Galeria de metges

Fill del metge Enric Seguí Cerdà de Sant Andreu de Palomar, poble absorbit per Barcelona l’any 1897, que, a la vegada, era fill de metge, acaba el batxillerat a Barcelona el 1895 i estudia Medicina a la Universitat de Barcelona. Alumne brillant, el 1900, obté el premi de l’Ateneu Mèdic Escolar de Saragossa pel seu treball sobre La infección en el aparato respiratorio. Llicenciat el 1902 amb premi extraordinari, Enric Seguí Pou, pertany a una promoció mèdica de fama, coneguda com La Xeringa, tant per les seves activitats lúdiques i reivindicatives com pel renom que adquireixen bona part dels integrants del grup.

Es doctora a Madrid amb la tesi Contribución al estudio del tratamiento de las artritis tuberculosas el 1904. Quan torna a Barcelona, obté plaça de metge de Beneficència Municipal al Dispensari de carrer Sepúlveda del qual, més endavant, n’esdevé el cap. Entre 1906 i 1913, completa la seva formació fent de metge intern a l’Hospital de la Santa Creu on, inicialment, s’especialitza en Ginecologia amb Miquel A Fargas. Al mateix temps, Seguí té la direcció mèdica del Dispensari de la mútua “La Preservatice” i obra la pròpia consulta particular al principal primera del número 343 de l’Avinguda Diagonal de Barcelona.

El 1921, adquireix la clínica que tenia Àlvar Esquerdo, un dels millors cirurgians de Barcelona que acaba de morir, al carrer Provença 340 on hi treballa uns deu anys fins que trasllada la clínica al barri de La Salut, a un edifici modernista, on practica la Cirurgia i la Ginecologia. En la dècada dels anys 30, és, a més, metge de la Societats de Socors de la Fàbrica Ros i Campmany, Sant Jaume, Berenguer III i Sant Macari, totes elles de Mollet del Vallès.

Acabada la primera Guerra Mundial, el doctor Seguí fa estades per diferents clíniques ginecològiques europees. També viatja a Frankfurt per aprendre Radioteràpia ginecològica al costat del professor Dessauer.

Secretari de l’Acadèmia del Cos Mèdic Municipal des del 1907 i bibliotecari de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, l’any 1921, Seguí és vocal de la junta de govern del Col·legi de Metges de Barcelona que presideix Antonio Bartumeus i que compta, entre altres directius, amb Josep Girona Trius, Joaquín Homs Parellada, Joaquim Trias Pujol, Francesc Pons Freixa, Higini Sicart Soler, Josep Mestre Puig i Ramon Pla Armengol. L’any 1923, repeteix com a membre de la junta del COMB amb Felip Proubasta de president, que li encarrega la Comissió de Tributació i Impostos. Membre del Sindicat de Metges de Catalunya des de la seva fundació, sota la presidència de Josep Moll l’any 1928, és nomenat vicepresident de la Mutual Mèdica.

Poeta consumat des dels anys de facultat i guanyador de la Flor Natural del II Certamen de La Xeringa que se celebra el 1900, Enric Seguí és força actiu des del punt de vista acadèmic. Membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, és autor d’articles publicats a diferents revistes com Annals de Medicina i Gaceta Sanitària de Barcelona, revista oficial del Cos Mèdic Municipal de ia que n’esdevé secretari de redacció des de febrer del 1908 fins al març del 1910. Secretari general de l’Acadèmia del Cos Mèdic Municipal, participa en els Congressos de Metges de Llengua Catalana de 1930 i 1932 i col·labora amb Manuel Corachan en l’elaboració del Diccionari de Medicina, que es publica el 1936.

Membre de la Societat de Cirurgia de Barcelona i tresorer de la seva junta directiva durant el bienni 1931-33, és soci fundador de la Societat d’Obstetrícia i Ginecologia de Barcelona, institució que presideix els anys 1927 i 1928. A més, pertany a les Societats Espanyoles de Traumatologia i de Cirurgia així com a la Internacional de Cirurgia.

Casat amb Roser Campañà Margarit, el seu fill Enric Seguí Campañà (1920-1985) és continuador de la nissaga mèdica familiar i, també, la seva filla Elsa M Seguí Culí és metgessa. Per part de la seva filla Josefina, que es casa amb el metge Josep Múñoz Escoda (1909-2000), dóna pas a dos metges més de la sisena generació: Enric i Josep Muñoz Seguí.

Al principi de la seva carrera els anys 1920, el doctor Seguí compta amb el ginecòleg Santiago Dexeus com a metge assistent entre els seus deixebles més avantatjats, i quan el mestre mor, li escriu el seu obituari. En reconeixement a la seva activitat com a metge d’empresa a Mollet del Vallès, l’Ajuntament de la ciutat el nomena fill adoptiu.