Galeria de metges

Neix a Barcelona el 1931, fill de Francesc Miralles Borràs i de Rosa Damiens Charrière. Cursa els estudis de Batxillerat a l'Institut Milà i Fontanals de Barcelona i l'any 1948, es matricula a la Facultat de Medicina, on es llicencia l’any 1954. Durant el període formatiu se sent atret per la cirurgia i és a partir del quart curs de carrera quan, veient la necessitat d'una formació més pràctica, contacta amb el Servei d'Urgències de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau on és admès com a alumne intern. Una vegada acabada la carrera, deixa les urgències i és acceptat com a metge assistent al Servei de Cirurgia General i Digestiva del Dr. Jaume Pi Figueras.

Dins d'aquest servei, coneix el Dr. Mario Castro cirurgià dedicat a la cirurgia toràcica i s'interessa per aquesta especialitat quirúrgica. L'any 1956 el Dr. Castro fa una estada al Karolinska Institute de Suècia per millorar la seva formació en cirurgia toràcica i allí descobreix la cirurgia cardíaca, una nova especialitat quirúrgica que, junt amb la cardiologia clínica, emergia amb molta força com a especialització. De retorn, el Dr. Castro enfoca la seva activitat vers aquesta nova especialitat i dur a terme, amb el Dr. Miralles, les primeres intervencions de cirurgia cardíaca del Servei del Dr. Pi Figueras de l'Hospital de Sant Pau per tractar l'estenosi mitral reumàtica i patologies congènites.

Conscient de la necessitat de preparar-se per la nova activitat quirúrgica i mogut per la seva innata inquietud científica, el Dr. Miralles decideix començar la seva formació en cardiologia clínica i col·labora en els primers estudis hemodinàmics fets per cirurgians cardiovasculars. Ben aviat aconsegueix arribar a ser el responsable de l'aplicació d'aquestes exploracions i per tal de millorar la tècnica, realitza una estada al Servei de Cardiologia i Cirurgia Cardiovascular de la Universitat de Mannheim, Alemanya. Això li permet l'aprenentatge de noves tècniques d'angiografia i cateterisme cardíac. Paral·lelament a la realització dels estudis hemodinàmics, continua participant en tots els actes quirúrgics, la seva veritable vocació, del servei. L'any 1958 el Dr. Castro amb la col·laboració del Dr. Miralles, crea el Servei de Cirurgia Cardíaca a l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona, en estreta col·laboració també amb el nou Servei de Cardiologia iniciat pels doctors Lluís Trias de Bes i Francesc Ballesta, i altres cardiòlegs de reconegut prestigi dins l'àmbit de la cardiologia com els doctors Jaume Esperalba Terrades i Heribert Solanes Vilalta. Fruit d'aquesta col·laboració és la posada en funcionament del Centre d'Atenció Cardiològica més important de Catalunya en aquells moments, disposant dels més moderns elements diagnòstics i de tractament, tant mèdics com quirúrgics. Operen els primers casos de valvulopaties mitrals i cardiopaties congènites extracardíaques. Es tracta de cirurgies tancades, ja que no s'utilitzava encara la circulació extracorpòria que s’havia iniciat el 1953 als Estats Units, ni les tècniques d'hipotèrmia profunda d’Anglaterra o Alemanya.

El 1959 rep el nomenament oficial de metge ajudant i l'any 1962, el de sotscap de cirurgia cardíaca. Durant els anys 1958-1960 realitza, junt amb el Dr. Castro, diverses estades al Servei del Dr. Drew a Alemanya per tal d'aprendre les tècniques de la hipotèrmia profunda, realitzant la primera intervenció a Espanya amb aquesta tècnica a Barcelona el 1962. Al mateix temps fa estades al Servei de Cirurgia Cardíaca dels doctors Paul Santy i Pierre Michaud de l’Hospital Eduard Herriot de Lió, a França, per l'aprenentatge de la circulació extracorpòria. Fa altres estades formatives a centres estrangers a Suïssa amb el Dr. Charles Hahn i a Argentina amb el Dr. René Favaloro.

L'any 1967, el Dr. Miralles deixa l'Hospital de la Creu Roja i és nomenat Cap de Cirurgia Cardíaca de l’Obra Sindical 18 de Julio, iniciant un programa de cirurgia cardíaca consistent amb cirurgia tancada i implantació de marcapassos a la Clínica Victòria de Barcelona.

A principis de l'any 1968, el Departament de Cirurgia de l'Hospital de Nostra Senyora del Mar, dirigit pel Dr. Lino Torre, li ofereix dirigir el Servei de Cirurgia Cardíaca, dotat amb la infraestructura necessària per iniciar un programa global d'aquesta cirurgia. Amb col·laboració amb el Dr. Heribert Solanes construeix una màquina de cor-pulmó amb oxigenador a discs i crea també, amb el Dr. Jaume Mas Marfany, cap de Servei d'Anestèsia i Reanimació del Departament, la primera Unitat de Cures Intensives de la Barcelona amb uns llits destinats al postoperatori cardíac. Amb aquest bagatge inicien un programa de cirurgia cardíaca per tractar la patologia cardíaca. Progressivament, augmenta l'activitat quirúrgica fins a convertir-se en el servei de referència de l'Escola de Cardiologia de Barcelona, arribant els anys 1972 i 1973 a ser un dels grups de més activitat de l'Estat espanyol sobretot en cirurgia valvular.

Durant molts anys compagina la seva intensa activitat quirúrgica habitual amb la innovació; així, el 1969 desenvolupa una tècnica original de fixació per via epicardíaca dels elèctrodes de marcapàs que mereix una menció especial al XXI International Congress of the European Society for Cardiovascular Surgery a Brussel·les, Bèlgica, el 1972. Opera el 1970 el primer aneurisma ventricular postinfart a Espanya amb bon resultat. També el 1970, realitza la primera assistència circulatòria amb tècnica de bypass parcial en un cas d'insuficiència cardíaca terminal per valvulopatia mitral amb resultat satisfactori. Així mateix inicia, en col·laboració amb oncologia de l'Hospital de Sant Pau, el tractament de tumors malignes amb l’administració de medicaments antitumorals mitjançant circulació extracorpòria regional.

Desenvolupa també una acHvitat rellevant en la formació de residents dins del marc de la Comisión Nacional de la Especialidad de Cirugia Cardíaca al mateix temps que és nomenat professor associat de Cirurgia de la Universitat Autònoma de Barcelona en Cirurgia Cardiovascular. El 1979 crea, conjuntament amb el Dr. Eduard Castells Cuch i d’altres cirurgians, la Societat Catalana de Cirurgia Cardíaca sota l’empara de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Durant el 1981 al 1983 és el 2n president d’aquesta societat i organitza el II Congrés de la Societat Catalana de Cirurgia Cardíaca amb gran participació de ponents nacionals i internacionals. Del 1980 al 1984 és també membre de la Junta Directiva de la Sociedad Española de Cirugía Cardiovascular. Dins la seva activitat científica va ser autor de nombroses publicacions i aportacions a congressos i reunions científiques, rebent premis i distincions tant nacionals com internacionals.

El Dr. Miralles es jubila el 1996, però continua unit a l'especialitat per mitjà de la Societat Catalana de Cirurgia Cardíaca, on segueix desenvolupant una activitat científica rellevant al mateix temps que ho aprofita per dedicar-se a les seves aficions preferides de les quals destaquen la pintura a l'oli i la música. Casat des del 1959 amb Marta Cassina Costa, infermera que va treballar al laboratori de bioquímica del Hospital Clínic dirigit pel Dr. Jordi Gras Riera i posteriorment al de microbiologia del Dr. Amadeu Foz Tena del Pavelló d’Investigacions de l’Hospital del Mar. Varen tenir tres fills, l’Albert que va seguir les passes del pare formant-se com a cirurgia cardíac a França i actual és cap de Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Ernest, músic i professor de violí al Conservatori i la Marta, biòloga per la Universitat de Barcelona.