Galeria de metges

Biografia

Nascut a Barcelona, es llicencia a la Facultat de Medicina en plena Guerra Civil – l’any 1938 – i es doctora el 1960 amb una tesi sobre la Història Clínica en Pediatria. El seu exercici assistencial és recordat per nombroses famílies barcelonines. També, per la dedicació que té en un dels consultoris que atenen infants dins la xarxa que la Protecció de Menors ha distribuït pels barris marginals de Barcelona.

Participa activament amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. Ignasi Aragó és qui suggereix la creació de la Societat de Cine Científic Mèdic i la Societat de Cibernètica. Col·labora molt intensament amb la Societat Catalana de Pediatria i n’és secretari des del 1957 al 1961.

Al marge del seu treball professional, té una intensa dedicació a l’estudi de la planificació sanitària i a la gestió. L’any 1955, convenç la Junta Directiva del Col·legi de Metges de Barcelona sobre la necessitat d’orientar i difondre el que ha de ser una bona planificació sanitària. És nomenat vocal d’hospitals en les juntes presidides per Ramon Arandes i Lluís Trias de Bes. Edita i dirigeix la revista Estudios sobre Hospitales, que, inicialment, patrocina el mateix Col·legi i, després, diferents editorials.

El 1960, Ignasi Aragó intenta crear una Unió d’Hospitals de Barcelona tot i que no es materialitza fins a l’any 1969 amb la fundació de la Associación para el Desarrollo Hospitalario. Organitza congressos per debatre models de gestió sanitària a Barcelona els anys 1970, 1973, 1975 i 1979, Màlaga el 1984 i Madrid el 1986. Fa un curs sobre Gestió Administrativa Hospitalària el 1969 i un Pla de Regionalització Hospitalària de Catalunya i Balears el 1970, entre molts altres estudis.

Amb la idea que la lluita a favor de la salut s’ha de compartir entre diferents professionals sanitaris i no exclusivament entre metges, Ignasi Aragó crea el Centre Tècnic d’Estudis Hospitalaris (1963). Ignasi Aragó liderà aquest grup amb els metges Manuel Beltran, Josep Jaén i Joaquim Ramis, l’arquitecte Emili Donato els advocats Andreu Corominas i Josep Artigas, els economistes Xavier Pardo i Enric Garcia Río i la treballadora social Maria Urpina. Reben una vintena de peticions d’estudis sobre gestió i planificació sanitària. Bé és cert que alguns d’aquests projectes no es van poder dur a la pràctica per les condicions polítiques de l’època però, també, és cert que són estudis pioners a Catalunya, fets amb una base doctrinal moderna, abandonant l’antiga idea d’hospital benèfic, aleshores encara molt present.

El 1967, Ignasi Aragó publica el llibre Els hospitals a Catalunya que pràcticament és pioner en exposar a la consideració de la societat el que ha estat i el que ha de ser una xarxa hospitalària i sanitària catalana. El mateix autor afirma que “mirar enrere, sí, però per agafar empenta per anar endavant amb idees noves”.

Tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, les intervencions i les conferències d’Ignasi Aragó per explicar el que ell entén per doctrina hospitalària són nombroses. Només a tall d’exemple, va a la Direcció General de Sanitat de Madrid, a la Universitat d’Estiu de Santander, l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona i a diverses comunitats religioses d’àmbit sanitari. Publica i col·labora en llibres i estudis sobre gestió i planificació sanitària: Pla general de regionalització hospitalària a Catalunya i a Balears, Sanimetria i malalties de la civilització, Prospectiva hospitalària, entre molts més. Sense por a equivocar-nos, arribada la transició democràtica, és patent que calen persones expertes en planificació i gestió sanitària, la gran majoria de les quals provenen de la seva Escola. Restaurada la Generalitat de Catalunya, el primer conseller de Sanitat i Assistència Social, Ramon Espasa, compta amb Ignasi Aragó com un dels seus col·laboradors més propers i propicia l’estudi sobre La Sanitat a Catalunya. Anàlisi i Propostes del Departament de Sanitat i Assistència Social.

El doctor Aragó rep homenatges i premis com la medalla “Francesc Macià” del mèrit al treball i la “Creu de Sant Jordi” que atorga la Generalitat de Catalunya i, també, el premi “Ramon de Teserach”. És elegit com a membre de mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. També, és nomenat “Homenot de la Sanitat” de la Fundació Avedis Donadebian.

És home d’acció, que sense voler deixa un solc profund. Ell no vol ser protagonista malgrat que sempre ho és. Mai ha parlat malament de cap persona, ni té rancúnia per cap fet. Ell mateix diu “esborro el que no m’ha complagut o el que m’ha fet mal”. Ho recordava tot sovint perquè per a Ignasi Aragó, el més important, és construir el futur. És un estímul i un despertador de consciències i, per sobre de tot, un company sempre disposat a ajudar.

Molt integrat a Barcelona i al seu barri de Sarrià, soci del Centre Excursionista Els Blaus i patrici de l’Arxiu Històric de Sarrià, el 1953, és guardonat en un concurs de poesia i col·labora en dos volums, publicats el 1997 i 1998: Històries Il·lustrades de Sarrià.

JRC