Galeria de metges

De família benestant, és germà de Joan Coll i Pujol, advocat i alcalde de Barcelona. Ramon Coll i Pujol comença els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1862 i es llicencia el 1868, doctorant-se l’any següent amb la tesi Del croup. ¿existe algún específico conocido para obtener su curación?.

Deixeble de Juan Magaz (1822-1902), catedràtic de Fisiologia de Barcelona, quan es trasllada a Madrid l’any 1874, és el seu successor a la càtedra què, l’any següent, guanya per oposició. Ramon Coll, juntament amb altres catedràtics progressistes com Joan Giné i Bartomeu Robert, és un dels impulsors de la construcció d’una nova Facultat de Medicina. S’inaugura al carrer Casanova l’any 1906 i ell és qui inicia l’ensenyament de l’assignatura en aquesta nova Facultat. A més, Coll i Pujol explica la Histologia, que no havia estat una assignatura fins a l’arribada de Santiago Ramon y Cajal a Barcelona l’any 1887.

Seguidor i difusor de l’obra de Claude Bernard i partidari del treball experimental, Ramon Coll és un catedràtic a qui, després, els seus deixebles segueixen com, entre d’altres: August Pi Sunyer, Valentí Carulla Margenat i Jesús Bellido Golferichs, anys a venir destacats catedràtics de la Universitat de Barcelona.

Interessat per la docència, especialment en els primers anys de càtedra, els diumenges, Coll fa classes per als obrers a la mateixa Facultat de Medicina.

L’any 1877, juntament amb Lluís Carreras i Aragó, elabora, per encàrrec del gobernador civil de Barcelona Casto Ibáñez Aldecoa, un treball sobre l'Estadística Demogràfica Sanitària de la Província de Barcelona, basant-se en la recollida individualitzada i sistemàtica d’ informació sobre aspectes vitals com l’edat, el sexe, lloc de naixement, domicili, l’òbit i la causa segons el certificat mèdic, un estudi que més endavant s’estén per tot l'estat espanyol quan Casto Ibáñez és nomenat director General de Beneficència, Sanitat i Establiments Penals.

Vocal de la Junta de Sanitat durant l’epidèmia de còlera de Barcelona del 1884-85 i metge honorari de la Direcció de Sanitat del Port de Barcelona, amb la col·laboració de l’enginyer de camins Melcior de Palau, Ramon Coll i Pujol fa estudis sobre el sanejament del Delta del Llobregat.

Membre de les institucions mèdiques com l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i l'Acadèmia de Medicina de Barcelona en la que ingressa l’any 1871 i n’és secretari des del 1879 al 1882. Pertany, també, a la Societat d’Emulació per als Estudis Anatòmics adscrita a l’Institut Mèdic de Barcelona i, entre d’altres, a l’Ateneu Barcelonès on forma part i ocupa els càrrecs de secretari i vicepresident en les juntes de 1877 a 1879.

Autor de diversos treballs de caràcter mèdic, Coll Pujol escriu un llibre autobiogràfic titulat Cuarenta años de vida docente de un catedrático de Universidad. A més, és l’encarregat de fer la lliçó inicial del curs 1913-14 a la Universitat amb una anàlisi sobre la qualitat de l'ensenyament a Espanya. Coll és el creador d’un nou tipus d'aparell de transfusió tot i que mai arriba a comprovar la seva eficàcia en l’aplicació a la clínica humana. El seu successor a la càtedra de Fisiologia és August Pi Sunyer.

Distingit amb l’Encomana d’Isabel la Catòlica i Cabaler de l’Orde Real de Carles III, Ramon Coll i Pujol era home d’amplíssima cultura, bibliòfil empedreït, posseïdor d’una de les biblioteques privades més gran de Barcelona i fundador de la Biblioteca de Badalona que duu el seu nom, que era el seu orgull. També, a Badalona i des del 1924, els germans Joan i Ramon Coll i Pujol tenen dedicat un carrer i, anys després, es dóna el seu nom al barri que sorgeix després que la família ven la finca familiar on els germans hi han passat molts estius. Mor a Barcelona als 70 anys, setmanes després de jubilar-se.