Galeria de metges

Nascut a Girona, en data suposada de 1357. A l’edat mitjana, es feien estudis generals teòrics, d’arts, amb una durada de sis anys, per passar a ser batxiller dos anys i per ser metge uns quatre anys més. El tercer grau en medicina es feia al cantó d’un professor o mestre. La Corona d’Aragó tenia l’escola més antiga a Montpeller, des del segle XI, als dominis reials de la Provença i a principis del s. XIV el rei Jaume I va fundar els Estudis de Lleida. Molt probablement Colteller feu els estudis a la Universitat de Montpeller i potser també pogué estar a París. De les dues branques mèdiques, cirurgia o medicina, es dedicà a la branca de la medicina, resultant ser un físic (metge). Arribà als més alts graus i obtingué el grau de Mestre i també de Consultor.

A la seva estimada Girona, on residia, va exercir de forma particular i donant servei, de forma contractada al Consell de la Ciutat. En el Manual d’Acords dels jurats, l'any 1354 s’hi troba un rebut de vint lliures que correspon a una anualitat pel mestre Guillem de Colteller. Obligava aquest contracte, entre el metge i el Consell de la Ciutat, a part de «visitar malalts i examinar orines», a la missió d'estimular la presència d'un bon metge al servei de tots els ciutadans. Era una època difícil de trobar metges de confiança i que no deixessin abandonada la població en moments d’epidèmies, com passava anys abans amb la terrible pesta.

A la ciutat Girona, hi havia també uns altres contractes amb una Corporació important, com era el Capítol Catedralici. “El 7 jorn del mes de gener de 1375, pagui a Mestre Guillem Colteller, metge de l'honorable Capítol... que dels béns de l'Obra cobrava per Nadal”. En les Obligacions dels metges de les Resolucions Capitulars s’hi troben dos models de document; un pel cirurgià i un altre pel físic, amb contracte per dos anys i obligació de residir a la ciutat.

Formà part també, més tard, del govern municipal moment en què ja havia passat a formar part del seguici mèdic del rei (primera cita-1371-): serví la família de Pere III el Cerimoniós i/o Pere IV d’Aragó; el seu fill Joan com a infant i Duc de Girona i també com a rei – Joan I el Caçador- i al seu germà petit en Martí l’Humà poc abans d’acabar el seu servei mèdic per edat. No fou l’únic metge de la cambra per la gran extensió del reialme i per les obligacions a Girona, organitzant torns de residència que compartia amb altres físics i cirurgians, com mestre Bernat Berriac, Ramon Querol, Bonanat Gerones, Bernat Sarriera i Guillem Resol.

En una època de supersticions i curanderisme aquesta família reial creia i confiava plenament en els metges, reclamant sempre els seus serveis, tenint, amb cura dissimulada, preferència per Colteller. Aquest atengué també a les diverses esposes i família reial a on es desplacessin. Influí directament en moltes disposicions reials sobre temes sanitaris com la de prohibir la plantació d’arròs en aigües moixes; drenar aiguamolls; portar estadístiques i enquestes durant les epidèmies, en especial de les de glànola o pesta bubònica. Potser per influència d’Arnau de Vilanova, antic mestre de Montpeller, o pel gironí Benastruc de Porta, tenia bons coneixements d’astronomia i d’alquímia que utilitzava sovint a petició del Rei, havent també utilitzat i provat les suposades virtuts de la “banya d’unicorn”, amb feliços èxits en diversos intoxicats.

Home de casa i enamorat de Girona, procurava fer vida fora de la cort. Per un document de l’època sembla que vivia a la pujada del pont de pedra de Girona a tocar el carrer Albereda, lloc on també sembla s’establí la primera Confraria de Sant Cosme i Damià de metges i apotecaris, zona on actualment resideix també el col·legi de metges gironí. Es coneix una autorització de l'Infant Joan, primogènit del rei, firmada l'any 1379, a unes ordinacions presentades pel 'fidel de la casa nostra, Mestre Guillem Colteller i altres' per fundar una confraria sota la invocació dels Deu mil màrtirs. Dit document incorpora els noms dels primers sol·licitants reunits el diumenge 20 de setembre de 1366 en el refectori del convent del Carme de Girona. Bonnat Gerones, Castelló de Coll, Guillem Vicens, Mestre Bertran, Guillem Resol, cirurgians, més catorze apotecaris i vuit barbers.

De la Casa Reial obtingué elevats censals i violaris, en paga de deutes pendents, però també els prestà elevades sumes de diners. En els anys 1378-1379 posseïa en alou el mas del Puig de Batllori a Esponellà, a la sotsvegueria de Besalú. Aprofitant les dificultats econòmiques de la corona per al manteniment del domini sobre Sardenya, adquirí la plena jurisdicció d'Esponellà (1380) i el dret a erigir el lloc en castell termenat o baronia (1381) per cinc-cents florins d'or, concessió durament discutida per les autoritats reials de Besalú. Tingué una sola filla, Margarida, casada amb Jaume de Campllong.

A la seva mort, era considerat el metge més prestigiós de Catalunya i Aragó. Però no en coneixem més mereixements que el seu recordatori durant el IV Congrés de Girona i altres actuacions des del col·legi o de l’Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona que va instituir el Premi Mestre Guillem Colteller el 1989 al treball d’història de les Ciències de la Salut relacionat amb la nostra província. Un carrer de Girona duu el seu nom.