Galeria de metges

Neix en una família de classe mitjana, mutilada per la mort de la mare quan només té set anys i, després, el pare passa la meitat de l’any 1939 empresonat a La Model per ser catalanista. En Joan Colomines, titulat batxiller per l’Institut de Barcelona el 1943, cursa successivament les carreres de Medicina i la de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Llicenciat en Medicina i Cirurgia el 1948, s’especialitza Anàlisis Clíniques i exerceix aquesta activitat alhora que duu una trepidant activitat política catalanista que ja havia iniciat molt abans d’imposar-se el règim franquista. A més, dedica també un temps a escriure que culmina amb una notable obra literària publicada.

Mentre dura la Dictadura, Joan Colomines milita al Front Nacional de Catalunya fins que s’escindeix el 1973 i passa al Partit Popular de Catalunya. Entre 1971 i 1976, a més, és un membre molt actiu de l’Assemblea de Catalunya alhora que forma part del Consell de Forces Polítiques de Catalunya fins a tal punt que aquesta activitat dins d’aquestes organitzacions li comporta ser objecte de fins a vuit detencions, tres d’elles patint presó preventiva. Áixí, el 1976, funda i presideix l'Associació Catalana d'Ex Presos Polítics.

A partir de la primavera del 1976, Joan Colomines participa en el procés constituent del Partit Socialista de Catalunya (PSC) però l’abandona a causa del seu acostament al partit al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i, el 1977, ingressa a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), grup amb el qual és elegit diputat al Parlament de Catalunya en les Eleccions dels anys 1980, 1984 i 1988. Entre les activitats més destacades de Colomines com a parlamentari català, destaca haver estat ponent de la Llei de Normalització Lingüística entre 1980 i 1983 així com haver estat comissari a l’exterior de la promoció del català.

Joan Colomines té, igualment, un notable dinamisme com activista cultural tant com a secretari de la comissió lexicogràfica de la Societat Catalana de Biologia com també com a soci de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ambdues filials de l’Institut d'Estudis Catalans, o com a membre del PEN Club de Catalunya. També com a col·laborador amb alguns articles d’opinió sobre temes d’actualitat a diversos diaris com l’Avui o La Vanguardia o a revistes com Presència i Serra d’Or, essent membre del consell de redacció d’aquesta darrera entre el 1967 i 1972.

President del Club Nàutic d’Arenys de Mar durant el bienni 1995-1997, Joan Colomines és organitzador i presentador del Primer Festival Popular de Poesia Catalana que té lloc el 25 d’abril de 1970 al Gran Price de Barcelona, finalment, considerat il·legal i pel qual és sancionat econòmicament per les autoritats en considerar que els organitzadors -i ell n'és un dels principals- s'han desviat de la finalitat artística i poètica prevista. És promotor i organitzador de la Comissió Organitzadora de l’Any Fabra el 1968, de les Primeres Jornades de Joves Historiadors Catalans que se celebren l'any 1984 i, l'any següent, ho és de la col·locació d'un monument al President Macià que, finalment, s'erigeix a la Plaça Catalunya el 1991.

En el món literari, Joan Colomines treballa per promoure la poesia catalana amb l’objectiu de donar-li una empremta patriòtica i reivindicativa. Fundador i director de la revista Poemes que apareix el 1963 i publica vuit números fins que la prohibeixen el 1964. A la Parròquia de Sant Medir de la Bordeta, és un dels creadors del Premi de Poesia Mossèn Amadeu Oller per a autor inèdits. Ell mateix és autor de nombrosos poemes que recull a l'Autoretrat que es publica el 1986. Escriu també algunes peces teatrals que s’apleguen al volum Teatre, 1964-74, alhora que conrea l'assaig i la crítica com a La poesia, un combat per Catalunya del 1979 o amb La llengua nacional de Catalunya, un estudi sobre el passat present i futur de la llengua catalana que es publica el 1992. Altres obres són, per citar-ne algunes, alguns llibres de memòries com Àlbum-Diari (1969-1972), El compromís de viure: apunts de memòria del 1999 o Crònica de l’antifranquisme a Catalunya del 2003.

En el camp mèdic, l’activitat professional de Joan Colomines no es queda endarrere: presideix l’Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic el 1995, és director del Programa Especial dels Laboratoris d’Anàlisis Clíniques del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, membre de l’equip de redacció del Vocabulari mèdic de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i responsable del contingut mèdic de la Gran Enciclopèdia Catalana.

No és estranys doncs que Joan Colomines sigui guardonat amb nombroses distincions, entre elles, el Premi de Teatre Joan Santamaria del 1965, el Premi Ciutat de Granollers de Teatre del 1987, el III Premi Fundació Ramon Trias Fargas del 1999, la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya l’any 1998 i el Premi a l’Excel·lència Professional del Consell de Col·legi de Metges de Catalunya del 2004.