Galeria de metges

Estudia a la Facultat de Medicina de Barcelona on es llicencia el 1866. Doctorat a Madrid el 1867 amb la tesi Formación de los diferentes glóbulos que circulan en la sangre, després, viatja a París per fer una ampliació d’estudis. De tornada a Barcelona, rep el nomenament de membre de la Junta Provincial de Sanitat i ha d’actuar en les epidèmies de febre groga del 1870 i del 1885. A finals del segle XIX, el trobem amb consulta pròpia al primer pis del número 4 del carrer Copons de Barcelona. Anys després, visita a la Plaça d’Urquinaona, número 8.

Ben aviat, Jordi Anguera obté gran prestigi i reconeixement com a metge perquè -només sis anys després d’acabar la carrera, l’any 1872- és elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona on ingressa amb el discurs sobre Etiología y tratamiento de la fiebre amarilla. Un temps després, el 1887, és l’encarregat de llegir el discurs d’inauguració de curs titulat De la observacion y del raciocinio en Medicina. El 1911, es troba també entre els membres fundadors de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona que impulsa Artur Galcerán, que n’és el primer president.

Fervent catòlic i home de gran prestigi científic entre els seus col·legues i amb una gran autoritat moral en els mitjans catòlics per la seva pietat, Anguera contribueix en la fundació -juntament amb els doctors Joaquim Cil Borés, catedràtic de cirurgia, Fructuós Plans, catedràtic de Farmàcia i Antoni Mir i Casases, metge i director d’un Institut de Segona Ensenyança de Tarragona- El Sentido Católico de las Ciencias Médicas, revista d’aparició setmanal que té per objectiu contrarestar la manca de sentit cristià que ells atribueixen a la medicina científica. Cinc anys després i amb la mateixa intencionalitat, l’equip editorial d’aquesta revista funda la 'Societat Médico - Farmacèutica de los Santos Cosme y Damián', dedicada a l'estudi de les qüestions mèdiques relacionades amb el dogma catòlic.

Quan ja té 78 anys i juntament amb Mossèn Josep Pons Rabadà, rector de la Parròquia de Sant Adrià del Besòs, funda l’Asil-Sanatori de l’Esperit Sant destinat al tractament dels malalts tuberculosos que s’instal·la en una masia coneguda com la Torre Roja ubicada al límit de Sant Adrià amb Santa Coloma de Gramenet, que ha adquirit Jordi Anguera i Cailà. Sota la seva direcció, el centre s’inaugura el 1917 i, cinc anys després, inicia la seva transformació en l'Hospital de l'Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet que ell ja no arriba a veure.

El 1872, Jordi Anguera es casa amb Maria Carmen de Sojo Ballester (1856-1890), reusenca com ell, quan ella té 16 anys i ell 31. Des de ben petita, la noia mostrava senyals de gran religiositat i, en créixer, es dedica a ajudar en la cura d'ancians i nens. Col·labora a l'Hospital de les Germanetes dels Pobres de Reus on conegué al metge Anguera. Un cop casada, dedica el seu temps a la seva educació cristiana, a les obres de beneficència i la pregària, construint un asil per a pobres. Maria Carmen de Sojo és membre del tercer ordre laic dels Carmelites, és proclamada serventa de Déu per l'Església Catòlica i, actualment, té obert un procés de beatificació. El matrimoni té cinc fills, dos dels quals moren de petits. El gran, Josep Oriol Anguera de Sojo és advocat i president de l’Audiència de Barcelona, governador civil i ministre de Treball durant la República, Jordi Maria Anguera de Sojo, nascut el 1887, és metge i durant el seu exili a França per catalanista, tracta el fill del president Companys afectat d’una esquizofrènia greu. Anys després, migra a Brasil.

Jordi Anguera i Cailà mor pobre de solemnitat als setanta-nou anys, un any i mig després d’haver inaugurat l’Asil-Sanatori de l’Esperit Sant, a qui llega tot el que té.