Galeria de metges

La petita població on neix no ofereix condicions per estudiar i per això els seus pares l’envien a Vic on rep l’ajut del canonge Ramon Corbella, oncle avi seu i que esdevé el seu mentor. El 1918, inicia els estudis a la Facultat de Medicina de Barcelona però es veu obligat a interrompre-la per complir el Servei Militar al Marroc quan pateix la insurrecció que encapçala Ab-el-Krim. Reprèn els estudis i obté la llicenciatura l’any 1927. Fa el doctorat a Madrid i, al mateix temps, obté el títol d’Inspector Municipal de Sanitat.

Inicia l’exercici de la Medicina a Granyena de Cervera i després a Vallfogona de Riucorb. Es converteix en un metge global que deixa un record inesborrable. Atén les malalties dels pacients, comparteix els seus problemes i els aconsella. Creu que “la medicina és com un sacerdoci i exigeix viure una vida íntima que els altres ignoren però que dóna satisfacció i alegria espiritual i que a res del món es pot comparar”.

L’any 1933, Josep Martí i Morera se’n va a París a fer un curs d’especialització hidrològica per aplicar tractaments hidrominerals en les malalties de l’aparell digestiu, del fetge i de la nutrició. A la tornada, és nomenat metge hidròleg del Balneari de Vallfogona de Riucorb juntament amb el Dr. Miquel Torelló on, a part del seu treball pràctic, fa treballs originals sobre les accions de les aigües medicinals. L’any 1937, és nomenat, per la Conselleria de Governació de la Generalitat, Metge de la Comissaria d’Ordre Públic i, el 1938, queda militaritzat com a Capità Metge i destinat a la Seu d’Urgell on actua al front de la Guerra Civil entre Sort i la frontera amb França. Més endavant, la coneixença de la regió li servirà per satisfer la seva gran afició: l’excursionisme.

Acabada la Guerra, es dedica a la Medicina Interna, especialment a les malalties de l’aparell digestiu tot i que no defuig ni la medicina empírica ni la psicosomàtica. El 1941, rep el diploma del curs “Enfermedades del aparato digestivo” que dirigeix el Dr. Francesc Gallart a l’Hospital de Sant Pau i el Diploma de la Prefectura provincial de Sanitat el 1943.

La seva obra mèdica d’abans de la Guerra Civil es centra en temes d’Hidrologia, com l’article Sobre les aigües minero-medicinals de Catalunya que publica amb el pseudònim d’Orfila a la revista Pamflet l’any 1936 i on repassa la legislació catalana sobre aigües mineromedicinals i fa una crida perquè els balnearis es reconeguin d’utilitat pública.

A partir de la seva jubilació, desenvolupa una gran i continuada tasca literària que contribueix a la projecció de Vallfogona, del seu rector Francesc Vicenç Garcia i, també, a l’expressió del seu agraïment al canonge Corbella, el millor biògraf del rector de Vallfogona. Fa construir un monòlit amb medalla de bronze que es dedica a Mossèn Corbella i s’ubica a la plaça que porta el seu nom al poble de Vallfogona. També, en una editorial, que el mateix Josep Martí crea, edita les seves obres com l’Aljama de jueus de Vic (1984).

Pertany al Grup d’estudiosos de Catalunya, és col·laborador diferents institucions com Òmnium Cultural (1961), Orfeó Català (1974) i Fundació Congrés de Cultura Catalana (1975) alhora que és un dels fundadors del Diari Avui (1976) i membre de la Comissió nacional del IV Centenari del Rector de Vallfogona a l’igual que fundador del Comitè d’Honor de l’Associació d’amics de Vallfogona i de la Vall del Corb.