Galeria de metges

Nét del metge de Linyola, Tomàs Oriol Font, fill del metge Josep Oriol Anguera i nebot del notable investigador Antoni Oriol Anguera, l'Albert Oriol Bosch estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia l’any 1956 i es doctora a la mateixa Facultat el 1961. Fa formació postdoctoral en Fisiologia i Endocrinologia Experimental a Alemanya, a l’Eppendorfer Krankenhaus de la Universitat d’Hamburg del 1957 al 1961. Després, se’n va als Estats Units, a la Universitat de Utah del 1961 al 1963 i a la Worcester Foundation Experimental Biology de Massachusetts del 1963 al 1964.

Mentre Albert Oriol és a Amèrica llegeix un article del professor A Gallego al Journal of Medical Education, l’actual Academic Medicine, que descriu de forma molt crítica l’estat de la formació dels metges a Espanya. Aquest article li causa un impacte tan fort que el duu a comprometre’s personalment a treballar per la millora de la formació mèdica en totes les etapes del contínuum educatiu.

El 1964, quan torna a Espanya, no troba feina a Catalunya i s’integra al Departament de Fisiologia de la Universitat Complutense de Madrid que dirigeix el professor Gallego de qui n’esdevé professor adjunt fins al 1968, moment en què accepta el repte de participar en la creació, planificació i posta en marxa de la nova Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), centre on, aquest mateix any, emprèn els seus primers passos amb la il·lusió de fer coses innovadores en l’ensenyament de la Medicina. A Barcelona, hi arriba com a professor agregat de Fisiologia de la Facultat de Medicina de la UAB i com a cap de Programes Educatius de la nova Facultat des del 1968 fins al 1971.

Aquest any 1971, Albert Oriol torna a Madrid perquè obté la Càtedra d’Endocrinologia Experimental, matèria que li permet participar activament en diferents projectes de canvi curricular i, també, exercir diferents càrrecs de gestió fins a arribar a ser degà de la Facultat de Medicina de la Complutense madrilenya, des del qual impulsa la implementació del numerus clausus a totes les Facultats de Medicina de la capital de l'Estat.

Per contribuir al seu objectiu de millorar la formació dels metges, Albert Oriol crea un marc conceptual que li doni suport mitjançant la promoció a escala catalana, estatal, europea i internacional de l’Educació Mèdica. El 1970, amb altres formadors mèdics, promou la creació de la Societat Espanyola d’Educació Mèdica (SEDEM), el 1980, és el president de la Conferència de Degans Europeus (AMDE) i, entre el 1990 i 1993, presideix l’Association for Medical Education (AMEE), càrrec des del qual implementa una modificació dels Estatuts de la mateixa, base del creixement futur de la societat.

D’ençà de la recuperació de les institucions democràtiques a Catalunya i guiat pel seu esperit de servei al país, Albert Oriol deixa la Universitat de Madrid i accepta càrrecs de gestió sanitària a Catalunya. Té l’objectiu de formar de manera eficient el personal sanitari amb criteris de modernitat. Del 1984 al 1986, és director general de Planificació Sanitària del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, seguidament i fins al 2003, dirigeix l’Institut d’Estudis de la Salut des d’on impulsa un gran nombre de projectes dirigits a la millora de la formació dels professionals sanitaris ara la introducció de les avaluacions clíniques objectives estructurades, el desenvolupament del Llibre Blanc de les Professions Sanitàries, la definició dels Requeriments Globals Mínims Essencials del Llicenciat de Medicina duta a terme per l’Institut d’Educació Mèdica Internacional amb seu a Nova York, del qual forma part, el Projecte Disseny per a la Definició i Avaluació de Competències a les Facultats de Medicina de les Universitats Catalanes. (AQ Catalunya), o la creació de la revista d’educació mèdica FEM. El 1989, en el marc de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de les Ciències de la Salut de Catalunya i Balears, és també l’impulsor de la fundació de l’Associació Catalana d’Educació Mèdica. Els últims anys Albert Oriol continua amb la seva feina de millora de l’educació mèdica a través de la Fundación Educación Médica, de la que es successivament Patró, President i President d’Honor.

Els nombrosos articles que Albert Oriol publica són una demostració de les profundes reflexions, encertades i sempre guiades per la seva claredat d’idees sobre temes com el Procés de Bolonya, l’estructura curricular, l’avaluació, l’ús de les simulacions en la formació mèdica, la formació en valors i el professionalisme dels professionals de la salut de Catalunya, el desenvolupament i implementació de l’acreditació professional per millorar la seguretat i la qualitat de l’atenció sanitària així com la responsabilitat social de les institucions implicades en la formació dels professionals de la salut, entre d’altres.

Internacionalment reconegut com un expert en Educació Mèdica, un cop jubilat, Albert Oriol continua sent un referent per a tothom que s'interessa per aquest camp. Distingit en nombroses ocasions, té la Medalla d’Or de la Universitat de Lleida, el Premi a l'Excel·lència en Educació Mèdica, el Premi a l’Excel·lència Professional del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya del 2004 i la Medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari del 2012, entre altres. A més, és nomenat soci de mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears pel seu impuls a l'Educació Mèdica Continuada el 2003, se li atorga el Premi Antonio Gallego de la SEDEM en reconeixement a l’excel·lència d’una carrera professional en Educació Mèdica el 2005, el Lifetime Achievement Award at AMEE del 2009 i se'l nomena Homenot Nacional de la Sanitat, distinció de la Fundació Avedis Donabedian del 2012. Finalment, el 2014, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya nomena acadèmic d'honor el doctor Albert Oriol i Bosch.