Psiquiatre català, professor de Psicologia i de Psiquiatria a Veneçuela
Biografia
Desprès de fer el batxillerat a l’Institut Balmes de Barcelona, comença la carrera de Medicina però l’ha d’interrompre per la Guerra Civil i no pot acabar-la fins al 1946. Amb la clara vocació de ser psiquiatre, mentre la Facultat és tancada, Josep Miret aprofita el temps per assistir com alumne intern al Dispensari de Psiquiatria de la Clínica Mèdica A que dirigeix el professor Agustí Pedro Pons a l’Hospital Clínic. Aquí, es converteix en deixeble del doctor Montserrat Esteve amb qui continua de postgraduat a l’Hospital Clínic. El segueix, també, a l’Institut Mental de Santa Creu -on, més tard, esdevé cap de sala per oposició- i a l’ Institut Psicomèdic Barcino, centre psiquiàtric privat dirigit pels Drs. Irazoqui i Montserrat. Durant els últims anys de carrera, a més, Miret assisteix com alumne intern a la Clínica Psiquiàtrica que té el doctor Joaquim Fuster a Pedralbes.
Miret guanya l’oposició a una plaça de l’Institut Psicotècnic de la Diputació de Barcelona, ubicat a l’edifici de l’Escola Industrial, treballant a la Secció de Caracterologia. A més, s’ocupa de la seva consulta particular que obre el 1946.
L’any 1953, Josep Miret es casa i marxa a Veneçuela contractat com per la Universidad de Los Andes, a la ciutat de Mèrida, per fundar i dirigir una càtedra de Psiquiatria i l’Instituto de Psicosíntesis i Relaciones Humanas. A Mèrida, convalida el títol de metge i, més tard, obté la nacionalitat veneçolana. El 1958, el crida la Universidad Católica Andres Bello, de Caracas, per fer-se càrrec de les càtedres de Psicologia General i de Psicologia Diferencial. Més tard, el nomenen director de la Facultat de Psicologia de la Universitat Andrès Bello.
Durant més de 25 anys, Josep Miret s’està a Veneçuela ocupant aquestes càtedres fins que torna a Barcelona on resideix els darrers 13 anys de vida. President del Centre Català de Caracas i de la seva secció “Terra Ferma” els anys 1969 I 1970, la seva estada a Veneçuela és molt productiva des del punt de vista de la seva obra escrita relacionada amb la Psiquiatria i la Psicologia. El 1975, presenta a la Universidad de Los Andes la tesi doctoral amb el títol Psiquiatria y Psicologia Clínica: confluencia y delimitación de campos y funciones profesionales.
EL 1967, encara a Veneçuela, la seva obra es guardonada amb el Premi Carles Cardó pel treball L’autoritat parterna i l’entesa amb els joves, el 1981 amb el Marti i Julià de l’Institut d’Estudis Catalans pel llibre Contribució a l’estudi de l’'matge psicològica de la pell i, ja a Catalunya, obté el premi August Pi i Sunyer de l’any 1986.
De tornada a Barcelona el 1982, Miret Monsó es dedica a la consulta privada i a la Història de la Medicina i, molt especialment, a fer un inventari històric dels metges catalans que van patir l’exili de la Guerra Civil, tema del què n’esdevé un expert.
MBC
