Galeria de metges

Neix a Girona, és el més gran dels quatre fills de l'industrial gironí Francesc Coll Dagass i d’Àngela Turbau Guart. Estudia el batxillerat a l’institut de Girona, graduant-se amb premi extraordinari en Lletres i Ciències. L'any 1900, inicia la carrera de Medicina a Barcelona i, quatre anys més tard, guanya plaça d'alumne intern per oposició a la càtedra d’Anatomia que dirigeix Alexandre Planellas on hi treballa fins al final de la seva llicenciatura el 30 de juny del 1907, obtenint també la mateixa qualificació d’excel·lent.

Encara estudiant, durant les vacances d'estiu, Francesc Coll fa d'ajudant del Gabinet Oculista de Bonaventura Carreres Peralta, mestre que anys després es converteix en el seu sogre. Acabada la carrera, el 1909, Francesc Coll es doctora a Madrid amb la tesi El càncer y su tratamiento con la fulguración. Després, pensionat per la Junta Central d’Estudis, marxa a París per especialitzar-se en Cirurgia General i Ginecologia a la clínica del famós cirurgià Eugène-Louis Doyen (1859-1916) alhora que treballa a l’Hospital Cochin. El 1914, el seu destacat expedient el fa mereixedor de la Creu d’Alfons XII.

L’any 1910, Francesc Coll obre una clínica de Cirurgia General i Malalties de Dones al carrer de la Força. Dos anys després, un cop casat amb Maria Carreras Duran, la traspassa i l’obre a un edifici modernista de l’arquitecte Rafel Masó al centre de Girona. Anys després, el 1934, es constitueix en la Clínica Girona. Compagina la seva tasca a la clínica privada amb l’exercici a l’Hospital Provincial de Santa Caterina on arriba a ser cap del Servei de Cirurgia i delegat del Cos Facultatiu. És, també, metge de la Beneficència Provincial de Girona i professor de l’Escola Normal de Girona.

Membre de l’Acadèmia de Ciències mèdiques, Francesc Coll participà com a organitzador i ponent en els IV i VI Congressos de Metges I Biòlegs de Llengua Catalana. És, a més, membre del consell de redacció de la revista La Medicina Catalana des del 1934 fins al 1936, que mor.

Una persona clau, indispensable i insubstituïble a les institucions professionals del seu temps, Francesc Coll és president de la Secció de Girona en una època en què els col·legis de les quatre províncies es constitueixen en el Col·legi de Metges de Catalunya el 1934. Abans, és un membre actiu del Sindicat de Metges de Catalunya, que és en plena expansió i hi té papers rellevants com a conseller, president de la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears i de la Caixa de Previsió.

Catalanista moderat, pertany a la Lliga Regionalista de Catalunya, partit en què arriba a tenir un alt càrrec a Girona i ocupa l’alcaldia de la ciutat en tres ocasions del 1914 al 1916, del 1921 al -1923 i, finalment, del 1930 al 1931, destacant per les reformes higienistes, urbanístiques i culturals que emprèn. El 1922, Francesc Coll Turbau, acusat de promoure actes autonomistes, és empresonat durant uns mesos. L’any 1931, és nomenat subdelegat de Medicina de la Lliga.

El doctor Coll exerceix la Medicina durant vint-i-cinc anys fins als darrers dies de la seva vida. Mor el 14 de març de 1936 als quaranta-nou anys d'edat, víctima d'una pneumònia que s’encomana d'uns malalts de tifus exantemàtic. És enterrat al panteó familiar de Lloret de Mar, d'on és originària la família. Anys després, la ciutat de la que va ser batlle -Girona- dóna el nom de Doctor Francesc Coll i Turbau a un dels seus carrers.