Primera catedràtica de Farmacologia de la Universitat de Barcelona, investigadora sobre el tractament del dolor
Biografia
Filla de l’uròleg Lluís Planas Alavedra i de la farmacèutica Núria Domingo Abelló, germana de tres metges més, es titula batxiller per l’Institut Maragall el 1961, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) on, el 1965, és alumna interna per oposició a la càtedra de farmacologia que dirigeixen els professors Francisco Garcia-Valdecasas i Josep Laporte. Llicenciada el 1967, és nomenada professora de l’Escola Professional de Farmacologia de la mateixa càtedra i, ben aviat, esdevé professora ajudant fins al 1974, moment en què és professora adjunta per oposició de la Càtedra de Farmacologia. Posteriorment, és professora titular i el 2003 guanya la plaça de catedràtica.
Especialista en farmacologia clínica des del 1986, Eulàlia Planas fa tota la carrera docent i acadèmica a la Universitat de Barcelona. En aquest temps, és dues vegades vicedegana de la Facultat de Medicina entre els anys 1982-1985 i 2002-2007. A més, és presidenta de la Comissió de Postgraus del 1993 al 2002 i de la Comissió de Biblioteques del 1990 al 1998 de la Divisió de Ciències de la Salut de la UB.
El curs acadèmic 1988-89, Eulàlia Planas es trasllada al Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de la nova Facultat d’Odontologia de Bellvitge on, quan mor de manera sobtada, és catedràtica emèrita després d’haver participat activament en la gestió del Campus de Bellvitge com a membre de la comissió rectora. La doctora Planas –que tenia una veritable vocació docent- aquí la demostra a bastament i -durant els darrers anys- és reconeguda per la seva participació en projectes d'innovació docent dins del grup d’Innovació Docent que es consolida com a equip d’instrucció i aprenentatge en ciències de la salut de la Universitat de Barcelona.
L’any 1992, Maria Eulàlia Planas impulsa la creació del Comitè Ètic d’Assaigs Clínics de la Clínica Odontològica Universitària de la UB i n’esdevindrà la presidenta del 2006 al 2014. És, a més, membre del Grup d’Investigació Consolidat i del Grup d’Investigació Clínica/Bàsica en el Tractament del Dolor del Departament d’Universitats de la Generalitat de Catalunya des del 1997, camp en què destaca pels seus estudis sobre el sistema opioide endogen perifèric en la gènesi del dolor i la inflamació, en col·laboració amb les professores Margarita Puig i Sílvia Sánchez. Un camp en què hi contribueix amb nombroses publicacions així com dirigint diverses tesis doctorals dels seus deixebles.
Durant el curs 1968-1969, Maria Eulàlia Planas realitza una estada predoctoral a l’Istituto di Richerche Farmacologiche Mario Negri de Milà, es doctora amb la tesi Interacciones farmacológicas a nivel presináptico. el 1972 i, dos anys després, Eulàlia Planas és guardonada -conjuntament amb Sílvia Sánchez i Àngel Díez-Gascón- amb el Premi Doctor Julio Altabas Yus que atorga l’Institut d’Estudis Catalans pel treball de recerca que titulen La aportación al estudio del receptor adrenérgico presináptico mediante el uso del bretilio.
Cal destacar que Maria Eulàlia Planas és sòcia fundadora de la Societat Espanyola de Farmacologia l’any 1974 i, d’aquest any al 1977, és membre del Executive Office de la International Union of Pharmacology. És a més, vocal de la Societat Catalana del Dolor i presidenta de la Societat Catalana de Farmacologia Clínica des del 1988 al 1992. Un any abans, és elegida acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
Casada amb el metge Josep Maria Miquel Collell, Eulàlia Planas Domingo era mare de tres filles de les quals una, Mireia Miquel Planas, és també metgessa i especialista de l’aparell digestiu.
MBC
