Galeria de metges

Metge procedent del Llenguadoc, probablement de Besiers, que es forma a l’Escola de Medicina de Montpeller. El 1297, el Papa Bonifaci VIII atorga a Jaume II (1267-1327) permís per crear un Estudi General a qualsevol lloc del seu regne. Tres anys després, el 1300, erigeix l’Estudi General de Lleida que ha d’impartir Dret Canònic i Civil, Arts, Filosofia i Medicina. Guillem Gaubert de Béziers és l’encarregat reial d’organitzar els estudis mèdics del que es convertirà en la primera Facultat de Medicina de la Corona d’Aragó. Probablement, aquesta designació de Jaume el Just ve donada per la recomanació que Arnau de Vilanova fa de qui va ser deixeble seu quan ell era professor a Montpeller. Així, Guillem Gaubert és el primer metge de l’Estudi General de Lleida que es contracta a la Paeria i el seu primer catedràtic, rebent el títol de Mestre perquè, en aquell temps, a l’Estudi General no se’ls diu ni professor ni doctor.

L’elecció de Lleida per instal·lar-hi l’Estudi General, segurament, està en relació amb el fet que Lleida era una ciutat sarraïna amb una comunitat jueva molt important. El nivell mèdic dels metges locals era força bo perquè, en aquells anys, la Medicina àrab era la més desenvolupada i s’estudia la matèria amb llibres àrabs. Lleida és en aquest moment un centre destacat en la confecció de llibres i traduccions de l’àrab al llatí i al català. A l’Estudi General de Lleida és on es faran les primeres disseccions de cadàvers de la Península, la primera autòpsia legal i és on s’edita el primer llibre de Salut Pública, obra de Jaume d’Agramunt a finals del segle XIV.

Una de les primeres ocupacions de Guillem Gaubert de Béziers com a director de l’Escola de Medicina és la de dotar-se d’obres mèdiques per poder ensenyar els alumnes, com consta en la petició que fa a Jaume II en una carta escrita el 1302 on, preferentment, sol·licita que se li enviïn manuscrits originals escrits en àrab que són propietat dels metges jueus de la Corona d’Aragó. Ell mateix s’encarrega de traduir els llibres d’Avicena, Hipòcrates i Rasis per poder preparar les lliçons.

A més d’ocupar-se de la docència a l’Estudi General de Lleida, Guillem Gaubert es converteix en metge de Jaume II des del 1302 fins a la seva mort el 1320. Se sap que, el gener de l’any 1302, el rei li demana que es desplaci de Lleida a València per visitar-lo a ell i a la reina Blanca sempre que el viatge no fos un perjudici per a la bona marxa de l’Estudi General. L’ interès del rei en que Guillem Gaubert de Béziers el visiti es demostra en les cartes el monarca envia a un ciutadà de Lleida -Bernat de Rodera- perquè faciliti cavalleries al Mestre Guillem Gaubert per desplaçar-se amb més celeritat.

Guillem Gaubert de Béziers s’està a l’Estudi General de Lleida fins al 1304 però les seves classes són intermitents, precisament, perquè tot sovint el monarca el crida perquè s’ocupi de la seva salut i deixa als estudiants sense classes. Després, del 1305 al 1310, l’Estudi de Lleida roman tancat i Guillem Gaubert torna a Occitània perquè no li paguen el salari. Sabem que del 1320 al 1323, és conseller de la Universitat de Montpeller i consta que, el 1321, assisteix el papa Joan XXII.