Figura clau de la Dermatologia del seu temps, que contribueix a la projecció internacional de l'especialitat dermatològica de casa nostra
Biografia
Fill del dermatòleg Josep Cabré Claramunt, es llicencia en Medicina el 1956, incorporant-se a la càtedra del Prof. Xavier Vilanova, formant part de l'esponerosa Escola Dermatològica Catalana amb personatges com Dulanto, Moragas, Piñol, Giménez Camarasa, Mascaró, Grimalt, Alvarado i Romaguera, entre d’altres. Cabré estava molt dotat pels idiomes. Havia estudiat el batxillerat francès i parlava, també, alemany i anglès. Aviat, inicia una intensa formació de postgrau, primer, a Tolosa de Llenguadoc amb el Prof. Nanta. Després, passa 8 anys a Alemanya, a les ciutats de Frankfurt, Göttningen i Mainz, al costat de mestres com Korting, Gottron, Steigleder o Oscar Gans, enriquint-se en clínica i histopatologia. Es doctora a la Johann Wolfgang Goethe Universität de Frankfurt, arribant a ser cap clínic (Oberärtz). Tot seguit, acaba la formació a Paris amb Robert Degos a l'Hospital de Saint Louis. El 1962, es doctora també a la Universitat de Barcelona.
Avalat per tan sòlida formació i per les seves nombrosíssimes publicacions en revistes dermatològiques alemanyes, franceses i espanyoles, Cabré obté la Càtedra de Dermatologia de la Universitat de Cadis el 1964. La tasca que el jove catedràtic, de només 31 anys, fa a la Facultat andalusa –on arriba a ser degà el 1970- deixa unes fondes arrels que es recorden encara ara fins al punt que, cada any, s’organitzen les Lecciones conmemorativas Prof. José Cabré. També, el 1970, és elegit president de l'Academia Española de Dermatología, encarregant-se de reimpulsar la revista Actas Dermosifiliográficas.
El 1968 torna a Barcelona per integrar-se a la recent creada Universitat Autònoma de Barcelona, de la què és nomenat degà de la Facultat de Medicina i rector el 1975, l’any turbulent en què el país viu el final de la dictadura franquista.
L’any 1976, obté la Càtedra de Dermatologia de la Universitat Complutense de Madrid, que ha quedat vacant per la jubilació del Prof. Gay Prieto. Troba aquesta càtedra molt ben dotada i s’esdevé una gran ocasió per un dermatòleg. L’obra dermatològica de Cabré és molt extensa, fent aportacions clíniques i histopatològiques de gran interès. Dirigeix vàries tesis doctorals sobre temes tan diversos com basaliomes (Ana de Cos, 1979), malaltia de Behçet (L. Cros, 1976), malaltia de Degos ( JA. González, 1976), micosi fungoide (F. González de Canales, 1980), parapsoriasi i poiquilodèrmia (X. Sierra, 1980) i microscòpia electrònica de la cèl·lula de Langerhans (Luis Olmos, 1980).
En reconeixement a la seva ingent obra dermatològica i a les seves relacions internacionals, Cabré és nomenat membre del Comitè de la Lliga Internacional de Societats de Dermatologia (XV Congrés Internacional de Dermatología, Mèxic). Mor prematurament el 25 de gener de 1981 a Madrid.
XSV
