Galeria de metges

Encara estudiant, Agustí Peypoch és alumne intern a la Clínica Quirúrgica del professor Josep Maria Bartrina a l'Hospital Clínic de Barcelonai, ja metge, assisteix també a la Clínica privada que aquest catedràtic té a la Gran Via de les Corts Catalanes on també hi opera Joan Marimon qui, des de la mort de Salvador Cardenal, és el cap del Servei de Cirurgia de l’Hospital del Sagrat Cor (HSC) i qui, ben aviat, proposa a Agustí Peipoch que faci d’ajudant seu a l’Hospital.

Agustí Peypoch accepta la proposta però no s'hi està gairé temps perquè és cridat a files i s’incorpora al Servei Militar. Quan esclata la Guerra Civil, Agustí Peypoch exerceix de cirurgià i operant al front bèl·lic en els hospitals de campanya on adquireix una gran experiència quirúrgica. Després, quan acaba l’escomesa, torna a l’Hospital del Sagrat Cor i és nomenat metge segon del Servei de Cirurgia que, en aquest moment, dirigeix Melcior Colet Torrabadella. Alhora, Agustí Peypoch guanya el concurs d’oposició a la plaça de Metge de Guàrdia del Servei de Cirurgia d’Urgències de l’Hospital Clínic i, durant uns anys, esdevé professor ajudant de Classes Pràctiques de Terapèutica Quirúrgica a la càtedra del professor Pere Piulachs.

L’octubre del 1939 i en els primers anys de la Postguerra, la Comissió Gestora del Col·legi de Metges de Barcelona nomena Agustí Peypoch membre de la Comissió de Provisió de Places Vacants Interines a causa de les baixes que han patit les Societats d’Assistència Medico Farmacèutica. A més, el febrer de 1940, rep també la seva designació com a vocal de la Cooperativa de Consum així com de la Comissió de Control de les Entitats d’Assistència Medico Farmacèutica.

Igualment, molt afeccionat al futbol i barcelonista de soca-rel, Agustí Peypoch és nomenat directiu del FC Barcelona amb el càrrec de secretari sota la presidència d'Enric Piñeyro Queralt, conegut com el marquès de Mesa de Asta. A més, és designat juntament amb l’advocat Xavier de Mendoza Arias-Carvajal, directiu com ell, membre de la comissió redactora dels nous estatuts barcelonistes que s'aproven el juny de 1940 d'acord amb les autoritats franquistes. El 1953, forma part de la candidatura blaugrana que encapçala Francesc Miró Sans, que surt escollit president i ocupa el càrrec fins al 1961.

L’any 1946, Agustí Peypoch es reincorpora a l’Hospital del Sagrat Cor i és nomenat cirurgià adscrit al Servei de Digestiu on té l’oportunitat d’operar un gran nombre de malalts amb patologies digestives. El 1955, el patronat de l’HSC el designa cap del Servei de Cirurgia General, càrrec al qual es dedicarà fins a la seva jubilació el 1980 després d'exercir-lo simultàniament i després de guanyar les oposicions com a cap clínic del mateix Servei a la nova Residència Francisco Franco, actual Hospital de la Vall d’Hebron.

Conferenciant a diferents fòrums de la ciutat i assistent a diferents Congressos de Cirurgia, Agustí Peypoch és membre fundador de la Societat Catalana de Cirurgia i president del bienni 1973-1975, és guanyador del Premi Virgili del 1982, guardó que atorga anualment aquesta institució als cirurgians nacionals de més prestigi i vàlua.

Nomenat membre protector de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya tot i que hi renuncia per motius de salut, l'obra escrita més destacada d'Agustí Peypoch que ens ha quedat és la Història de l’Hospital del Sagrat Cor (1879-1980), una llibre que comença quan es jubila el 1980 i que deixa acabat quan el 28 d’octubre del 1990 mor. El treball s’imprimeix un any després gràcies a la constància de l’equip del seu Servei i a la seva vídua i col·laboradora, Montserrat Murtra. Només una néta, Laura Guarro Agustí, és metgessa com l'avi. Més continuïtat té la seva passió per l'hoquei que continua viva i nombrosos membres de la família hi juguen.