Galeria de metges

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona, l’any 1912. El 1927, Sixte Pérez participa en la fundació de la Societat Catalana de Cirurgia que, per raons polítiques, sent governador militar de Barcelona el General Milans del Bosch, s’ha d’inscriure oficialment com a “Sociedad de Cirugía de Barcelona”.

El 1930, Pérez del Castillo és nomenat cap de Cirurgia de l’Hospital de Sabadell, conegut popularment amb el nom d’Els Eucaliptus. Ocupa el càrrec fins al 1938, després de formar-se sota el mestratge de Joan Puig Sureda, que l’inculca les noves tendències quirúrgiques basades en els nous coneixements fisiopatològics. Amb una gran personalitat i un caràcter que li donava la seva figura, fort i corpulent, amb espatlles molt amples, Sixte Pérez és un bon esportista. Jugador d’ hoquei sobre herba, estiueja a Arenys de Mar.

Operant, Sixte Pérez és molt hàbil i efectua amb destresa qualsevol tipus de Cirurgia. És un veritable cirurgià general, espècie destinada a extingir-se com les balenes atlàntiques i els elefants asiàtics, com li agradava de dir el gran cirurgià James Hardy.

Durant la seva etapa als Eucaliptus (1930-1945), a part d’efectuar tot tipus de cirurgia general, traumatologia, ginecologia i urologia, Sixte Pérez efectua, també, diverses intervencions de Cirurgia Toràcica (pneumotòrax, toracoplàsties, frenicectomies) donat el nombre de tuberculosos ingressats al pavelló Reina Victòria Eugènia,l’actual Institut Universitari. Pérez del Castillo compleix amb els criteris que, com assegura un proverbi anglès del segle XV que, en aquell temps, popularitza el cirurgià alemany Sauerbrück i diu que “un bon cirurgià ha de tenir ulls d’àliga, cor de lleó i mà de senyora”.

Durant la Guerra Civil, el gran prestigi del cirurgià Sixte Pérez fa que sigui nomenat director de l’Hospital de Sang de la Clínica núm. 8, centre que Sanitat Militar instaura a Casa Ponsà, inaugurant-se el 26 de desembre de 1937 per atendre els combatents sabadellencs ferits als fronts d’Aragó i del Segre. Més darrerament, per ingressat els ferits a la Batalla de l’Ebre amb la voluntat de traslladar-los als Hospitals de Sang anomenats de rereguarda, apropant-los al seus familiars i per a guarir-los millor. Per això, es tracta d’un Hospital fet amb les donacions de diverses entitats i de la ciutadania en general.

Tenint en compte la seva experiència en Traumatologia, Sixte Pérez és designat com a director del Servei d’Accidents de la Mútua Sabadellenca. El predecessors en aquest càrrec són Manuel Corachan i Josep Trueta. De fet, Pérez ja havia substituït a Trueta quan és nomenat director del Servei de Cirurgia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona quan Corachan es fa càrrec de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.

En acabar la Guerra, Sixte Pérez passa un temps amagat a casa d’uns amics ja que, tot i no haver tingut mai cap adscripció política, va tenir una obligada col·laboració amb la Sanitat republicana. El consell de la Mutua Sabadellense, presidit per Joan Llonch, li ratifica el càrrec de director del Servei d’Accidents que tenia abans de la Guerra atenent el seu bon comportament professional i humà durant el conflicte bèl·lic. Durant aquests anys, segueix treballant al quiròfan de la Mútua com a cap d’equip, tenint com anestesista Lluís Bach i de metge ajudant Santiago Fontanet i Fortunata Gudiol com a infermera responsable. Com a cirurgià de més prestigi en aquell moment, Sixte Pérez té una bona clientela privada a més de comptar amb l’admiració i el respecte d’altres cirurgians.

Sixte Pérez del Castillo mor als 62 anys d’un infart agut de miocardi mentre visitava un dels seus pacients al seu domicili de Vallvidrera.