Biografia
Ramon Espasa Jardí va néixer a Maldà, un poble de la Segarra, el 17 de juliol de 1908. Quan tenia nou anys la seva família es traslladà a Barcelona, com tantes altres en aquella època, per tal de millorar la seva situació. Des de ben petit va mostrar interès pels estudis. Cursà batxillerat al Col·legi Sant Miquel i la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar l’any 1932. Durant la II República, va exercir en diversos pobles de Catalunya. Al poble d’Alp, a la Cerdanya, va conèixer Elisa Oliver Albertí, mestra d’escola, qui més tard esdevindria la seva esposa i un puntal de la seva vida personal i professional. El 1934 es va establir a Sant Jaume d’Enveja al Montsià, però quan va esclatar la Guerra Civil servirà a l’exèrcit republicà com a comandant mèdic. En acabar la guerra fou internat, com a represàlia, en un camp de presoners de La Línia de la Concepción. Sortí al cap de pocs mesos, gràcies a diferents avals, entre altres, el d’un cosí, Ramon Espasa Mor, canonge de la Catedral de Lleida.
La situació social del món rural durant la postguerra era precària: racionaments, repressió política, manca de recursos de tota mena. En aquest context, la figura del metge de poble tenia una rellevància notable. Ramon Espasa era un metge sempre entusiasta, que va connectar amb l’esperit de la gent del Delta: original, alegre, despreocupada i sempre disposada a la festa i la diversió.
La consulta mèdica era el centre de la casa i sempre estava oberta. Don Ramon, com el coneixia tot el poble, hi visitava als matins, i si calia a tota hora. Donya Elisa feia el paper d’infermera i si calia de substituta del metge per petits problemes i consells als pacients. En un terme municipal molt ampli, la visita a domicili i les urgències, les feia, primer amb bicicleta, després amb una Mobylette i finalment amb una moto Guzzi. Els trajectes no eren curts i a l’estiu el sol picava prou. A les tardes, els mosquits encara ho feien més feixuc. Els clients, agraïts, omplien la cuina de verdures, galls, ànecs i fotges. A l’època de la sega de l’arròs, abundaven a la clínica les punxades als peus, els talls als dits i cames dels jornalers que acudien al Delta per fer la sega i collita manual de l’arròs. Durant la Festa Major a causa de les corrides de bous, la clínica podia convertir-se en una improvisada infermeria. Continuadament, com els altres metges del Delta, va participar en combatre el paludisme (terciana i quartana, com era conegut) endèmic a la zona amb fumigacions de DDT i vacunes.
Home d’idees avançades i de progrés, molt sociable, es va enamorar del Delta, va estimar la seva gent i es va fondre en el seu teixit social, fins a considerar-se un santjaumero més. Va col·laborar intensament amb les diverses organitzacions locals, des del club de futbol, la parròquia, la cooperativa de consum, la junta de segregació. Va exercir de metge fins que va morir, als cinquanta-nou anys a la seva casa de Sant Jaume, el 6 de setembre de 1967. El 1980 el municipi de Sant Jaume, un cop segregat de Tortosa, li mostrà el seu reconeixement dedicant-li un carrer, vora de la casa on havia viscut i treballat.
El matrimoni amb Elisa Oliver van tenir una filla M. Antònia i un fill el cirurgià i polític Ramon Espasa Oliver.
RMO