Galeria de metges

Fill del metge Pau Claret, primogènit d’una família parcera de Viladordis, actual barriada de Manresa, dubta entre estudiar Farmàcia o Medicina fins que el pare decideix per ell i es llicència a la Facultat de Medicina l’any 1953. La carrera professional d’Isidre Claret s’inicia en Cirurgia Pediàtrica amb Emili Roviralta i, després, amb Lluís Gubern. Ben aviat, es converteix en un innovador, gràcies a una habilitat manual extraordinària amb la que estableix les bases d’una Cirurgia basada en la cura dels nens i en una suavitat extrema en la manipulació dels instruments a la ferida quirúrgica.

El control postoperatori dels nens és també una de les seves obsessions, la necessitat de tenir cura dels apòsits personalment, de les vies i de tots els detalls dels que depèn l’èxit quirúrgic. El 4 de deseembre del 1957, és el primer cirurgià espanyol en operar amb èxit una atrèsia d'esòfag a Bilbao. Poc després, requerit pel Dr. Salazar de Sousa, fa una segona operació a Lisboa. Isidre Claret roman al costat del nen descansant a la mateixa habitació, una pràctica que els seus deixebles li han vist fer en moltes altres ocasions, especialment, en una època en que les úniques cures intensives eren el mateix cirurgià.

De personalitat carismàtica, molt simpàtic però alhora capaç d’enfrontar-se -si calia- amb qui fos i amb qualsevol problema. El professor Claret era acollidor. Recordo el primer dia que vaig anar a veure’l perquè tenia la intenció de ser cirurgià pediàtric i la seva resposta va ser: “Ah! Sí? Doncs, ja pots venir amb mi al quiròfan, no s’ha de perdre temps”. Efectivament, immediatament i sense deixar-me temps per reaccionar, em va fer participar d’una sessió operatòria.

Amb una gran capacitat de treball i de realització pràctica de les idees, Isidre Claret és molt exigent tant amb si mateix com amb els seus col·laboradors als quals requereix que la preparació del malalt i l’actuació quirúrgica sigui perfecte donant el seu exemple constant. Inicialment, molt dur, es suavitza per la pàtina del temps. Sempre preocupat, amb la intensitat que el caracteritzava, de transmetre el que sabia amb una enorme generositat, alegrant-se sempre dels èxits professionals i humans dels seus deixebles.

Persona de gran creativitat, idea nombroses tècniques en el tractament de les substitucions esofàgiques, en els hipospàdies i en els estats intersexuals. Claret és el primer en operar nens al nostre país afectes de craneoestenosi , emfisema lobar i atrèsia del esòfag. El seu caràcter i carisma atrauen cirurgians espanyols i de molts altres països per formar-se amb ell.

Home polifacètic, escriu les seves memòries, un llibre sobre bridge, travessa el cap de Hornos a vela, entre altres milers de coses impossibles de recollir en aquestes línies. Isidre Claret va viure la vida amb una intensitat extraordinària, essent protagonista de forma espontània i transmetent alegria i benestar en qualsevol situació.

Des del 1955, la vida professional d’Isidre Claret transcorre als Hospitals de Sant Joan de Déu i Sant Rafel de Barcelona i, privadament, a la Clínica Teknon de la qual és fundador l’any 1960, desprès, director i, finalment, president del cos facultatiu. S’inicia, també, dirigint la Cirurgia Pediàtrica a l’Hospital del Nen Jesús de Sabadell (1965-1981). El 1964, amb l’arribada del Prof. Cruz Hernández a la càtedra de Pediatria de la Facultat de Medicina de Barcelona, comença la seva carrera docent fins que obté la plaça de professor titular de Pediatria el 1988. Des del 1959, és cap del Departament de Cirurgia Pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona fins a la seva jubilació.

Autor de més de 200 articles de la seva especialitat, és rellevant la seva constant participació a la Societat Espanyola de Cirurgia Pediàtrica de la qual n’és cofundador el 1962 i president electe del 1972 a 1976. Igualment, presideix la Comissió Nacional de Cirurgia Pediàtrica entre 1978 i 1984, període en que es redacta la primera guia de formació de residents en Cirurgia Pediàtrica. Membre numerari de la Société Française de Chirurgie Infantile, de la British Association of Pediatric Surgery, és elegit president de la Societat Catalana de Pediatria del 1979 al 1983, dedicant-hi cos i ànima a la millora de la Pediatria a Catalunya tant en relació a les necessitats dels nens com dels pediatres.

Isidre Claret rep nombroses distincions com el Premi Virgili de la Sociedad Catalana de Cirurgia l’any 2002, la Creu Francesc Macià i la Medalla Josep Trueta de la Generalitat de Catalunya el 2003. Casat amb la Toña Godó, tenen cinc filles, dues d’elles, metgesses. Mor als 81 anys, a conseqüència d’un llarg procés iniciat per una infecció inoculada durant la seva estada a l’Hospital de Lunsar de Sierra Leone el 1992, concretament, en una de les obres solidàries de l’Orde Sant Joan de Déu.