Biografia
Neix en una nissaga de farmacèutics que s’origina a mitjans del segle XVIII –cap al 1750 aproximadament- provinent de Sant Martí Sarroca, fill d’en Martí Miret Socias i na Concepció Marqués Roca però orfe de pare als 10 anys perquè va ser víctima d’un accident ocorregut a la carretera de Sitges el 6 d’agost de 1911. Fets els primers estudis al Col·legi del senyor Tena, Joaquim fa la secundària i el batxillerat al Col.legi Samà dels pares Escolapis de Vilanova, titulant-se a l’Institut de Barcelona el 1916. Tot seguit, comença la carrera a la Facultat de Medicina a la Universitat de Barcelona però, quan és a punt d’acabar-la l’any 1920, és cridat a files per anar a la Guerra del Marroc desprès del desastre d’Anual. És destinat al Cos de Sanitat de l’Hospital de Doker de Melilla.
Comença així la carrera mèdica de Joaquim Miret quan encara no ha acabat els estudis i, de seguida, rep l'encàrrec d'organitzar –junt amb altres companys catalans també estudiants de Medicina – la bona marxa de l’Hospital. Al front, els molts soldats vilanovins que combaten en aquesta terra africana, troben l’empara d’aquest sanitari i no solament com a metge sinó també com a amic. Dos anys després, es llicencia del Servei Militar i reprèn els estudis de Medicina. Quan s’examina de pediatria, el professor Martinez-Vargas, li pregunta quants casos de sarna ha vist a la seva clínica. Evidentment, no pot respondre a causa de la seva forçosa absència i li suposa el suspens de l’assignatura, motiu pel qual el professor Pere Nubiola li aconsella que canviï de Facultat, de manera que Miret acaba la carrera a la Facultat de Medicina de Madrid on es llicencia el 1924.
De tornada a Catalunya, obre la seva consulta mèdica a Vilanova i la Geltrú, a la Rambla Principal número 61 on també hi té la residència. Joaquim Miret fa de metge de Medicina General i, també, exerceix de tocòleg perquè ha estat deixeble de Nubiola, fet que el faculta per portar al món molts vilanovins. El juliol del 1925, Miret és nomenat metge ajudat honorari de l’Hospital Clínic. Uns mesos després, el 17 d’octubre de 1925, es casa amb Antònia Soler Óliva, filla del metge vilanoví Pere Soler Bertot, i, el 14 de setembre de 1926, neix el seu fill, que també serà metge: Pere Miret Soler. Ambdós, el 1959, són guardonats amb la Medalla de Plata com a guanyadors del 4t premi del Curs de Metges d’Empresa que se celebra a la Facultat de Medicina de Barcelona.
Molt estimat com a “Metge de Família”, al llarg de la seva vida professional, mai es va deixar influir per la condició social, ideològica o econòmica del malalt, respectant sempre la deontologia mèdica. A la seva consulta, diagnostica i tracta tota mena de malalties i, com que en aquell temps no era gens fàcil, consulta als seus col·legues i amics sempre que li cal com els doctors Nubiola i Pi-Figueras, entre altres. Amb els seus pacients, Miret no sols fa de metge, també els escolta, aconsella i, quan passen per un moment difícil, els fa costat i –si cal- els ajuda econòmicament.
Durant la Guerra Civil, Joaquim Miret és director mèdic de l’Hospital de Sang habilitat per la Generalitat de Catalunya en un edifici religiós de Vilanova i la Geltrú, destí dels ferits que arriben del front. L’exercici d’aquest càrrec i al seu comportament proteccionista i altruista, són la causa que l’empresonin al Castell de Montjuic durant sis mesos un cop acaba l’escomesa militar. Posteriorment, exerceix a l’Hospital Comarcal de Sant Antoni Abad i fa de metge d’empresa de la fàbrica Pirelli. A més de ser un metge molt lligat a la seva ciutat, a Joaquim Miret l’interessen tots els moviments culturals que s’hi fan a Vilanova i la Geltrú. És membre de junta rectora de la Biblioteca-Museu Victor Balaguer i metge de capçalera d’artistes com Enric C Ricard, Manolo Hugué i Joaquim Mir, que viuen a Vilanova. Home de profunds sentiments cristians, és membre actiu de la Junta de Reconstrucció del Temple de Sant Antoni Abat, la seva parròquia que va ser destruïda durant la Guerra Civil.
Jubilat el maig del 1969, el doctor Miret rep l’homenatge dels seus companys i, entre altres, compta amb l’assistència de Jaume Pi-Figueras que fa la conferència De la medicina personal a la medicina de equipo. Poc temps després, Joaquim Miret pateix un accident cerebrovascular del qual no es recupera i mor el 21 de desembre de 1969. El seu enterrament s’esdevé un acte multitudinari en el qual el poble de Vilanova dóna mostres d’estimació i reconeixement al metge vilanoví i a la gran persona que era.
MMF
