Galeria de metges

Fill del pediatre Manuel Miralbell Centena i nebot de Josep Roig Raventós, també, pediatre. L’any 1941, Enric Miralbell Andreu comença la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona. Alumne intern a la càtedra de Fisiologia del professor Jiménez Vargas, es llicencia el 1947. Aquest mateix any i fins al 1948, fa els cursos de doctorat a Madrid com assistent de Gregorio Marañón.

De tornada a Barcelona, Enric Miralbell Andreu ingressa al Servei de Pediatria de l’Hospital Clínic que dirigeix Rafael Ramos on hi roman fins al 1954. Abans, s’ha diplomat com a metge puericultor el 1949 i guanya per concurs una plaça de metge funcionari a l'Ajuntament de Barcelona.

Home de profundes conviccions religioses, es converteix en íntim col·laborador i amic del beat Pere Tarrés, metge i sacerdot. Es fa càrrec del Dispensari de Tuberculosi infantil del Sanatori de la Mercè que dirigeix Gerard Manresa. El 1952, funda i dirigeix el Servei de Creixement i Desenvolupament de l'Hospital del Nen Déu, un dels primers centres orientat a l'atenció dels infants amb deficiències psíquiques. Aquí, amb la col·laboració del pediatre Ramon Martínez Callén crea un Institut d'Ortopedagogia. Poc després, el 1955, crea i esdevé primer director del Sanatori Infantil Antituberculós de la Immaculada a Sant Andreu de la Barca.

L’any 1958, juntament amb altres pediatres com Àngel Ballabriga i Isidre Claret entre d’altres, funda la Clínica Pediàtrica Teknon, primer centre pediàtric privat de l'estat. Enric Miralbell desenvolupa una intensa activitat de recerca i publicació, tasca per la qual rep el Premi Municipal d'Investigació Mèdica del 1959. Nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medecina de Catalunya, és membre numerari de l’Acadèmia de Doctors de Barcelona des del 1972 i soci de mèrit de la Societat Catalana de Pediatria.

El 1961, deixà el Sanatori de la Immaculada quan és nomenat director mèdic de l'Hospital del Nen Déu. Aquest mateix any, Enric Miralbell és nomenat Delegat de Serveis de Sanitat i Assistència Social de l'Ajuntament de Barcelona, càrrec que fa compatible amb l'exercici directe de la Pediatria. En aquells anys, Barcelona afronta una gran transformació deguda a l’onada migratòria dels anys 60 i la ciutat ha de modernitzar la xarxa sanitària municipal per poder fer front a les noves demandes socials i combatre epidèmies, com la del còlera de 1971. Miralbell contribueix a la modernització dels serveis municipals com l’Hospital de l'Esperança i l’Hospital del Mar, la promoció de campanyes de vacunació i la creació de noves guarderies públiques, entre d’altres iniciatives. També, estimula l’elaboració d'estudis i la publicació de treballs sobre la problemàtica sanitària i social de Barcelona com les migracions, la mortalitat infantil o el medi ambient.

El 1966, Miralbell Andreu rep l’Encomana de Segona Classe de l'Orde Civil de Sanitat i, el 1970, la Gran Creu de l'Orde Civil de Sanitat. El 1971, dirigit pel professor Santiago Vidal Sivilla, es doctora amb la tesi Valors de les immunoglobines IgA, IgC i igM en l'infant normal durant els primers 18 mesos de vida. El 1974, guanya per concurs el càrrec de cap dels Serveis de Pediatria de l'Ajuntament de Barcelona però un greu accident coronari el porta a reduir les seves responsabilitats publiques per dedicar-se a l'exercici clínic de la Pediatria i fer campanyes de divulgació sanitària en forma de col·laboracions als mitjans de comunicació o publicant llibres de gran difusió.

L'any 1984, obre el Centre Mèdic de l’Adolescent, dedicat al tractament de les malalties específiques d’aquests joves. Home apassionat i compromès, amb vocació humanística, viu de prop la transició política després la mort del general Franco i ho viu com a militant d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Fruit del seu matrimoni amb Tere Guerin i Martí, té catorze fills, dels què només una filla és metgessa.