Expert en tuberculosi pulmonar i un escriptor memorialista de gran qualitat
Biografia
Neix a Sant Pere de Ribes al Garraf. El pare era metge, però havia deixat d’exercir. Acabat el batxillerat als Escolapis de Vilanova i la Geltrú, decideix estudiar medicina, un cop superat l’examen d’estat durant el curs 1944 – 1945. Ho decideix, basat en la recomanació del metge de capçalera de la seva família, el Dr. Cristòfol Cuadras Giralt, que li va dir que si es feia metge “estaria sempre ocupat, coneixeria persones, ajudaria als febles, se sentiria útil i es guanyaria la vida”.
Pere Miret es matricula a la Facultat de Medicina de Barcelona el setembre de 1945 i es gradua el 1952. Constata en una entrevista feta anys després, que mai va fer pràctiques en cap assignatura i que li van donar un títol de llicenciat en cirurgia sense haver vist mai cap intervenció quirúrgica.
Acabada la carrera es presenta el 1953 a un concurs per obtenir una plaça de metge d’Assistència Pública Domiciliaria i guanya la plaça de metge titular de Gósol (Berguedà). Només hi està un any, perquè Gósol és un poble petit, tancat, aïllat en plena serra del Cadí i el jove metge volia conèixer altres llocs. A Gósol coneix a la que serà la seva esposa Maria Teresa Serra Brosa, que llavors era la mestra del poble.
Es presenta, el mateix any 1953, a una oposició a una plaça de metge dels Serveis Sanitaris del Protectorat del Marroc. Obté una de les places i es queda al Marroc cinc anys.
El 1958 acaba el contracte i torna a la península. Aconsegueix una altra plaça, aquesta vegada de metge pel dispensari de la lluita antituberculosa, ubicat al famós edifici racionalista del grup d’arquitectes GATPAC al Raval de Barcelona, dedicat a atendre malalts tuberculosos i quan és director el Dr. Tomàs Seix.
El 1965, quan fa set anys que està al dispensari, es jubila el Dr. Seix i nomenen director al pneumòleg Andreu Pursell, que dirigia el Servei de Pneumologia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Miret veu l’oportunitat de poder assistir a un hospital i el Dr. Pursell li dona l’autorització per anar a Sant Pau, amb la qual cosa millora notablement la seva expertesa com a tisiòleg. Miret és nomenat sotsdirector del Dispensari Antituberculós, i a la mort d’Andreu Pursell, director.
El 1972, es presenta i aconsegueix una altra plaça d’especialista de cor i pulmó de la Seguretat Social a l’Ambulatori de Manso, càrrec que conservarà tota la vida fins que li arriba la jubilació.
Quan el 1986 hi ha una crisi a l’Hospital de Malalties del Tòrax de Terrassa, amb vagues, expulsió i fugues de personal. El director del Patronat Nacional Antituberculós li demana que accepti la direcció del centre de Terrassa, perquè consideren que és l’única persona que pot trobar una solució a la crisi. L’Hospital de Terrassa havia estat fundat l’any 1952 per esdevenir un hospital antituberculós. Miret accepta l’encàrrec i ocupa el lloc fins al 1993, quan es jubila.
En aquests anys té una vida acadèmica activa amb participació en congressos i reunions i realitza diverses publicacions. A més, és membre actiu de la Societat Catalana de Pneumologia (SOCAP), on va ocupar la presidència. I també, serà president de la Secció de Tisiologia de la Sociedad Española de Neumología i Cirugía Torácica (SEPAR).
Quan es jubila es dedica a escriure relats autobiogràfics i acabar la seva tesi doctoral titulada: “La Tuberculosi a Catalunya, des del segon terç del segle XIX, a la meitat del segle XX” que llegeix a la Universitat de Barcelona el 2011. També emprèn una nova carrera amb els estudis d'enquadernador professional a l'Escola d'Arts i Oficis de l'Escola Industrial de Barcelona.
El 2008 és elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) i el 2013 li és concedit el Premi a l’Excel·lència Professional del COMB. 2013 el Col·legi de Metges de Barcelona li va atorgar el Premi a l’Excel·lència Professional.
MBC
