Galeria de metges

Fill de Pere Pi i de Reparada Puig, família de Pals, estudia Medicina a Barcelona i només acabar la carrera el 1864, torna a fer de metge a la seva vila natal fins a l'any 1866, moment en què s’estableix definitivament a L’Escala on succeeix el metge de la població, el doctor Romaguera. En aquesta població costanera, Rossend Pi i Puig hi exercirà com a metge durant seixanta anys. S’inicia com a metge, a conseqüència d’un xoc de trens en què ell mateix resulta ferit i malgrat tot Pi presta atenció als accidentats més greus i els condueix on han de ser atesos. Però, sobretot, Rossend Pi i Puig destaca per la seva assistència dels afectats durant una epidèmia de còlera que pateix L'Escala l’any 1885 com ell mateix relata a la publicació El cólera en la villa de La Escala. Breve reseña de la epidemia ocurrida en el verano de 1885.

Dos anys abans, el 1883, ja ha escrit la Topògrafia médica de La Escala y su termino, treball que és premiat amb un accèssit de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona i és nomenat acadèmic corresponent. En el pròleg d’aquest treball, Pi Puig defensa la necessitat d'elaborar una topografia mèdica general de Catalunya i anima els metges a recopilar les dades sobre les condicions higièniques, morboses, terapèutiques, econòmiques, alimentàries, entre d'altres, a més dels diferents factors que incideixen directament en la salut de la població del país.

Poeta, literat i mecenes de la cultura, la seva actuació destaca especialment a partir d'una troballa de peces arqueològiques en uns terrenys de la seva propietat vora la població de L’Escala, moment a partir del qual es desperta el gran interès de Rossend Pi per l’Arqueologia. D’aquí que, quan Puig i Cadafalch en representació de la Junta de Museus de Catalunya pretén adquirir els terrenys on hi va haver la Colònia d’Empúries, es crea una Delegació de la Junta de Museus que presideix Rossend Pi i Puig. Aviat, es converteix en l’home de confiança de Puig i Cadafalch i, un cop adquirits els terrenys, és aquesta Delegació l'encarregada d’impulsar les excavacions arqueològiques de resultes de les quals es fa una troballa excepcional: l’estàtua del déu grec Asclepi d'Empúries o l'Esculapi d'Empúries per als romans, descoberta el 1909 i exhibida davant la casa de Rossend Pi durant un temps.

El seu fill Joan Pi i Lleonart (L'Escala, 1874 - Barcelona, 1963), llicenciat en Medicina a Barcelona el 1897, el succeeix com a metge de capçalera de l’Escala, població on tant el pare com el fill eren molt estimats. Josep Pi és també un gran afeccionat a l’Arqueologia, a més d'un excel·lent pianista, habilitat que li permet ajudar-se econòmicament tocant el piano als cafès del poble i als seus voltants quan encara és estudiant. Continuador de la tasca mèdica i arqueològica del seu pare, també, forma part de la Delegació de la Junta de Museus de Catalunya com a vocal i continua impulsant les excavacions arqueològiques d’Empúries. Autor, entre d’altres, de Breve resumen de los métodos de tratamiento de la fiebre tifoidea y exposición de un caso clínico tratado por la balneacion fría, publicat al Boletín del Colegio de Médicos de la provincia de Gerona el 1899 com, el 1910, publica Parálisis de los buzos, ponència presentada en l'Assemblea del Col·legi de Metges de Girona que se celebra a Besalú aquell mateix any.

El 1914, el Col·legi de Metges de Girona ret homenatge Rossend Pi i Puig publicant el retrat del metge de L'Escala al Butlletí col·legial amb motiu de complir-se els seus 50 anys d’exercici professional. Ja jubilat, es retira a Barcelona per seguir de prop els estudis dels dos seus néts, cap dels quals va ser metge.