Galeria de metges

El menor de tres germans, és orfe de mare des dels 5 anys i de pare des dels 15. L’any 1939, en acabar la Guerra Civil, se’n va a viure a Barcelona amb el seu germà Xavier per començar els estudis de medicina. A 30 anys es casa amb Helena Roig i Ribera, amb qui tenen 8 fills: Enric, Montserrat, Jordi, Joan Miquel, Mercè, Pere, Núria i Marc. La segona és metgessa, especialitzada en psiquiatria infantil i de l'adolescència.

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona l’any 1945, ben aviat manifesta el seu interès per combatre el dolor dels infants en els difícils temps de la postguerra i s’especialitza en patologia quirúrgica. La cirurgia pediàtrica com a especialitat s’està iniciant a Barcelona, en un servei depenent d’un patronat de beneficència, en la secció de cirurgia infantil i ortopèdica de l’Institut Policlínic de Barcelona dirigit pel Dr. Emili Roviralta. Des de 1946 a 1955, en Joan Picanyol hi treballa com a primer ajudant seu. L’any 1949, per completar la seva formació, fa una estada de sis mesos a Londres, a The Hospital for Sick Children, Great Ormond Street, com a assistent del Servei de Cirurgia del professor Denis Browne. Hi torna de juny a setembre del 1957, aquest cop com a Honourary Research Scholar, al Servei de Cirurgia Toràcica del Dr. D. J. Waterston. L’any 1952 presenta la seva tesi doctoral: La ectopia gástrica parcial en el niño a la Universitat Complutense de Madrid.

L’activitat professional de Joan Picanyol està des dels inicis vinculada a l’assistència pública, però paral·lelament, junt amb Ángel Ballabriga, Isidre Claret i Francesc Llauradó, funden l’any 1960 la primera clínica privada a Barcelona dedicada únicament als infants. És la Clínica Pediàtrica Teknon, on treballa fins a la seva clausura a inicis de la dècada dels noranta. Entre els anys 1954 i 1967 treballa amb el Dr. Josep M. Sala Ginabreda en el Servei de Pediatria de l’Hospital del Mar. L’any 1967 obté per concurs d’oposició una plaça de cirurgià-pediatre de les Institucions Nosocomials de l’Ajuntament de Barcelona, que exerceix fins a la jubilació. Des dels Serveis de Pediatria de l’Assistència Mèdica Municipal, impulsa amb el Dr. J. Llorens l’organització de cursos intensius d’especialització pediàtrica per a infermeres, en els que hi participa com a docent, els anys 1968, 1969 i 1970. També treballa a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau com a metge assistent des del 1956 fins al 1968, any en què és contractat com a subdirector del Servei de Cirurgia Infantil. L’any 1975 queda vacant la plaça de cap de servei i accepta fer-se’n càrrec. És el primer cirurgià pediàtric autèntic que ocupa aquest càrrec, exercint-lo fins al 1992. Des del 1966 fins al 1978 treballa, a més, a l’Hospital de Sant Llorenç de Viladecans. De 1973 a 1977 és professor associat de cirurgia pediàtrica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a la Unitat Docent de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. De 1974 a 1986 és professor ajudant de classes pràctiques de patologia quirúrgica i de 1977 a 1986, és també professor adjunt de classes teòriques de pediatria

A finals de la dècada dels seixanta amb l’experiència de les limitacions de la cirurgia en el tractament dels nens amb traumatismes i lesions per accidents, es comença a involucrar en la prevenció d’accidents en la infància i hi treballa intensament fins més enllà de la jubilació. És coordinador del Comitè de Prevenció d'Accidents de la Societat Catalana de Pediatria, president del Consell Assessor sobre Accidents en la Infància del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya i presideix el grup de treball sobre Seguretat Infantil de l'lnstitut Català del Consum. Al mateix temps que dirigeix projectes multidisciplinaris, publica sobre recerca epidemiològica i educació sanitària, i elabora programes i manuals. Des de l’any 1981 fins al 1997 organitza els cursos “Infància i Salut” per a educadors, a l’Hospital de Sant Pau.

És membre de les següents societats científiques i professionals: Societat Catalana de Pediatria, Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, Associació de Cirurgia de Barcelona, Sociedad Española de Cirugía Pediátrica, British Association of Paediatric Surgeons, Societé Française de Chirurgie Infantile i Deutsche Gesellschaft für Kinderchirurgie. És un membre ben actiu de la Societat Catalana de Pediatria, tresorer (1960-1962) i vicepresident (1979-1980). Quan l’any 1962 dins de l’Asociación Española de Pediatría, un grup de deu cirurgians pediatres decideixen crear la Secció de Cirurgia Pediàtrica és elegida una junta directiva i a en Joan Picanyol, el seu president. És una personalitat de relleu, apreciada i valorada per tots els seus companys. De tarannà tranquil i discret, amable, afectuós i eficient.