Galeria de metges

Fill del reconegut escultor i industrial del marbre Josep Planas Fàbregas i de Catalina Guasch, estudia al Col·legi de Sant Miquel del carrer Muntaner cantonada amb Aragó, tret d’un curs que el fa a l’Escola Alemany per superar el desinterès escolar que arrossega fa un temps fins que descobreix la vocació mèdica i segueix estudiant fins a titular-se batxiller per l’Institut Balmes de Barcelona el 1932. Seguidament, comença els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona on, ja a segon curs, es presenta com a alumne intern voluntari a la càtedra de Josep M Bartrina amb qui comença a fer les primeres pràctiques de Cirurgia i a qui sempre considerarà el seu mestre. L’esclat de la Guerra Civil, però, interromp la carrera sense que Jaume Planas pugui examinar-se de quart curs. Al principi, continua al costat de Bartrina a l’Hospital Clínic on atén els ferits que hi arriben i així adquireix experiència en la Cirurgia Reparadora que, s’incrementa, quan és mobilitzat com a metge practicant de batalló de l’Exèrcit de la República, enviat en tren cap a Barbastre, al Front de Tardienta i, després, a l’Hospital de Sarinyena i, finalment, a Manresa. Acabada la Guerra i superats tres cursos en un de sol, Jaume Planas pot llicenciar-se en Medicina i Cirurgia a finals del 1940.

El gener de 1941, segons consta a l’expedient col·legial, Jaume Planas exerceix la pràctica privada a la consulta que obre en un tercer pis del número 153 del carrer Aribau de Barcelona. Paral·lelament, continua formant-se com a cirurgià treballant sense retribució a l’Hospital Clínic de Barcelona fins al 1943, moment en què guanya una plaça de metge intern del Servei d’Urgències de Cirurgia del mateix Hospital.

Inicialment dedicat a la Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (COT), Jaume Planas es doctora amb la tesi Las amputaciones en cirugía de urgència que, dirigida per Pere Piulachs, llegeix a la Universitat de Barcelona el 1947. Després, una radiodermitis a la mà, però, serà la causant que abandoni aquesta especialitat. Decideix marxar a operar-se als Estats Units, a la ciutat de Saint Louis. Com que no vol explicar la seva malaltia a la família, aconsegueix una beca d’un any per anar a Los Angeles, a Califòrnia, on no sols cura les seves lesions mitjançant empelts sinó que també aprèn les noves tècniques de la Cirurgia Reparadora.

De tornada a Catalunya, entre 1949 i 1952, Jaume Planas treballa a diferents centres fins a convertir-se en el cap del Departament de Cirurgia Plàstica i Reconstructiva dins la càtedra de Cirurgia de l’Hospital Clínic a més de ser el cirurgià plàstic de la Clínica Barraquer i dels Hospitals Sagrat Cor i Sant Pere Claver de Barcelona i del de Sant Joan de Déu de Manresa. Anys més tard, reconegut impulsor del reconeixement i l’avenç de l’especialitat al país, Jaume Planas rep l’encàrrec d’organitzar i dirigir el Servei de Cremats de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

L’any 1971, inaugura la Clínica de Cirurgia Plàstica i Estètica Dr. Planas, centre pioner de l’especialitat a Europa, on desenvolupa una àmplia tasca de formació professional de postgrau gràcies a la difusió internacional dels cursos que organitza al centre. El 1983, obre un segon centre a Curitiba, a Brasil mentre que, el 1991, crea la Fundació Jaume Planas per donar continuïtat a l’obra clínica i quirúrgica que ha realitzat a la Clínica Planas.

Membre fundador de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica i Reparadora el 1955, és el segon president de la institució des del 1960 al 1964. Soci, també, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya des del 1961. Aquest mateix any, sota la presidència de Pere Gabarró, es crea la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica. Jaume Planas ocupa la vicepresidència i serà el president durant els biennis de 1965 a 1967.

Jaume Planas, que és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el 25 d’abril del 1993, llegeix un discurs d’ingrés que titula Història de la cirurgia plàstica allà i aquí, és un dels precursors de la medicina antienvelliment a Espanya, una labor que continua el seu fill gran Jordi Planas Ribó com també el seu germà també cirurgià plàstic i estètic, Gabriel Planas Ribó, ocupant la direcció general Xavier Planas Ribó.