Galeria de metges

Fill gran de Salvador Guardiola Iglesias -natural de Vila-seca de Solcina qui -emigrat a Austràlia amb dinous anys, obre l’“Spanish Restaurant” i torna, als trenta-quatre anys, nacionalitzat britànic amb prou fortuna per comprar una casa, un magatzem per fer vi i vàries finques agrícoles a Vila-seca on es casa amb Pilar Guarro i tenen 4 fills- fa l’ensenyament primari a Vila-seca i el batxillerat com a alumne intern al Col·legi dels Germans Maristes de Lleida. Tot seguit, inicia estudis d’Enginyeria però una peritonitis fa que vegi clara la vocació mèdica i passa a fer la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, llicenciant-se el 1931 després d’haver estat alumne intern del professor Agustí Pedro Pons a l’Hospital Clínic de Barcelona.

Especialista en malalties de Cor i Pulmó, s’estableix professionalment a Barcelona on obre una consulta particular al carrer Muntaner que tanca, primer, quan esclata la Guerra Civil perquè el mobilitzen. El març de 1938, coincideix amb Moisès Broggi a l'Hospital Militar de Madrid. Tanca definitivament el consultori en tornar a Tarragona després de casar-se amb Montserrat Sala Guardiola, natural de L’Aleixar, l’abril del 1940. El matrimoni s'estableix al número 36 de la Rambla Nova on, més endavant, obre la seva consulta particular després d’haver estat, els dos primers anys de Postguerra, metge titular de Vila-seca, on se’l coneix com el 'Dr. Salvi' i d’on –quan perd el darrer tren per haver atès una urgència- ha de tornar a peu a Tarragona. Passat aquest temps, cap el 1943, exerceix com a especialista en Medicina Interna a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona fins que es jubila als 69 anys. No obstant, la gent de Vila-seca no l’oblida i sovint es fa visitar per ell a Tarragona o ell es desplaça al poble a veure els seus malalts “en consulta” amb el metge local.

La jornada de treball del doctor Guardiola comença a les 8,30 del matí quan surt de casa per fer la consulta ambulatòria a la Seguretat Social. Quan plega, va a l’Hospital de Santa Tecla a veure els malalts hospitalitzats i, després, visita els malalts a domicili. Al migdia, dina en família i, en acabar, comença la consulta a casa, cada dia de 3 a 5 de la tarda. Al vespre, torna a l’Hospital i fa més visites domiciliàries. Mai torna a casa abans de les 8,30 hores del vespre. Es lleva sempre molt aviat, a les sis del matí, i si ha d’estudiar, ho fa a aquesta hora.

Clínic expert, capaç de fer diagnòstics brillants basats només en la història clínica, l’examen físic i les proves complementàries bàsiques, té una gran experiència en les malalties infeccioses i les venèries. Quan un diagnòstic li planteja dubtes o vol una segona opinió, Salvador Guardiola consulta el seu mestre Pedro Pons i, també, el seu col·lega i amic Pere Farreras.

És nomenat director de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla l’any 1960, ocupa el càrrec fins al 1967, materialitzant un període en què el centre deixa de ser un hospital antic amb dues sales generals, una d’homes i una de dones, per convertir-se en una clínica medicoquirúrgica moderna. Impulsor i director de l’Escola d’Infermeres de Santa Tecla fins a l’any 1977, imposant un sistema docent basat principalment en les pràctiques. Quan el 1967, se li encarrega la direcció a Josep Adserà mentre ell continua com a metge internista de l'Hospital i manté la direcció de l'Escola d'Infermeria.

Bon esportista de jove, Salvador Guardiola practicava l’excursionisme, el rem, la navegació de vela i el tenis. Tota la vida un gran caminador, fa moltes de les visites domiciliàries a peu. Ja jubilat, es dedica al conreu d’arbres fruiters i avellaners a les finques de L’ Aleixar. Això, sense deixar de caminar i, quan té més de 80 anys, encara camina de 8 a 10 quilòmetres diaris. Així i tot, l’etapa final de la seva vida és dura. Primer, la mort de la seva esposa l’any 1985 i la d’un fill a 41 anys tres anys després, fets que supera gràcies a la seva ferma religiositat. Ja vell, pateix una insuficiència renal crònica que requereix hemodiàlisi, que rep a la primera Unitat d’Hemodiàlisi de Tarragona, a l’Hospital de Santa Tecla. Després, els sis darrers anys de vida, ve la malaltia d’Alzheimer produint el progressiu deteriorament de les seves capacitats intel·lectuals i físiques. Amant de la pintura i l’escultura, va tenir gran dedicació als seus quatre fills, un d'ells és el metge Joan Guardiola Sala.

L'any 1968, Salvador Guardiola i Guarro havia estat objecte de l'homenatge que li ret el Cos Facultatiu de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, que li lliuren una placa d'agraïment i reconeixement al seu company i director mèdic durant vuit anys.