Biografia
Nascut a Banyoles al voltant de 1310, fill d’en Vidal Cabrit, físic i cirurgià. Va seguir, com en moltes famílies jueves, la tradició de practicar la Medicina com un ofici que passa de pares a fills. Essent ja físic, l’any 1351, aconsegueix el títol de Cirurgià un cop superat l’examen que han de passar els jueus i els sarrains que volen exercir aquesta professió segons el Reglamentat del rei Pere III el Cerimoniós.
El 1353, el nom Bonjuhà Cabrit figura entre el personal de La Cort i, dos anys més tard, ja és a Barcelona requerit pel batlle de la ciutat. Anys més tard, el 1360, en el decurs de la lluita entre Pere d’Aragó i Pere el Cruel de Castella, passa a residir temporalment a Saragossa, on veu casa seva assaltada. El rei emet una disposició per la qual s’exigeix que es faci aviat justícia i se li retorni allò que se li ha robat. Aquest mateix any, en agraïment als serveis prestats durant la guerra, el rei li concedeix “àmplia carta de seguretat i guiatge” a la vegada que li atorga el privilegi de no ser empresonat ni multat. L’any següent, per ordre reial i en pagament als seus serveis, rep un llibre hebreu que val mil sous barcelonins de l’època.
Retirat a Barcelona, en una casa al Call major que havia estat propietat del poeta Moshe Natal i on ara hi ha el Palau de la Generalitat, continua exercint la seva professió sempre al costat del rei. Ho demostra el fet que, el 1374, encara cobra de la pagadoria de l’exèrcit. Segurament, per formar part de l’expedició que prepara el monarca per ocupar Sicília.
El 1381, va abandonar l'exercici de la seva professió al servei de la Casa Reial i el 1383, un o dos anys abans de la seva mort, sembla ser que va traduir del llatí a l'hebreu el tractat d'Astrologia d'Arnau de Vilanova: De iudiciis stronomie.
El 1353, el nom Bonjuhà Cabrit figura entre el personal de La Cort i, dos anys més tard, ja és a Barcelona requerit pel batlle de la ciutat. Anys més tard, el 1360, en el decurs de la lluita entre Pere d’Aragó i Pere el Cruel de Castella, passa a residir temporalment a Saragossa, on veu casa seva assaltada. El rei emet una disposició per la qual s’exigeix que es faci aviat justícia i se li retorni allò que se li ha robat. Aquest mateix any, en agraïment als serveis prestats durant la guerra, el rei li concedeix “àmplia carta de seguretat i guiatge” a la vegada que li atorga el privilegi de no ser empresonat ni multat. L’any següent, per ordre reial i en pagament als seus serveis, rep un llibre hebreu que val mil sous barcelonins de l’època.
Retirat a Barcelona, en una casa al Call major que havia estat propietat del poeta Moshe Natal i on ara hi ha el Palau de la Generalitat, continua exercint la seva professió sempre al costat del rei. Ho demostra el fet que, el 1374, encara cobra de la pagadoria de l’exèrcit. Segurament, per formar part de l’expedició que prepara el monarca per ocupar Sicília.
El 1381, va abandonar l'exercici de la seva professió al servei de la Casa Reial i el 1383, un o dos anys abans de la seva mort, sembla ser que va traduir del llatí a l'hebreu el tractat d'Astrologia d'Arnau de Vilanova: De iudiciis stronomie.
JAAM
