Galeria de metges

Fill d’Ignasi Espadaler i de Pilar Medina, en Josep Maria inicia els estudis primaris a l’Acadèmia Torras i Bages però es veuen interromputs per la Guerra Civil. El 1939, els reinicia al Col·legi dels Pares Jesuïtes i acaba el batxillerat el juny del 1943. A la tardor del mateix any, inicia la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1949. Un any abans, però, amb una precoç i clara vocació per la Neurologia, ingressa com a alumne intern del Dispensari de Neurologia que dirigeix Ramon Sales Vázquez dins la Clínica Mèdica A que dirigeix el professor Agustí Pedro Pons dins l’Hospital Clínic, on un cop llicenciat continua com a metge.

Especialista en Neurologia, Josep M Espadaler completa la seva formació en Neuropsiquiatria el 1955 després de fer diverses estades a l’estranger com a l’Hospital la Salpêtrière de París amb els professors Garcin, Thieffry i Gresiod i, també, a l’Hospital Poincaré al Servei del professor Gresiord per aprofundir en el tractament mèdic i rehabilitador de la poliomielitis que, en aquest moment, té una alta incidència al país.

El 1952, de retorn a Barcelona, Josep M Espadaler és nomenat cap adjunt del Servei de Neurologia que dirigeix Ramon Sales a l’Hospital Clínic de Barcelona, un càrrec que ostenta fins a l’any 1962 perquè acaba de guanyar la plaça de cap del Servei de Neurologia de la càtedra de Psiquiatria que dirigeix Ramon Sarró a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. En aquest temps, Josep M Espadaler dirigeix el Servei Ambulatori de Neurologia tot actuant de consultor neurològic de la Clínica Psiquiàtrica fins al 1968, quan cessa de forma voluntària. Simultàniament, des del 1962, és cap del Servei de Neurologia de l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona on hi té dedicació plena des del 1964 fins al 1987, moment de la seva jubilació.

Doctorat amb la tesi Estudio clínico y fisiopatológico de los síndromes cefálicos asociados a la espondiloartrosis cervical que llegeix a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el 1956, Josep M Espadaler es distingeix com a investigador d’aspectes mèdics molt innovadors a l’època -com ara- les miopaties, les neuropaties paraneoplàsiques i les cefalees. És en aquest camp de les cefalees on el treball de recerca de Josep M Curto destaca amb diverses publicacions que aporten els avenços més rellevants, entre elles la monografia Las cefaleas en la practica médica de 1964, el Diccionario Enciclopédico de cefaleas de 1986 o un capítol sobre aquesta entitat clínica al Tratado de Neurologia, editat per Agustí Codina el 1994.

Clínic innovador i molt interessat en la incorporació a l’especialitat dels darrers avenços farmacotecnològics, Josep M Espadaler és pioner al país en la utilització del tractament profilàctic antimigranyós amb pizotifen, camp en què publica la seva experiència a l’Estudio cooperativo de los aspectos clínicos de la migraña y la cefalea y su respuesta a sandomigran el 1974.

L’activitat docent de Josep M Espadaler és també una constant al llarg de la seva carrera, que s’inicia ben aviat durant la seva estada a la Clínica Psiquiàtrica i continuada, posteriorment, a l'Hospital de la Creu Roja on el seu mestratge es palès en el nombre de neuròlegs que es formen al seu Servei i, més endavant, a la Universitat Autònoma de Barcelona on és nomenat professor associat de Neurologia a partir de la seva creació el 1968.

Significat és també la capacitat d’esforç i d'organització de Josep M Espadaler que contribueix així a la internacionalització de la neurologia catalana. Entre els anys 1966 i 1974, organitza diversos simpòsiums internacionals amb temes tan avançats com les malalties neurològiques d’origen metabòlic, les síndromes neurològiques paraneoplàsiques, les encefalopaties perinatals i les malalties desmielinitzants. En aquests simpòsiums, convida les personalitats més rellevants de la Neurologia mundial com els professors Garcin, Walton, Fardeux, Lowenthal, Passuand, Laboige, Mc Donald Chrichtley i Sicuteri i Doichinof, entre altres. El 1973, destaca especialment en l'organització com a secretari del X Congrés Mundial de Neurologia que se celebra a Barcelona on es reuneixen 8000 neuròlegs d'arreu del món, una assistència record en aquella època.

Membre de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), Josep M Espadaler té el càrrec de secretari en dos períodes diferents, del 1955 al 1962 i del 1969 al 1973, mentre que és el president des del 1974 fins al 1978. Secretari d'organització del Congrés Mundial de Neurologia que se celebra el 1973 a Barcelona on rep el nomenament com a delegat de la SEN a la Federació Mundial de Neurologia i coupa el càrrec des del 1974 al 1982. L’any 1978, juntament amb Miquel Balcells Riba, constitueix el Grupo de Estudios de la Migraña y Cefaleas.

Distingit amb diversos premis, Josep M Espadaler és nomenat col·legiat honorífic del Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos de España el 1995. Casat amb Montserrat Gamissans, Josep M Espadaler té dos fills dedicats a la Sanitat: la filla és farmacèutica mentre que el fill és el neurofisiòleg clínic Josep Maria Espadaler i Gamissans.