Un excel·lent cirurgià de Barcelona de la primera meitat del segle XX
Fotografies
Estudiants de Medicina de la Facultat de Barcelona, anomenats La Xeringa, celebren el Dijous-Gras en el seu II Certamen de ‘’Dijous Gras’’, d’esquerra a dreta i de dalt a baix, reconeixem: Ramon Pla Armengol (3), Pere Barrufet Puig (4), Eudald Puig Deulofeu (6). –Humbert Torres (7), Pere Pallàs Valls (9), Emili Galceran Giralt (10), Claudi Tricaz Arnillas (11), Alexandre Frias Roig (13), Josep Moll Gimferrer (19), Enric Seguí Pou (21), Candi Corominas Illa (22) i Jesús Maria Bellido Golferichs (26). Muntanya de Vallvidrera, 1900. [Fons Garcia Moll. Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHM)]
‘Chor de Doctors’ del II Certamen de la Xeringa, d’esquerre a dreta, reconeixem: Claudi Tricaz i Enric Seguí, dos no identificats i, a l’extrem dret, Josep Moll Gimferrer, any 1900.
Enric Seguí i Pou, el primer de la filera de sota a l’esquerra, apareix entre els estudiants llicenciats de la Facultat de Medicina de Barcelona el Curs 1901-1902, en una orla sense catedràtics com a represàlia per les protestes protagonitzades pel grup conegut com ''La Xeringa'' la primavera de l'any 1899. [Col·lecció Museu del Cinema - Tomàs Mallol]
Retrat del jove acabat de llicenciar, Enric Seguí i Pou, que apareix a l’Orla del Curs 1902 de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. [Família Muñoz Seguí]
Enric Seguí i Pou, retrat c. 1910. [Família Muñoz Seguí]
Retrat de casament del doctor Enric Seguí Pou amb Roser Campañà Margarit, c. 1917. [Família Muñoz Seguí]
Enric Seguí i Pou, retrat c. 1918. [Família Muñoz Seguí]
El cirurgià Enric Seguí i Pou posa a la Plaça de Sant Marco de Venècia, anys 1920. [Família Muñoz Seguí]
Estiueig d’Enric Seguí Pou i Roser Campañà Margarit amb els seus dos fills, Josefina i Enric a Gelida, c.1923. [Família Muñoz Seguí]
La família d’ Enric Seguí Pou i Roser Campañà, a Sant Hilari de Sacalm, Girona, c. 1923. [Família Muñoz Seguí]
Enric Seguí Pou al Sogne Fiord durant el viatge d’estiu que fa a Noruega cap a l’any 1925. [Família Muñoz Seguí]
Trobada de “Dijous Gras” de ‘’La Xeringa’’, la promoció mèdica 1901-1902, constituïda en grup lúdic. Davant, reconeixem Francesc Gallart Monés (5), Ferran Casadesús Castells (12), Jesús Maria Bellido (13), Josep Moll Gimferrer (15), Eudald Puig Deulofeu (16), Humbert Torres (17) i Enric Seguí Pou (27). Hotel Panorama. Vallvidrera, 1927. [Fons Garcia Moll. Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHM)]
Retrat del doctor Enric Seguí Pou, c. 1927. [Família Muñoz Seguí]
El doctor Enric Seguí i Pou i la seva dona Roser Campañà, a la sortida de l’església on s’ha celebrat el casament Llor Guindelain. Barcelona, 1933. [Família Muñoz Seguí]
El cirurgià Enric Seguí Pou i la seva esposa Roser Campañà posen amb la seva filla Josefina, el seu marit i metge Josep Muñoz Escoda i el seu fill Enric Seguí Campañà, sol al replà de les escales d’entrada de la Clínica del Dr. Seguí. Barcelona, anys 1950. [Família Muñoz Seguí]
El cirurgià Enric Seguí i Pou, retrat c. 1955. [Família Muñoz Seguí]
Al ‘xeringaire’ Enric Seguí i Pou li correspon la vinyeta número 42 de l’Auca que dibuixa Pere Barrufet i escriu: Intern amb quina fama es guanyada amb una memorable abraçada, que recorda la segellada de pau que segueix mesos després de l’incident que, a causa de les protestes, envia tots els alumnes de la promoció de La Xeringa als exàmens de setembre de 1899.
Primera Clínica Dr. Seguí, ubicada al carrer Provença número 340 de Barcelona i adquirida al cirurgià Àlvar Esquerdo per Enric Seguí i Pou l’any 1921. [Família Muñoz Seguí]
La Clínica Quirúrgica de Cirurgia i Ginecologia del doctor Enric Seguí Pou, al seu nou emplaçament al peu de Sant Josep de la Muntanya, al carrer de la Salut, 49 i 51 al final del tramvia, en un entorn idíl·lic de Barcelona, 1931.
Dibuix de la nova Clínica Quirúrgica del Dr. Seguí, inaugurada al carrer de la Salut 49 i 51 de Barcelona l’any 1931. [Família Muñoz Seguí]
Anunci de la Clínica del Dr. Seguí de Cirurgia i Ginecologia que presenta imatges de la sala d'operacions i del menjador, publicat al Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya de l’any 1935.
