Galeria de metges

Tercer fill de Joaquim Esperalba Mora i de Semproniana Terradas, una família que li facilita els medis per dur a terme la seva vocació. Estudia al Col·legi dels Escolapis de Santa Anna de Mataró amb resultats brillants malgrat la interrupció d'un any que pateix per malaltia a causa d'un tifus exantemàtic. Titulat en batxiller a l'Institut Balmes de Barcelona el 1949, inicia els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia l'any 1955.

Ja metge, passa el primer any treballant a l'Hospital del Mar de Barcelona on també s'està formant Josep Planas, antic company escolar i de carrera amb qui comparteix pis i amb qui seran amics tota la vida. Amb ells, viu també un altre estudiant de Medicina, Lluís Serrabou de Sabadell. Des de ben aviat, tots tres se senten atrets per la Cardiologia. Per això, els mesos d'estiu a finals de carrera, Jaume Esperalba fa pràctiques de l'especialitat al Dispensari de la Clínica Mèdica del professor Máximo Soriano a l'Hospital Clínic de Barcelona així com a la Clínica Santa Fe de Sabadell.

La formació de Jaume Esperalba continua al costat del cirurgià cardíac Mario Castro Llorens a l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona i, també, a la consulta privada que té a la capital catalana el doctor Framis de Mena, que és qui l'introdueix com a cardiòleg a l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró on ell n'és part del cos facultatiu.

Col·legiat només llicenciar-se, Jaume Esperalba registra el títol d'especialista en Cardiologia al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona el 1957 i, el juny de l'any següent, marxa durant un any a l'estranger per continuar formant-se. A Londres, amb els doctors Himbert i Leatham del St. George Hospital, ambdós experts en trastorns de ritme. Recordem que, el 1961, Leatham és pioner en implantar el primer marcapassos en un pacient. Després, a París, amb l'eminent cardiòleg Jean Lenègre-Thourin de l'Hospital Boucicaut.

Al seu retorn, Jaume Esperalba, que esdevé pioner en la introducció de l'ús rutinari de l'ECG a Mataró, col·labora encara a la consulta de Framis de Mena però, amb el pas del temps, ja només s'encarrega de la interpretació dels ECG que Framis li envia a través d'una empresa d'autocars des de Barcelona a Mataró. A més, setmanalment, participa en les sessions clíniques de l'equip del doctor Castro. En aquest temps, Jaume Esperalba ha obert la seva pròpia consulta alhora que comença també a ser el metge cardiòleg de Cristalleries de Mataró, conegudes com el Forn del Vidre, una empresa que té mutualitat pròpia.

Col·laborador del Servei de Cardiologia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona des del 1968, Jaume Esperalba, que hi dedica moltes hores setmanals, assisteix als congressos que organitzen les Societats Espanyola de Cardiologia i també als de l'Europea. El 1978, quan es constitueix la Filial del Maresme de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, participa activament en els programes de Formació Mèdica Continuada.

L'any 1969, quan mor el doctor Framis de Mena, Jaume Esperalba és designat cap de Cardiologia de l'Hospital de Mataró. En aquest moment, neix la seva inquietud per atendre els diferents aspectes de l'assistència mèdica a la seva ciutat. Així, entre 1974 i 1975, esdevé vocal de la Junta del Maresme del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. En aquesta època, a més, és quan comença a treballar com a metge titular de la Seguretat Social a l'Ambulatori d'Especialitats de Mataró.

Encara el 1974, Jaume Esperalba és nomenat vocal de la Junta del Patronat de l'Hospital de Mataró en un moment en què es plantegen canvis per superar la imatge arcaica i anquilosada que té el centre des de fa anys i un moment en què inicia una tasca que s'esdevindrà determinant en la seva futura conversió en un hospital públic i modern, especialment del 1976 al 1978 quan és el director mèdic de l'Hospital, destacant també el suport que dóna a l'equip de metges i infermeres creadors del Servei de Medicina Interna, encapçalats per Josep M Teniente Noguera i sor Pilar Arellano, directora d’Infermeria. Es creen nous serveis i s'adopten les tècniques diagnòstiques, iniciant la jerarquització dels serveis mèdics i d'infermeria. A més, es duu a terme una reforma de l'administració –fins aquell moment precària- alhora que dóna suport a una nova política de contractació de personal, aleshores en situació irregular. A finals del 1978, considerant que la seva tasca ja és consolidada, dimiteix donant suport a la candidatura del doctor Josep M Teniente Noguera per continuar el renovellament del centre fins a esdevenir-se en pioner com a Hospital Comarcal dins la xarxa hospitalària pública de la Generalitat de Catalunya restaurada. Jaume Esperalba continua com vocal de la Junta de l'Hospital alhora que exerceix com a cardiòleg a l'Hospital, a l'Ambulatori de la Seguretat social i a la seva consulta privada.

Amb disset anys, Jaume Esperalba havia conegut Pilar López Tarragón amb qui es casa quan finalitza la carrera i amb qui tindrà cinc fills, cap metge. Esportista i amant de la música clàssica, en la infantesa practica el bàsquet i, de més gran, natació i waterpolo a mar. Soci del Club de Natació de Mataró, participa en diverses travessies nedant a Mataró, al Port de Barcelona o al Llac de Banyoles. En total, en suma unes 25 entre 1943 i 1950, any en què ho ha de deixar per dedicar-se als estudis i a la formació pràctica. Més tard, amb 38 anys, es fa membre del Club de Tenis de Mataró.

El matí del 27 de maig de 1983, mentre treballa a l'Ambulatori atenent les consultes, pateix una inesperada crisi cardíaca. Ell mateix demana que li facin un ECG i que el duguin a l'Hospital de Mataró des d'on és traslladat a l'Hospital de Sant Pau i on dissortadament mor només ingressar. Quan es compleix l'any de la seva mort, l'Hospital de Mataró ret un homenatge al doctor Jaume Esperalba durant el qual es descobreix una placa recordatòria al centre. Més endavant, el 1992, la Filial del Maresme de l'Acadèmia crea el Premi Jaume Esperalba destinat a guardonar anualment la trajectòria professional de persones o d'entitats que hagin contribuït a la millora dels nivells científics i tècnics de les Ciències de la Salut del Maresme.