Galeria de metges

L’any 1839, comença els estudis al Seminari de Girona però marxa a Barcelona per ampliar els seus coneixements de Botànica aplicada a l’Agricultura que s’imparteix a l’Escola de la Junta de Comerç. El 1845, torna a Girona i obté el títol de batxiller en Filosofia que li permet ingressar a la Facultat de Medicina de Barcelona dos anys després. Per viure, ven les plantes remeieres que recull als camps i a les muntanyes del país. El seu interès per les plantes ja es manifesta de petit quan acompanya els herbolaris locals a la recol·lecció de plantes medicinals pels Pirineus.

La seva vocació per la Botànica el duu a presentar-se a concurs per una plaça de col·lector del Museu de Ciències Naturals de Madrid. Ocupa el càrrec des del 1951 i ha d’acabar els estudis a la Facultat de Medicina de Madrid on es llicència el 1854. El 1857, és nomenat ajudant de la càtedra de Botànica de la Facultat de Ciències i això l’obliga a obtenir la llicenciatura de Ciències Naturals en només tres anys.

El 1862, s’incorpora com expert en Botànica a una expedició políticomilitar a Amèrica del Sud que promou Isabel II i en la que hi participa un grup de naturalistes de la Comissió Científica del Pacific. El 1864, malgrat que la expedició políticomilitar és suspesa, alguns d’aquest naturalistes continuen en un projecte científic. Isern, que ja havia reunit més de 8.100 especies de plantes, perfectament caracteritzades i que -encara ara- són objecte d’estudi dels botànics, es queda a Amèrica. Juntament amb els seus companys, explora el riu Napo i en una balsa navega per d’Amazones fins a l’Atlàntic. Isern torna malalt del viatge, una icterícia atribuïda a les picades dels mosquits i mor a Madrid poques setmanes després.

En reconeixement a la seva tasca, la comunitat científica internacional ha donat el seu nom a diferents espècies vegetals, entre elles, a la Centaura Isernii.