Galeria de metges

Fill d'Aleix Claramunt Claramunt i de Maria Furest Roca, família de pescadors santpolenca, es titula batxiller a l'Institut Provincial de Barcelona el 1882 i es llicencia en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1888, probablement sota la influència del seu oncle, el metge Modest Furest Roca, fundador del Balneari de Caldes de Malavella i descobridor de les aigües de Vichy Catalán, de les quals el nebot en serà el representant general a Barcelona. Deixeble de Joan Giné Partagás, l’introductor de l’antisèpsia a Catalunya i col·laborador de Jaume Ferran Clua al Laboratori Municipal de Microbiologia de la ciutat (LMMB). Com fan el seus mestres, Lluís Claramunt munta el seu propi laboratori on fabrica sèrums específics. El 1885, encara estudiant, acompanya a Ferran a València per fer l’aplicació de la vacuna anticolèrica a gran escala. El mateix any, viatja també a Andalusia per ajudar els damnificats d’un terratrèmol i escriu diversos articles sobre el tema a La Renaixença.

Catalanista en la seva joventut, és membre del Partit Federal de Catalunya amb Josep M Vallès Ribot. Lluís Claramunt és president del consell general del Centre Escolar Catalanista, fundat el 1886 quan es denegava als estudiants que el català es considerés llengua cooficial.

Al Laboratori de Microbiologia Municipal de Barcelona, les controvertides actuacions mèdiques de Ferran originen la instrucció d’un expedient per unes suposades irregularitats administratives a resultes de les quals és destituït i expulsat. El 1908, Lluís Claramunt és apercebut tot i que replica negant els càrrecs en un extens fulletó de defensa. Tres anys després, és destinat a la Secció de Bacteriologia amb el càrrec de vicedirector 3er de la Secció 2ª del LMMB que ja dirigeix Ramon Turró, antic col·laborador i, més tard, adversari de Ferran.

Testimoni de l’episodi de pesta bubònica esdevingut a la ciutat el 1907, Lluís Claramunt contribueix al control del nou brot epidèmic de la malaltia que es propaga l’estiu del 1931 procedent del Magrib.

Lluís Claramunt i Furest és membre de l’Acadèmia de Medicina i de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya de la que n'arriba a ser vicepresident. El 1933, dirigeix la Revista dels Serveis Sanitaris i Demogràfics Municipals de Barcelona.

Nomenat responsable de l'Institut Municipal d’Higiene substituint Pons Freixa quan és a punt de jubilar-se el 1933, Lluís Claramunt ha atès les diferents epidèmies de febre tifoide que, en els darrers anys, ha vingut patint la població barcelonina. Algunes, molt greus com la de 1914 que s’inicia el mes d’octubre al casc antic i es propaga per tota la ciutat amb 2.267 defuncions fins a mitjans de gener del 1915. La causa d’aquestes epidèmies són les deficiències del sanejament urbà amb uns sistemes d’abastiment d’aigües potables fràgils que, com a conseqüència de ruptures a les conduccions, són contaminats per les aigües brutes dels pous negres, prou abundants encara. La xarxa de clavegueram es desenvolupava lentament, malgrat l’existència d’un projecte molt complet de sanejament del subsòl de Barcelona, elaborat per l’enginyer Pere Garcia Faria l’any 1893, el qual havia estat rebutjat inicialment pel consistori barceloní.

Els anys 1919, 1922 i 1932, també es produeixen altres brots epidèmics significatius com aquest darrer brot qie provoca 232 defuncions. Lluís Claramunt ho atribueix a la manca d’higiene i ho fa des d’una perspectiva àmpliament salubrista que destaca la importància de les condicions de vida de la població. Efectivament, el migrat cabdal d’aigua disponible era el motiu pel qual no es duien a terme amb prou intensitat les mesures profilàctiques adients com tampoc es feia bé el rentat de mans, de roba o d'aliments. De les 154 llars afectades, 55 no tenien aigua i les altres 69 disposaven de dipòsits amb aforaments d'entre 50 i 150 litres diaris. Aquestes són dades que publica Lluís Claramunt en una obra divulgativa que edita ell mateix a costa seva i que, finalment, resulta ser l'obra més rellevant de la seva trajectòria professional: La lluita contra la febre tifoide a Catalunya.