Galeria de metges

Fill de Ferran Alemany i Daussà (metge de Cassà de la Selva) i Dolors Vall i Vall, estudia medicina a la Facultat de Medicina de Barcelona, on es llicencia l’any 1920 i exerceix la medicina privada. Des de l’any 1926 participa com a professor de classes pràctiques a la Càtedra de Patologia i Clínica Mèdica B de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona amb el professor Francesc Ferrer Solervicens.

L’any 1931 obté la plaça de metge municipal numerari de l’Ajuntament de Barcelona. El 1939 és destituït a conseqüència d’un expedient sancionador, obert per l’acusació d’activitats a la universitat i per pertànyer al Sindicat Únic de Sanitat de Metges (CNT), tal com consta en una fitxa de l’any 1937.

L’any 1934 participa en el 8è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana que se celebra a Barcelona amb comunicacions sobre pol·linosi. Posteriorment, l’any 1936, també assisteix al 9è Congrés que se celebra a Perpinyà.

El 1944 recupera el càrrec de metge municipal numerari de l’ajuntament i reprèn la seva assistència a la Clínica Mèdica B de l’Hospital Clínic. El mateix any es doctora a la Universitat de Madrid amb la tesi “Hipersensibilidad tuberculínica y formas clínicas de asma tuberculoso”, que després publica en forma de llibre.

L’any 1949 esdevé cap del Servei d’Al·lergologia de l’Hospital Municipal de l’Esperança, càrrec que manté fins a l’any 1968 quan es jubila.

La seva trajectòria professional es focalitza en el camp de les malalties respiratòries de possible etiologia al·lèrgica. Publica nombroses comunicacions i articles amb relació a les causes que les produeixen i els seus tractaments. També assisteix i participa en congressos nacionals i internacionals, on es tracten aquests temes. Destaquen els seus treballs sobre el pol·len, en especial el de “Parietària”, que estudia de forma exhaustiva a la ciutat de Barcelona. Una altra de les seves preocupacions és la contaminació atmosfèrica, perquè considera que influeix en el desenvolupament d’aquestes malalties.

L’any 1962 crea amb el Dr. Francisco Javier Farrerons la Asociación de Alergia e Inmunología dins del marc de la Academia de Ciencias Médicas. Malgrat els esforços que hi dedica, la “Asociación” no té èxit a causa de l’escassa implicació dels seus membres, la mateixa acadèmia decideix la seva dissolució l’any 1970.

Forma part de l’assemblea constituent de la Societat Catalana de Biologia, que l’any 1963 es reuneix de forma clandestina a Barcelona, al Palau Dalmases (seu d’Omnium Cultural). Un dels objectius de la societat és el seu rellançament, ja que havia interromput la seva activitat al final de la Guerra Civil.

L’any 1984, l’actual Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (creada l’any 1977), li ret un homenatge, conjuntament amb altres tres al·lergòlegs, Francisco Javier Farrerons Co, Ramon Surinyach Oller i Raimundo Frouchtman Rager considerats tots quatre “els pares” de l’al·lergologia a Catalunya.

Malgrat que la seva jubilació no deixa de manifestar interès per l’al·lergologia, tal com ho demostra la publicació d’un llibre sobre urticària a 76 anys o un article de revisió amb relació als limfòcits i la immunitat a 84 anys. Mor a l’edat de 91 anys.