Galeria de metges

El seu pare, Jordi Puig Cusí, natural de Vilanova i la Geltrú, és administratiu d’una fàbrica de ciment i la seva mare, Carmen La Calle Sánchez, és de Córdoba i mestra. Estudia el batxillerat a l’Institut de Vilanova, ubicat a l’edifici del Col·legi Samà. El 1940, la família s’instal·la a Barcelona i en Jordi acaba el batxillerat a l’Institut Jaume Balmes. L’any 1942, comença la carrera de Medicina. És un estudiant brillant, delegat de curs elegit pels seus companys i responsable de confeccionar i editar els apunts de classe. Participa en la redacció de Divertículo, revista d’humor editada pels estudiants.

Acaba la carrera el 1949, decidit a dedicar-se a la Cirurgia. Deixeble de Pere Piulachs, a qui considera un pilar de la Cirurgia, sol·licita a Jaume Pi-Figueras, cap del servei de Cirurgia General de l’Hospital de Sant Pau, casat amb una vilanovina, que l’accepti com assistent. El 1951, guanya el concurs de metge auxiliar del Servei i col·labora en les activitats assistencials i docents del mateix.

El 1954 fa una estada d’un any al Henry Ford Hospital de Detroit, ja que ha conegut el cap del Servei de Cirurgia d’aquest centre l’any anterior durant un congrés a Lisboa on hi presenta una comunicació. L’any següent, fa un curs de Cirurgia del Coll al Memorial Hospital de Nova York i torna a Barcelona a final d’any per reincorporar-se a l’hospital de Sant Pau i començar la pràctica privada: primer, a la Clínica Corachan i, desprès, a la Clínica Quiron. El 1958 ,torna a viatjar als Estats Units on hi fa una estada més curta per fer un curs de Cirurgia Pancreàtica a la Universitat de Nova York.

De manera gradual, el jove Puig-La Calle progressa en la seva carrera professional, ascendint de categoria en el propi Servei. El 1965, és cap de sala, el 1966 obté el doctorat i el 1972 guanya per concurs d’oposició el càrrec de director del Servei de Cirurgia General i Digestiva, que ocuparà durant vint-i-tres anys fins al 1995 en substituir el seu mestre Pi-Figueras. Malgrat ser un cirurgià general, cultiva especialment la Cirurgia Digestiva i la del Coll.

Jordi Puig-La Calle, té una intensa activitat docent. A finals dels anys cinquanta i fins a la seva jubilació el 1995, organitza uns cursos anuals de perfeccionament en Cirurgia Digestiva, que tenen un gran prestigi entre els cirurgians de les diverses regions d’Espanya i de Portugal. Des de bon començament, aquest curs compta com a ponents amb els cirurgians més prestigiosos del món. A més, la facilitat expositiva de Puig-La Calle fa que sigui un conferenciant molt sol·licitat en cursos, reunions acadèmiques i congressos de l’especialitat no sols de territori nacional, també, a nivell internacional. Arreu és un habitualment ponent oficial en les sessions científiques. Durant el curs 1971-1972, és professor associat de Cirurgia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

President de la Societat Catalana de Cirurgia des del 1981 al 1985 i de l’Associació Espanyola de Cirurgians del 1988 al 1990, Puig-La Calle és membre fundador de l’European Surgical Association i del Collegium Internationale Chirurgiae Digestiva així com membre d’honor de l’Associació Francesa de Cirurgia.

Fill predilecte de Vilanova i la Geltrú i amb un dels carrers de la vila que duu el seu nom, Puig-La Calle és objecte de nombroses distincions com la de ser nomenat membre d’honor de l’Associació Espanyola de Cirurgians el 1995 i distingit amb el Premi Virgili de la Societat Catalana de Cirurgia el 1997. Quan el papa Joan Pau II és víctima d’un atemptat, Puig-La Calle és un dels metges cridats pel Vaticà per dictaminar sobre el tractament del pontífex.