Pneumòleg expert en la patologia respiratòria de caràcter laboral
Biografia
Acaba el batxillerat a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona el 1942 i comença la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1947. Becari des d'aquest mateix any, Francesc Segarra Obiol és metge del Patronat Municipal Antituberculós (PNA). Inicialment, col·legiat a la província de Tarragona, de seguida, guanya unes oposicions i obté plaça al Sanatori Flor de Maig de Cerdanyola del Vallès on hi treballa fins al 1953, excepte l’estada que fa el curs 1949-50 a l’Escola Nacional de Tisiologia de Madrid com a metge intern i del 1950 quan, becat pel govern francès, passa el l’any als Hospitals de Beaujon i Laennec de París on es diploma en Tisiologia.
De tornada a Barcelona, Francesc Segarra treballa alhora a la consulta privada que obre al número 13 del carrer Trafalgar i al Sanatori de Cerdanyola fins al juny del 1953, moment en que es trasllada a Benavente, a la província de Zamora. Abans d’acabar l’any, però, torna a la Ciutat Comtal fins al 1955 quan, seguint els passos del seu germà Josep Manuel Segarra, destacat neuropatòleg, marxa cap a Boston on hi resideix durant vint anys.
Especialment interessat per la tuberculosi, primer, treballa com a pneumòleg al Boston Sanatorium que depèn del Boston City Hospital a l’estat de Massachussetts i, també, al Lakeville State Sanatorium, igualment de Massachussetts, dos centres dedicats preferentment a tractar malalts tuberculosos. Més tard, Francesc Segarra treballa al Memorial Hospital de Rhode Island a Pawtucket, centre afiliat a la Brown University.
Per raons familiars tot i tenir la possibilitat d'exercir com a metge a la majoria d'Estats americans, Francesc Segarra Obiol retorna a Espanya el 1974 i obté el recent creat càrrec de cap de la Secció de Pneumologia del Pla Nacional d’Higiene i Seguretat del Treball, que abasta Catalunya, València, Aragó, Navarra i les Illes Balears. A més, és nomenat professor de l’Escola Professional de Medicina del Treball de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, càtedra que dirigeix Manuel Baselga.
A Barcelona, Francesc Segarra es dedica especialment a les malalties respiratòries de caràcter professional, especialment les pneumoconiosis, l’alveolitis al·lèrgica i l’asbestosi. També, a la lluita contra el tabaquisme. Privadament, exerceix a la Clínica Corachan on organitza una Unitat Clínica del Tabac. Membre de la Real Academia de Medicina de Tenerife, la seva experiència queda plasmada en un gran volum sobre Enfermedades Broncopulmonares de Origen Ocupacional. L’any 1984, participa en el XII Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana amb una ponència sobre sobre L’exposició industrial al monòxid de carboni i habitud de fumar.
Home afable i sempre pendent de les necessitats dels que l'envolten tant familiars com amics i pacients, Francesc Segarra és un gran afeccionat a la música a l’igual que el seu germà. Ell és un bon violinista que ha après del mestre Eduard Toldrà (1895-1962). No sols forma part d’un quartet de corda amb un grup d’amics, en els primers anys de la dècada dels 1980, al costat del doctor Jordi Soler Bachs, Segarra és un dels artífex d’un dels primers intents de recuperació de l'Orquestra i Coral del Col·legi de Metges en la què -com a primer violí-ostenta el càrrec de concertino, líder del grup orquestral i mà dreta del director Francesc Garrigosa. L’any 1986, l’Orquestra del COMB té un Patronat d’Honor que compta amb personalitats com Victòria de los Ángeles, Carles Ballus i Josep Carreras, entre molts altres com els metges Joaquim Barraquer, Moisès Broggi, Josep M Dexeus, Joan Uriach o Francesc Vilardell, per citar-ne alguns. El Messies d’Haendel és una de les seves grans estrenes a la Sala d'actes del Col·legi.
En la sessió del dia 14 d’octubre de 1998, l’Ajuntament de Vinaròs li ha dedicat un dels seus carrers per recordar els seus mèrits mèdics i la seva vinculació amb la seva vila natal.
MBC
