Biografia
Fa els seus primers estudis a la seva ciutat nadiua i el batxillerat a l’Institut de Barcelona per, després, fer la carrera de Medicina i llicenciar-se el 1946. Des del 1943, és alumne intern a la càtedra de Patologia Mèdica que dirigeix el professor Màximo Soriano i es forma com especialista en Neurologia al Dispensari, que dirigeix Ignasi Gispert Cruz. Recent llicenciat fa de metge a Santa Margarida i els Monjos del Penedès. Josep Manel Segarra Obiol passa dos anys a l’Hospital Clínic fins que, a final de l'any 1949, becat pel govern francès, se’n va a París per continuar els seus treballs d'investigació aprendre neuropatologia i neurologia clínica amb el doctor Yvan Bertrand, cap de la Unitat de Neuropatologia de la Clínica de Malalties del Sistema Nerviós de l’Hôpital de la Salpetrière. Bertrand és col·laborador del professor T. Alajouanine, responsable de la càtedra que fundada per Charcot.
Fruit de l'estada a París, Segarra prepara la seva tesi doctoral sobre La Neuropatologia de la substància reticulada que presenta a Madrid el 1951. Des de la seva tornada a Barcelona, però, s’està a l’Institut Neurològic Municipal que dirigeix Bel·larmí Rodríguez Arias fins a l'estiu de 1953, becat per la Fundació Rockefeller, marxa a Boston, als Estats Units, on hi viu fins a la seva mort.
A Boston -on se li uneix el seu germà petit, el pneumòleg Francesc Segarra Obiol-, Josep Manel Segarra és cap del Servei de Neuropatologia del «Veterans Administration Hospital» i professor associat de Neurologia de la Universitat de Boston. A Obté un gran prestigi com a neuropatòleg i es converteix en un prolífic presentador de comunicacions a les reunions de les societats diferents Societats de Neurologia i als congressos de l’especialitat. És, també, autor de nombroses publicacions i destaquen els seus treballs anatomoclínics en què s’inclou la descripció del mutisme acinètic, afàsic o somnolent, degut a una lesió bilateral a les ales de papallona als nuclis talàmics de la línia mitjana, als nuclis reticulars del tàlam, als nuclis parafasciculars d’aquest i al terç mig del centre mitjà talàmic, que es deu a l’oclusió de l’artèria paramitjana tàlamosubtalàmica posterior, branca del primer segment de l’artèria cerebral posterior. Segarra Obiol va proposar denominar aquesta síndrome vascular cerebral com a «Síndrome de l’artèria mesencefàlica».
Segarra va pertànyer a nombroses associacions mèdiques: American Medical Association, Massachusetts Medical Society, American Academy of Neurology, American Association of Neuropathology, New York Academy of Sciences i American Board of Pathology and Neuropathology. Persona de vasta formació humanística, literària, filosòfica y artística, acaba els estudis de violoncel al Conservatori Municipal de Música de Barcelona als 18 anys i mai deixa de participar en formacions musicals amateurs tant a Barcelona, on va ser cofundador de l’Orquesta de Cambra Universitària, com a Boston.
MBC
