Galeria de metges

Fill de Martí Castells Melcior, metge i tercera generació de la nissaga mèdica Castells de Lleida, i germà dels també metges Castells Ballespí: Martina, Camil i Rosend. Frederic acaba el batxiller a Lleida el 1865 i es trasllada a Barcelona on comença a estudiar paral·lelament Ciències –matèria en la què obté el títol de batxiller el 1867- i Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicència el 1871. Tres anys després, es doctora a Madrid amb la tesi Exploración y crítica de la doctrina médica y filosófica sobre la vida. L’any després, EL 1875, oposita a la càtedra de Patologia Quirúrgica de la Universitat de Barcelona però sense cap resultat i no hi torna a insistir malgrat quedar en segon lloc de la terna.

Mentrestant i des que acaba la carrera, Frederic Castells exerceix professionalment a Lleida on, el 2 de gener de 1872, és nomenat Metge Cirurgià dels Establiments de Beneficència de la Diputació. El 1878, és cofundador i vicepresident del “Tranquil Taller”, primera societat catalanista a la Lleida de la Renaixença que, malgrat el que podria suggerir el seu nom, és promotora de nombroses activitats. L’any 1879, la institució organitza l’Exposició Industrial i Agrícola mentre que compta amb la visita de Valentí Almirall que, l’any següent, convoca el Primer Congrés Catalanista on el doctor Frederic Castells és el representant del “Tranquil Taller” junt amb el seu president Frederic Renyer Viladot.

A finals d'aquest mateix any, Frederic Castells Ballespí es trasllada a viure a Barcelona on estudia Medicina Social i Sanitària, interessant-se especialment pels aspectes mèdics i socials de la prostitució. El 1884, és nomenat vicepresident de la Secció d’Higiene del Govern Civil de Barcelona alhora que col·labora en la creació de l’Hospital d’Higiene per a l’atenció de prostitutes que promou Carles Ronquillo. El centre, conegut com “Dispensari de Nostra Senyora de la Mercè”, s’instal·la en una antiga caserna municipal ubicada al carrer de Berenguer el Vell 6, entre els carrers Cid i Arc del Teatre amb façana de darrera al Paral·lel. S’inaugura el 16 de setembre del 1888 coincidint amb l’Exposició Universal de Barcelona i el Congrès Internacional de Ciències Mèdiques en què la Salut Pública i la Prostitució són un dels temes de debat central, comptant amb la col·laboració i participació de Frederic Castells com a secretari de la Secció d’Higiene. El primer de juliol del 1891, l’Hospital d’Higiene Nostra Senyora de la Mercè cedeix el seu local a l’Asil Hospitalitat Nocturna. En principi, està previst traslladar el 'Dispensari de Malalaties Especials de Nostra Senyora de la Mercè' al carrer Salva, al barri de Santa Madrona de Barcelona, però no es torna a obrir mai més.

Des del 1889, Frederic Castells és fundador i director la Revista de Higiene y Policia Sanitaria. El 1893, dirigeix també el Boletín de la Academia de Higiene, portaveu de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya (AHC), institució fundada el 1887 i presidida per Lluís Comenge, en què Frederic Castells hi té una participació divulgativa i docent molt activa. Autor de diversos articles sobre infants abandonats, prostitució i legislació sanitària, col·labora a diverses publicacions com Revista de Ciencias Médicas, Gaceta Médica Catalana i Enciclopedia Médico-Farmacéutica.

Membre del Gremi de Metges i Cirurgians de Barcelona, l’estiu del 1893, Frederic Castells Ballespí és un dels sindicats que lidera el moviment d’alçada de la llei que els modifica el cobrament d’impostos sense tenir en compte el barem de repartiment gremial. A finals d’any, és membre de la Comissió encarregada de projectar la creació del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) que presideix Macari Golferichs comptant amb Joan Soler Roig de secretari i catedràtics com Joaquim Bonet i Andrés Martínez-Vargas, entre altres. El projecte es materialitza amb la constitució del COMB i la col·legiació obligatòria que Frederic Castells defensa a ultrança com a garant de compliment dels principis higienistes amb l'objectiu d'assolir millors condicions de vida per a tothom.

Per idèntiques raons, Frederic Castells abandera una fèrria lluita contra l’intrusisme professional que, sumat a la seva renuncia a formar part de la primera junta de govern del Col·legi de Metges, fa que el distingeixin com a soci fundador de la institució. A més, és membre numerari de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i de la Creu Roja. També, honorari del Col·legi Mèdic Quirúrgic de Lleida i de l’Institut de Terapèutica de Madrid.

Professionalment, a més, exerceix el càrrec d’inspector d’Higiene i director de Sanitat del Port de Barcelona alhora que continua en el seu càrrec d’Inspector Municipal de Sanitat i la seva activitat a l’Acadèmia d'Higiene. A principis del 1897, l'AHC convoca, entre altres, el Premi del doctor Federico Castells” sobre un tema especial que abordi La Intervenció que l’Estat, la província i el municipi, han de tenir en la Higiene Pública. Pocs mesos després, a 46 anys, mor a causa d’una malaltia contreta a Tona on acudeix en funció del seu càrrec d’inspector de Sanitat per combatre l’epidèmia de febre tifoide que -com altres poblacions d'Osona i la capital vigatana- pateix aquesta localitat. Segons la premsa coetània, dos dies després la seva mort, tot apunta que les mesures sanitàries que Castells Ballespí ordena, han contribuït a estabilitzar la incidència de la malaltia a Tona. A finals de setembre, el catedràtic Rafael Rodríguez Méndez lloa la personalitat del notable metge higienista alhora que promou un òbol per ajudar la família del finat que queda en absoluta precarietat econòmica.

Casat amb Teresa Cumella Cardona, Frederic Castells Ballespí forma una família nombrosa de cinc fills dels quals només un, Constancio Castells Cumella (Barcelona, 1887- Montevideo, 1922), és metge i es trasllada a viure a l’Argentina tot i que després s’estableix a Montevideo, a l’Uruguai. El seu fill Constancio E Castells (Montevideo 1911 - 1964), s’esdevé un distingit metge uruguaià, cofundador i president del Sindicat Mèdic d’Uruguai.