Galeria de metges

Fill de pare tarragoní i mare francesa, Ricard Botey i Ducoing estudia el batxillerat a Perpinyà durant dos anys. A Barcelona, comença la carrera de Medicina el 1874 i es llicencia el 1881. Un any després, es doctora en Medicina i Cirurgia a Madrid amb la tesi Estudios sobre las resecciones patológicas del codo. Alumne intern per oposició de l’Hospital de la Santa Creu, comença a exercir la Medicina General tot i que s’interessa per la Bacteriologia en tenir contacte amb Jaume Ferran i per la Histologia. El 1884, té un paper determinant en l’assessorament de la neteja de la ciutat durant l’epidèmia de còlera que afecta Barcelona.

Gran afeccionat a la música i al cant, comença a estudiar el mecanisme de la veu i això l’apropa a l’ Otorinolaringologia , que aprèn de manera autodidacta. El 1889, inicia una sèrie d’estades, algunes de mesos, a les principals clíniques d’aquesta especialitat de França, Alemanya, Àustria i Itàlia. De tornada a Barcelona, plasma les seves experiències en un llibre Estudios clínicos sobre laringología, otología i rinología. Su práctica y enseñanza actual en Europa. El 1898, trasllada la seva consulta al número 166 del carrer Rosselló on obre la clínica definitiva ocupant tot l’edifici. A la mateixa consulta, hi té el seu domicili i tots els recursos per fer exploracions i 4 llits per als pacients operats que requereixen ingrés. Amb aquests medis, Ricard Botey desenvolupa una activitat frenètica que comporta que -entre 1891 i 1902- faci 5.793 primeres visites al Dispensari públic i més de 7.000, a la seva consulta privada mentre que el nombre total de visites puja a les 43.306 i 41.910, respectivament.

Tot i això, la seva activitat científica és molt notable. L’any 1903 es publica el seu monumental Tratado de Otorrinolaringología, del qual se’n fan 4 edicions en castellà i es tradueix al francès, l’alemany i al rus. Escriu monografies i articles sobre els diferents camps de l’especialitat. El 1890, funda una revista pionera: Archivos Internacionales de Laringología, Otologia, Rinologia y de las Enfermedades de las vías respiratorias y digestivas, que s’edita amb diferents noms fins al 1926. Botey i Ducoing inventa molts aparells i instruments com s’han descrit en diverses publicacions.

Cirurgià imaginatiu, és el primer en descriure i practicar diverses intervencions quirúrgiques de l’especialitat com la resecció submucosa de l’envà nasal, i es l’introductor de la broncoesofagoscòpia. Molt dedicat a la cirurgia de l’orella, desaconsella l'estapedeectomia a l’otosclerosi. Idea o modifica nombrosos instruments, que es recullen en un catàleg il·lustrat que s'edita el 1914. A més, Botey Ducoing lluita activament perquè l’ORL s’ensenyi a les Facultats de Medicina, tot i que no ho aconsegueix fins al 1902. No accepta ensenyar a la Facultat de Medicina quan se li ofereix el 1895 perquè l’assignatura no és obligatòria llavors. Després, quan ho és, guanya la càtedra el Francesc de Sojo. Botey, però, ensenya com a professor lliure a nivell privat en uns cursets eminentment pràctics de tres mesos, amb grups de fins a sis alumnes que tenen a la disposició la seva biblioteca privada i una col·lecció d'ossos temporals intervinguts. Entre els seus deixebles, es troba Joaquim Abelló.

Ricard Botey ingressa com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el 1905 i és president de diferents societats científiques, com de l’Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya (1906-1908), període en el què es comença a publicar Annals de Medicina en català i n’esdevé el seu primer director. És soci fundador de la Societat Francesa d’Oto-rino-laringologie i soci d’honor de la Societat Rumana d’Otorinolongalogia, entre d’altres. Presideix, també, l’Associació Hispano-Americana d’Oto-rino-laringologia i la Societat Catalana d’Otorinolaringologia (SCORL), creada un any abans de la seva mort com a continuïtat de l’Associació Barcelonesa existent des del 1911. A més, el 1890 els Archivos Internacionales de Rinologia, Laringologia y Otologia, que persisteix fins al 1927. És autor d'un total de 19 llibres o monografies i, també, de fins a 165 articles que abarquen tots els camps de l'ORL.

El seu nom s’utilitza per designar un tipus d’anestèsia i d’un tipus de maniobra quirúrgica emprades en la laringectomia (Anestesia de Botey y Mètode de Gluck-Botey). L’any 1959, la SCORL crea el Premi Sant Blai, que l’any 1961 pren el nom del seu fundador i devot del sant patró dels especialistes d’ORL, Ricard Botey.