per a Espanya i les seves Dependències.

La Guerra Civil el sorprèn al Balneari de Puente Viesgo de Cantàbria però retorna a Madrid i s’ofereix incondicionalment al Govern de la República, que nomena Rossend Castells metge de la Junta Provisional de Protecció de Menors. Estant en aquest càrrec, s’ocupa de l’evacuació de nens de Madrid a València fins que, al final, es trasllada a Barcelona on, en acabar la contesa, és empresonat al Castell de Montjuïc. Aconsegueix escapar-se i viure en clandestinitat a la Ciutat Comtal on mor el 8 de febrer del 1942. Això no obstant, l’any 1943, el Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme li obre un judici i l’agost de 1944 el condemna “en rebel·lia” a trenta anys de presó.