Biografia
Descendent d’una antiga família d’apotecaris, el pare Francesc Coll Descatafals (1731-1818) és el primer a instal·lar-se a Torelló com a farmacèutic i, més tard, a Barcelona. Josep fa els primers estudis al poble i els secundaris al Seminari de Vic. Posteriorment, estudia Medicina a la Universitat de Cervera on obté el grau de doctor l’any 1787. Comença exercint la professió a Barcelona però per motius de salut, xacra que l’afectarà tota la vida, es trasllada de nou a Torelló on no és massa ben tractat pels seus col·legues locals. Enutjat, retorna a la capital catalana on desenvolupa una bona activitat professional i científica. El 1788, Ingressa a l’Acadèmia Mèdico Pràctica i l’any 1797 ocupa el càrrec de segon secretari, col·laborant en diferents treballs i en les memòries de l’Acadèmia.
Metge honorari de la família Reial, el seu fill Francesc Xavier Coll Jover (Barcelona 1799-1847) és advocat i alcalde de Barcelona (1838), diputat a Corts i, també, provincial. Josep Dorca és autor de Disuria histerico febrinosa i Reflexiones sobre una mudez afonaespasmòdica, amdues del 1798. A més, tradueix al llatí Física del cuerpo humano o rudimentos fisiológicos acomodados a toda clase de literatos i Apendice a la Física del cuerpo humano o rudimentos fisiológicos sobre las funciones sexulales.
El mes de desembre de 1794, en el context de la guerra contra França, Coll Dorca publica al Diario de Barcelona una exhortació al poble català en defensa de la pàtria i la religió. L’escrit, que mereix els elogis del capità general de Catalunya, és traduït i divulgat en català.
Josep Coll Dorca mor a Barcelona l’any 1800. Poc després, Bernat Vaquer escriu la seva biografia Compendio histórico del Dr. Josep Coll y Dorca, que s'imprimeix a Cervera el 1802. L’Ajuntament de Torelló li ha dedicat una plaça prop de la Plaça de la Vila que enllaça amb els carrers de Sant Feliu i el del Pont.
MYC