Galeria de metges

Fill de pare català i mare aragonesa, nascuda a Calatayud, fa el batxillerat al Col·legi Valldemia de Mataró i, després, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1876. En aquest mateix curs 1875-1876, a més, Josep Colomer es matricula a Química Inorgànica a la Facultat de Ciències. Encara estudiant, el 1872, participa en la creació de la Societat Mèdica el Laboratori amb què els estudiants pretenen disposar d’un espai pel debat científic i d'experimentació. Entre els fundadors del Laboratori es troben Josep A Barraquer, Salvador Cardenal, Pere Esquerdo, Antonio Formica-Corsi, Artur Galceran, Joan Giné i Partagàs, Josep de Letamendi, Manuel de Ribas, Bartomeu Robert, Francesc de Sojo, Lluís Suñé Molist, Marià de Vilar i Joan Viura. Colomer forma part de la junta de govern en qualitat de responsable de la secció de Fisiologia Experimental.

Interessat per la recerca, Josep Colomer viatja a París on contacta amb Claude Bernard i té l’oportunitat de viure en directe els experiments i les viviseccions que fa el fisiòleg francès. Queda tan enlluernat amb aquesta experiència que, de tornada a Barcelona, es converteix en un entusiasta de l'experimentació i repeteix tots els experiments que li ha vist fer al mestre Bemard en gossos i conills. A iniciativa seva, dins del Laboratori, es crea la Secció de Fisiologia, fet que dóna peu a la creació d’altres seccions.

Salvador Cardenal -també membre del Laboratori deia que Josep Colomer era 'un dels caps més ben organitzats que ell coneixia'. Colomer desenvolupa una gran activitat al Laboratori i, basant-se en els experiments propis, recolza una teoria de Kuss sobre l'acció de les vàlvules cardíaques que publica a la revista La Independencia Mèdica l’11 de setembre del 1875. A més, posa en qüestió altres teories que defensa basant-se en les seves experiències i fa treballs de gran interès com, per exemple, un sobre les fístules intestinals.

Tot feia preveure que el país tenia un futur gran investigador però la seva carrera es trunca per raons no ben bé conegudes. Sembla que l’origen és una estada que Colomer fa a Alemanya per ampliar estudis al mateix temps que per especialitzar-se en Laringologia i, quan torna l’abril del 1878, es troba que les negociacions per fusionar el Laboratori l'Acadèmia de Ciències Mèdiques ja són en una fase molt avançada en les quals ell no hi ha participat. Colomer no és partidari de la fusió d'ambdues institucions i decideix marxar per un temps a Cuba acompanyat del seu amic Joan Montagú Garecabe, metge barceloní que s'incorpora al Laboratori quan Colomer ja és metge. A Cuba, s'estableix definitivament a Pinar del Río, convertint-se en el primer director de la Quinta de Salud de la capital piñarenya, essent a més iniciador d'una nissaga mèdica de reconegut prestigi.

Malauradament, Josep Colomer no pot tornar a Barcelona i mor a Cuba el 14 d'abril del 1881, tal com informa el Diario de Barcelona del 25 de maig del 1881. Havia estat un inconformista i un rebel, a més de ser un treballador incansable. La seva germana es casa amb el metge Josep Cabot Rovira (1849 – 1915), director de La Maternitat i membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.