Galeria de metges

De família catalana, neix a Santiago de Compostel·la on el pare és catedràtic d’Història Natural. Acabat el batxiller, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1877 i, l’any següent, obté el doctorat a Madrid amb la tesi La anestesia quirúrgica en la supresión del dolor en las operaciones. Torna a Barcelona per començar a exercir, principalment, com obstetra. Des del 1980, treballa a l’Hospital de la Santa Creu on té plaça de metge agregat per oposició i l'ocupa fins al 1883, moment en què, també per concurs, és nomenat professor clínic de la càtedra del professor Bonet Amigó. També, segons publica Gaceta Médica Catalana el 1879, Planellas és metge director de l’Establiment Balneari de Sant Salvador de la Quadra.

L’any 1882, l’Acadèmia Medicofarmacèutica de Catalunya nomena Alexandre Planellas, juntament amb tres socis més, membre d’una comissió creada per combatre la forta epidèmia de xarampió que assota Barcelona. El 1883, participa al Congrés Frenopàtic de Barcelona amb una comunicació sobre les Alteraciones psíquicas con el histerismo y las afecciones sexuales de la mujer. També, assisteix al Congrés de Ciències Mèdiques de Barcelona dins del marc de l’Exposició Internacional de 1888. El 1894, també, presenta comunicació a XI Congrés Mèdic Internacional de Roma. Aquest mateix any, es presenta sense èxit a unes oposicions a càtedra de Barcelona però, mesos més tard, obté la d’Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de Valencia tot i que no s’hi està gaire temps. L’any 1896, per designació reial, és nomenat delegat espanyol al Congrés Internacional de Ginecologia i Obstetrícia de Ginebra. Dos anys després, Planellas permuta la càtedra valenciana per la d’Anatomia Descriptiva i Embriologia que ocupa el valencià Enric López Sancho a la Universitat de Barcelona.

Més dedicat a la docència que no pas als treballs d’anatomista, Alexandre Planellas és un bon docent en opinió d’Agustí Pedro i Pons que l’ha tingut de catedràtic i li atribueix el mèrit d’introduir el Tractat d’Anatomia Humana de Testut com a llibre de text.

L’any 1884, Alexandre Planellas esdevé director de museus com a membre de la junta de govern de l’Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques que presideix Bartomeu Robert amb Pere Esquerdo de vicepresident, Antoni Bartomeus i Jaume Guerra de secretaris d’actes i Lluís Suñé de tresorer. Més endavant, entre 1903 i 1904, Alexandre Planellas Llanós és president del Col·legi de Metges de Barcelona en un moment que la junta pateix l’oposició de l’Associació de Metges Titulars, representant dels metges rurals que se senten molt allunyats de la política col·legial de principis del segle XX en considerar que la junta és més propera a les elits mèdiques i docents que no pas al comú dels metges. En aquest temps, aquesta junta pateix també el conflicte entre lerrouxistes i els partidaris de la lliga.

Alexandre Planellas ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1904 amb el discurs l’Estudio higiénico y social de la fecundidad y prolificidad. El 1915, s’encarrega de fer el discurs inaugural del curs amb el tema La lucha contra el tifus i, el 1923, obre el curs de la Universitat de Barcelona amb la lliçó La Biología como auxiliar de otras ciencias. Aquest mateix any, el catedràtic Martínez Vargas, és nomenat rector de la Universitat i Planellas Llanós esdevé degà interí de la Facultat de Medicina per substituir-lo.

L’any 1926, arribada l’edat reglamentària, Alexandre Planellas es jubila com a catedràtic d’Anatomia de la Facultat de Medicina de Barcelona i mor poc abans de complir-se l’any.