Galeria de metges

Home polifacètic que es llicencia en Medicina el 1893 i en Farmàcia el 1898 a més d’estudiar, Ciències Naturals, Dret i Filosofia i Lletres, encara que fonamentalment es dedicà a la Medicina. A primer i tercer curs, té de professor d’Anatomia Patològica Santiago Ramón y Cajal. Claudi Sala i Pons en queda tant seduït que se’n va amb el mestre quan aquest guanya la plaça de catedràtic de Madrid. Ell li dirigeix la tesi doctoral sobre La neuroglia en els vertebrats que llegeix el 1894.

Claudi Sala col·labora al Laboratori d’Investigacions Biològiques i es ajudant de la càtedra de Santiago Ramón y Cajal amb qui publica diversos treballs sobre el sistema nerviós dels batracis. Del 1906 al 1909, és professor auxiliar numerari de Farmàcia a la càtedra de Microbiologia, fins al 1912 i durant un any, exerceix el càrrec d’Inspector de Sanitat Interior per passar a ser encarregat del Laboratori Central d’Investigacions Clíniques i professor del Laboratori del Càncer a l’Institut Rubio de Madrid del 1913 al 1916. Durant la seva estada a Madrid, col·labora amb Juan de Azúa, un dels pioners de la Dermatologia a Espanya i publica amb ell dos treballs. Sala i Pons hi fa els estudis anatomopatològics. La seva descripció dels pseudoepiteliomes és una de les primeres, sinó la primera de les descripcions de pseudomalignitats cutànies. En un altre treball, suggereixen la naturalesa microbiana dels èczemes.

L’any 1916, abandona Madrid i retorna a Barcelona sense que se’n sàpiguen clarament els motius. Alguns indiquen que són les seves desavinences amb Jorge Francisco Tello, col·laborador preferit de Cajal i qui el substitueix a la seva mort, les que motiven l’abandó de la capital.

A Barcelona, exerceix de professor de Bacteriologia i Fermentacions a l’ Institut Tecnològic de l’Escola Industrial fins al 1920, del Laboratori Provincial d’Higiene fins a l’any 1922, d’Histologia, Organografia animal i Zoologia de l’Escola Superior d’Agricultura fins al 1924 i d’Higiene Industrial i Educació Física els anys 1926 i 1927. Simultàniament a aqueta activitat docent, exerceix de metge en un consultori privat.

En tots aquests anys, Claudi Sala i Pons manté la seva relació amb la seva vila natal. De fet, l’any 1917 té una intervenció molt activa en la Revolta dels Burots, un moviment popular contra la família de Can Berenguer -cacics de la vila i amos de la fàbrica tèxtil- que controla l’Ajuntament, i imposa un impost consistorial recaptat pels burots que no accepten els vilatans. La revolta acaba amb la construcció d’una fàbrica cooperativista, La tèxtil d’Artés, de la que el doctor Sala és membre del Consell d’Administració.

El 1921, opta al càrrec de director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona però és rebutjat per tenir més de 45 anys. Als darrers anys de la seva vida els passa a Artés on hi viu des que es retira fins a la seva mort. Anys després, l’Ajuntament d’Artés li dedica un dels carrers del poble.