Galeria de metges

Carta autògrafa de Guillem Colteller adreçada als reis Pere III i Elionor de Sicília, exposant-los les circumstàncies medicoastrològiques de l'embaràs i el part (de l'infant Jaume) de Mata d'Armanyac el 1374. [Arxiu de la Corona d'Aragó].

Venda de tots els drets reials sobre el lloc d'Esponellà efectuada per l'infant Joan, duc de Girona, al seu metge Guillem Colteller, l'any 1380. [Arxiu de la Corona d'Aragó]

Làpida commemorativa dissenyada per l’arquitecte Rafel Massó de Girona, en la qual es va inscriure: “ANNO DOMINI MCMXXI. A MESTRE GUILLEM COLTELLER, FISICH DELS REIS PERE III Y JOHAN I. EL CONGRES DE METGES DE LLENGUA CATALANA CELEBRAT A GIRONA”. [conservat al Museu d’Història de la Ciutat de Girona]

Coberta del Maestre Guillem Colteller de Josep M. Roca Heras de 1922. Aquest autor, és qui ha recollit i estudiat més a fons la informaciò del Mestre Colteller. Informació extreta fonamentalment de l’Arxiu Reial de Catalunya a través de les Ordinacions i altre documentaciò. L’elogi de la figura de Colteller ha estat sempre quasi l’única base per parlar-ne i fer-ne un relat els més aproximat possible.

Colteller amb la seva esposa Blanca tingué una filla, Margarida, que deixà hereva universal i es casà amb Jaume de Campllong, cavaller, fill i hereu de Jaspert de Campllong (s. XIV), notari major de Girona, tresorer del rei Pere III i de la reina Sibil·la de Fortià (c. 1350 – 1406), i senyor de la baronia de Púbol, els descendents dels quals posseïren les baronies de Púbol i Esponellà. La filla d'aquest matrimoni, Margarida de Campllong, neta de Colteller es casà amb Bernat de Corbera.[Detall del retaule de Sant Pere de Púbol, de Bernat Martorell. Conservat al Museu d'Art de Girona]

No es coneix cap retrat ni representació de Guillem de Colteller. El Mestre Colteller, com a mestre en medicina, per les ordenances Reials, estava autoritzat a portar, com els cavallers i juristes, corretges d’espasa i baldric de plata per subjectar-la; sabates trenades; i portar perles i pedres precioses com a adorn del vestit. [© Bibliothèque Nationale, París, ms. Francais 995, f. 11v.; La Danse Macabre, segle XV]